Expropiacions a Albaida

INDIGNEU-VOS, Stephane Hessel. Pròleg.

Manifest

Anem a difondre en les properes entregues, la traducció el manifest "Indigneu-vos", que està fent furor a França, la cuna de la revolució, una crida a la indignació que convida a sortir de la apatia en la que estem estacats. Stephane Hessel, nascut al octubre del 1917, es diplomàtic, ambaixador, i membre de la ressistència francesa durant la IIGM. Va ser un dels redactors de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948. 
Aquest és el missatge que ens llança, des de l'experiència i la reflexió, per vore si obrim els ulls d'una vegada.

Pròleg

Stehpane Hessel

93 anys. És ben bé l´última etapa. La fi no és massa lluny. Quina sort tinc de poder basar-me en els meus principis dels anys de resistència per a fer aquesta crida.

D´aquestos principis i valors avui tenim, mes que mai, necessitat. Tenim l´obligació tots junts de vetlar per aquelles coses que encara ens fan sentir orgullosos de tenir una societat humana.No volem una societat amb persones sense papers, ni amb expulsions ni gent sospitosa a priori.

No volem una societat on es qüestionen les jubilacions, els avanços en Seguretat Social.

Vetlar contra els mas-media que estan en mans de poderosos. Nosaltres som els hereus del Consell Nacional de la Resistència.

A partir de 1945, després d´un drama atroç, naix una ambiciosa resurrecció en la que les forces del Consell de la Resistència juguen un paper importantíssim. En eixa época es va crear la Seguretat Social amb l´ambició d´assegurar a tots els ciutadans mitjans per a viure en el cas de que siga impossible donar-los treball: ``una jubilació que permeta als treballadors majors acabar dignament la seua vida´´.

Les fonts d´energia, l´electricitat i el gas, el carbó i els grans bancs van ser nacionalitzats.

La idea de retornar al país, els grans mitjans de producció monopolitzats fruit del treball comú, de les fonts d´energia, de les riqueses del subsòl. Era instaurar una veritable democràcia económica i social fent botar el feudalisme econòmic i financer de la direcció de l´economia.

L´interés general deu estar per davant de l´interés particular. El repartiment just de la riquesa creada sobre el poder dels diners.

La Resistència proposa una organització racional de l´economia assegurant la subordinació dels interesos particulars a l´interés general.

Una democràcia de veritat té necessitat d´una premsa independent; la Resistància ho sap, la exigeix defenent la llibertat de premsa, el seu honor i la seua independència del control de l´Estat, del poder dels diners i de les influències estrangeres.

La Resistència crida a ``la possibilitat efectiva per a tots els nostres xiquets de beneficiar-se d´una educació avançada, sense discriminació però les reformes del 2008 van contra estos principis.

Molts joves mestres es van negar a aplicar-la i van vore com els seus salaris foren reduits com a càstig. Senzillament es van oposar a una educació allunyada de l´escola republicana massa al servei d´una societat dels diners sense esperit creatiu i crític.

Expropiacions d'Iberdrola per construïr l'alta tensió.

Al video hi ha un resum dels actes d'expropiació (i les protestes) del dia 24 a Ontinyent i Benissò.

Ara ja ho tenen arreglat per començar a destrossar. Sense paraules, només veient la impotència dels expropiats i de la voluntat popular davant una companyia.

Tallem la senyal de Canal Nou!

Si ens apaguen TV3 l'únic que podem fer és apagar canal 9.
Com? És molt fàcil, només cal tindre a mà algún cartró o mocador pintat (o posar-se al darrere amb la boca enmordaçada) per fer d'eixes imatges un material inservible, i si realment volen informar, que informen, a vore si algún dia vorem la realitat en els seus informatius.
De moment però, només tenim això, perquè pareix que tornaràn a guanyar malgrat els gürtels i demés corrpteles... i es que la merda no salta ni en sotal.

D'interés públic

L'interés públic, eixa figura destinada a protegir els drets i interessos col.lectius enfront els interessos privats, ha estat subvertida com tantes altres coses per acabar sent un instrument per a la imposició de projectes de dubtós interés públic i gran interés econòmic.

Ara ja no s'utilitza per fer hospitals o escoles... hem vist com l'han emprat per aprovar PAI's ( com el rastre que amenaçava la nostra comarca uns anys enrere) o com la línia d'Alta Tensió que van a plantar-nos de forma inminent.
En aquest cas," l'interés públic" és més fort que les lleis mediambientals ( que vist açò, no se sap molt be per a que estan), però si és realment d'interés públic?

