Cursa de pingüins 2011

Cinquena triatló de Pingüins al Pou Clar celebrada el passat 29 de febrer a Ontinyent amb una temperatura de 7 graus i novetats en la prova, enguany els concursants havien de dur un flan com a testimòni, que era consumit pels matieixos en el transcurs de la cursa... no vos pergueu els esbarons i eixides de pista dels més intrèpids.

Visita Turística a les Obres de l'Alta Tensió

video proocional de la visita d'aquest diumenge a les "magnífiques" torres plantades per Iberdrola a la nostra serra 
Amb la teua presència, vine a dir NO A L'ALTA TENSIÓ!!
diumenge 11 desembre
9:30h des de la Creu Roja d'Albaida
10h des del cementeri municipal d'Ontinyent

més informació www.crematsensefils.blogspot.com

Ibertrola, ilumina tu vida

Deixem un parell de videos sobre la línia d'alta tensió que està construïnt-se a la nostra comarca.

El primer és un recull d'imatges de la construcció de la infraestructura i les protestes que han tingut lloc a peu d'obra els darrers mesos. El segon es un spot contrapublicitari que aprofita les flors que es tiren en les seves campanyes de rentat d'imatge.

Ens han imposat una infraestructura, passant per damunt de la voluntat de tots els afectats per beneficiar una empresa privada, però entre tots podriem fer que s'arrepentixquen de la jugada. Només cal buscar les sol.lucions que han trobat altres abans que nosaltres. És tan fàcil com canviar de subministrador, per a reduir els seus beneficis, de fet, si els ajuntaments afectats canviaren de companyia, les pèrdues per a iberdrola seríen milionaries (i qui ho dubte que revise els pressupostos municipals i que vaja sumant rebuts de la llum).
L'únic problema és que alguns arrosseguen un deute prou gran amb l'empresa que redueix l'espai de maniobra . No volem ni saber el deute que deu tindre la generalitat que, després que l'empresa avançara la nòmina dels funcionaris (davant la falta de liquiditat de la generalitat), va fer un intent de reformar la legislació per permetre la construcció d'infraestructures "d'interés públic" a zones devastades.
L'interés públic pervertit, de fet els PAI que aparegueren com bolets per la comarca eren "d'interés públic"... l'interés que pot tindre un poble per triplicar la seva població de colp a repent, sense tenir en compte l'impacte sobre el territòri o la i-lògica urbanística de les urbanitzacions petroleo-dependents del american dream particular del levante feliz.
Tot plegat, reflexos d'un "progrés" irracional que fagocita tot allò susceptible d'èsser , rentabilitzat  explotat,exprimit, fins que només quede una pellorfa i búsquen altre lloc d'on treure més i més.

l'os pepe al pont de Sant Vicent!

Tornem amb altre capítol de les increïbles aventures de l'os Pepe, el groupie incondicional dels populars valencians. Feia molt de temps que no s'el veia per ahi, alguns dien que havia fet la tàctica del Petxuga amb els fons del PEPO i estava per Cancún fentse baticaos, una senyora va afirmar a manto de estrellas que l'havia vist en l'autobús de Línia que uneix Villar del Rio amb Villar del Monte. No eren més que especulacions i ànsies de protagonisme. Sense més dilacions vos deixem amb l'infern personal que ha patit Pepe durant els últims mesos.


Fa poc hem sabut que l'hospital no es farà, el que va passar al centre cultural caixa Ontinyent va ser una representació teatral, una farsa, ja que sabien perfectament que la caixa estava buida. El protagonista, brodant el paper de "trilero" va arribar a afirmar que ell "mai faria un hospital per guanyar unes el.leccions"... efectivament, hem vist que no li fa falta fer un hospital per arrassar a les urnes imputacions inclòses.

Volem donar el suport a totes aquelles persones que s'han vist intimidades per la presa de pèl del nou hospital, aquell dia es va endur un cabàs d'adjectius; ara s'en pot afegir una altre: MENTIRÓS.

Els que aquell dia ballaven al ritme de la música, li van dir a Pepe que " tu fas el oso, mosatros farem l'hospital" després es vàren sentir intimidats per la multitud que protestava a les portes.
Es natural, que diria el carnicer de Malaga, es la indignació que et trobes quan dus un president amb molts amics que ve a presentar per segona vegada un projecte en visperes d'el.leccions, després de vore les teranyines créixer al cartell durant dos anys.

Retallem en tu, la privatització de la sanitat pública

Vos deixem una interessant xarrada sobre el que està passant amb la sanitat pública a Catalunya (i arreu del estat) amb les retallades que ens venen al damunt i l'estratègia de privatització encoberta que es troba a dins d'un paquet de reformes neoliberals que ens estan endossant a presses i correcuita la banda de lladres que tenim per governants.

Al calor de la crisi aprofiten per imposar unes reformes de calat, que són urgents i imprescindibles... no fa ni un any encara estaven despilfarrant alegrement amb els plans d'inversió estatal ( no, zapatero no és Roosevelt i aquest "deal" és prou convenient per alguns pirates). I aquestes retallades urgents, per pagar el deute i tranquilitzar els mercats, passa al davant dels nostres drets més bàsics.

A València ja fa temps que han començat, fent del Hospital de la ribera el seu model de negòci, amb el sector de la rajola invertint ( i gestionant) la sanitat. A la paella Rusa hi ha un article que ho explica amb pels i senyals.

A l'ull de l'huracà; la crisi del deute a la unió europea.

Xarrada d'Éric Toussaint, sobre la crisi del deute extern dins l'unió europea, celebrada dins el cicle "la democràcia segrestada" organitzat per attac-acordem per denunciar l'ofensiva neoliberal que està retallant a marxes forçades els serveis públics que han configurat les darreres dècades l'estat de benestar.

Éric Toussaint, doctor en ciències polítiques, és un dels fundadors del CADTM, el Comité per l'anulació del deute del tercer món. També es membre del consell científic d'ATTAC França i va formar part de la Comissió presidencial per l'auditoria integral del deute (CAIC) de l'Equador.


Fixeu-vos en l'anàlisi que fa de les mesures que vàren adoptar a l'amèrica llatina per "sol.lucionar" les crisis de deute extern als anys 80 ( a qualsevol hemeroteca en podreu trobar els desastrosos resultats per a la població i els profits que n'han tret alguns pocavergonyes de tot plegat). El procés és calcat al que ens ve al damunt mentre els lobotomitzats conciutadans miren des de la distància... encara estem a temps, ja esta be d'arreglar el món a la barra d'un bar... tros d'hipocrita.

El proper 15 d'octubre tots i totes al carrer!!!

Manifestació pel dret a la vivenda digna