Qui és aleshores aquest "públic"? Està vist que totes les poblacions afectades per aquestes línies (que no som els primers ni de bon tros) no computen en el calcul d'aquest interés. Si, volem tindre llum, però no d'aquesta manera.

Aquest interés podría ser la interconnexió amb àfrica i el mercat comú de l'energía, però també està això de dur llum a la superpoblada costa turística ( i el desgavell de lluminaries, urbanitzacions i aires acondicionats que això suposa). No és d'extranyar que tracten de dur-la a qualsevol preu, ja siga llum, aigua o el que faja falta per seguir alimentant el paradis turístic en que estàn convertint el nostre país. Ja vorem que en fem després de totes les escombreríes i aqüífers salinitzats....

I és que en nom de l'interés públic les empreses com Iberdrola traçen linies per on els ve en gana, passant per damunt de la voluntat del poble. Hi haurà que revisar el diccionari o prendre exèmple dels Islandesos, que de forma pacífica estàn duent a terme una revolució comparable a la francesa ( pel seu abast democratitzador) que ha estat sistematicament silenciada als mitjans de comunicació, per esborrar del mapa una forma de fer les coses.
Fa falta una nova cultura democràtica, on la democràcia siga realment el poder del poble i no el lamentable espectacle en el que s'ha convertit.
Indigneu-vos!

Meninfotisme

Els poders mentals són allò que utilitzen alguns superherois per a resoldre gran quantitat de situacions compromeses i "peliagudas" que es diria. Alguns estudis han determinat que la suggestió dels mitjans de comunicació ha fet que el ciutadà normal i corrent es pense que ell mateix té aquestos poders.
Aquesta variant del meninfotisme afecta a gran quantitat de persones de totes les edats i condicions i es manifesta en una indignació verbal (ahi és on entren els poders mentals) que intenta fer explotar el cap del antagonista (a base de fer-li xiular les orelles).

Una vegada eliminat el problema (a lo mars attacks), el ciutadà pot seguir tranquilament amb el que estava fent, conscient de que ha fet tot el que estava a les seves mans per arreglar el problema.

A Facebook hi ha un grup que demana la pau mundial, és possible que quan aquest grup arribe als 100,000,000 afiliats, la conjunció dels poders mentals de tots els "ciberactivistes" obre un miracle i les armes es transformen en flors de la nit al matí.

Videos contra l'alta tensió!

El dissabte 19 de febrer, en la Plaça de la Concepció es realitzarà una jornada festiva en contra l'alta tensió, amb tallers, actuacions, malabars i música en directe.
Vos animem a que no es quedeu parats en casa sense fer res, ara és el moment de manifestar-se i donar la nostra opinió sobre aquest tema. Fem que se'ns escolte i que es respecten les nostres serres que després d'una gran ferida necessiten recuperar-se

I ací el video de Macolin !

TVO no manippula... ni poc!

La TVO desmenteix que existisca manipulació alguna de la seva linia informativa. Ells segueixen l'estil britànic de la BBC, però a la manera de Canal 9 i un pressupost de serie B.
Fan verdaders esforços si, per poder compàginar aquesta increïble vida mediatica per un poblet com el nostre amb la supervisió personal de FIliberto i Lina, que entre els dos abarquen una ingent quantitat de regiduries i càrrecs.
I ja sabem... quien mucho abarca poco aprieta

Vergonya!

La que no tenen alguns, que en nom de l'interés comú sacrifiquen la vida per omplir-se les butxaques i fer realitat projectes indesitjables. Es diu que fa 200 anys, un esquirol podía travessar la península botant d'arbre en arbre. Ara encara ho poden fer, aprofitant la "red electrica de españa".


El proper divendres han convocat una assamblea per buscar eixides a la situació i vore com podem llevar-se del damunt la maraña elèctrica.
serà  a les 19:30 a l'aula de cultura de sant rafel.

Passat, present i futur de les nostres serres.

Aquest és el títol de l'exposició de Sant Antoni d'enguany, que podrem visitar el proper cap de setmana al local del barri de l'ermiteta.
Deixem el video promocional i us esperem per allí...
salut!

El raïm de la passivitat...

Primer van fer lo de Bolonya, però com que no ens agafava no vàrem fer res.
A Londres teniu els resultats.
Després va vindre la crisi i el rescat bancari, però com que tots tenien hipoteques ningú va dir res.
Més tard, fou el moment de la reforma laboral, i la de les pensions, però com que veiem molt lluny això de jubilar-nos, tampoc vam fer res.
Ara ve la segona fase de la bancarització de les caixes, però com que tot l'anterior ens donava igual, açò ens la repampinfla...

I de seguir dormint ens esperen més mals usos contemporànis, només cal buscar en el seu espill nord americà;
els fons de pensions, les assegurançes sanitàries (i la privatització encoberta de la sanitat pública, com a la Ribera)... els ulls els fan xirivies de pensar les oportunitats que s'amaguen al darrere de cada reforma, sense importar la irracionalitat del que fan.

Assistirem impassibles a l'eliminació de les caixes, i de la seva obra social, fent desapareixer un dels vestigis d'humanitat que li quedava al capitalisme... perquè al final de la correguda podem mirar el que passa en moments similars; les grans corporacions ixen enfortides, fagocitant la competència, els bancs es concentren i arrepleguen als que s'han perdut en l'espiral hipotecària (la banca sempre guanya).
I les condicions laborals es flexibilitzen, es submergeixen i degraden, fent d'això la "única sortida" a la situació, com si no existiren formes millors de funcionar.
A "Las uvas de la ira" que parla sobre la crisi dels 30', ja queda tot ben dit.

terra esclavitzada

Ací us deixe amb un dels temes que va tocar tashkenti al Festivern, li hem afegit imatges de Palestina, una de les moltes terres esclavitzades del nostre temps.

A poc a poc anirà apareguent al youtube la resta del concert....

salut!

decreixer

Ahir feren un docu sobre el consumisme on apareixía Serge Latouche, un dels teòrics del decreixement. En un moment determinat cita a Gandi per a definir l'origen de tots els mals en una dita que venia a ser...
" El món és prou gran per cobrir les necessitats de tots,
però és massa petit per l'avaricia d'alguns"

I és que el documental abordava el tema de l'obsolescència planificada, on els fabricants redueixen expressament el temps de vida dels seus productes per mantindre el ritme de consum; els exèmples resulten absurds per al sentit comú, però pareix que alguns no en tenen.
 Dupont va retirar les primeres calçes de Nylon perquè duraven massa i gastar diners investigant com fer-ne unes de més fluixes.
Epson instal.la un contador d'impressions que inutilitza la impresora quan arriba a un cert número i Apple va dissenyar les bateries dels primers Ipod expressament per a que s'espatllaren als 15 mesos.... (i totes les coses que ni s'imaginem...)
Perilles de llarga duració inventades a l'alemania de l'Est que van desapareixer amb la RDA....si, els comunistes seguien altre paradigma, els enginyers havien de cobrir les necessitats i buscaven productes duradors, allargant al màxim el seu temps de vida per evitar malbaratar la feina feta.
És lògic no? No, al món capitalista això és impensable.

Els gurus del paper verd parlen molt de la productivitat, al màxim rendiment de la mà d'obra, cal augmentar-la com siga. I ací estem, com el maquinista aquell de "mas madera" pegant voltes al tren de la bruixa de la productivitat, les hipoteques i la desocupació.

Si baixarem d'aquest tren, podríem fer números i algunes eqüacions..., estàn dient-nos que tenim que treballar més i millor (hiperproductius fins als 67), ja tenen l'exèrcit de reserva preparat i esperonant l'economía submergida.
El món s'ha mecanitzat fins a l'insospitat, i la gent que treballa ho fa més que mai... però per a que? per a produir productes amb data de caducitat que van plenant els abocadors. I les vides de totes les victimes del Taylorisme? La seva existència es reduirà a un moviment rutinari de sol a sol, fent un producte obsolescent i innecessàri.
Tot per a poder comprar el que realment fa falta per viure; menjar.

AVE València-Alcoi

El Ave Madrid Valencia és la panacea del ferrocarril, amb ell tots entrem al s.XXI de les comunicacions.. tots?
No! una aldea d'irreductibles aborigens es ressisteix a aquestes tecnologíes i manté el traçat original del s.XIX, és el regional Alcoi- València, que estàn deixant morir (és poc competitiu amb les autovies que pareixen més senzilles de fer per a alguns)...

Quants quilòmetres de velocitat alta (no alta velocitat), regionals i rodalies s'hagueren pogut fer amb el que s'han deixat en l'ave? l'ave vertebra el territòri o passa de llarg de per totes les poblacions que no són "capitals importants"?...

Felicitació nadalenca del PP... menuda tribu!

Si si... us deixe amb una versió de la campanya nadalenca del PP, això si que és una tribu.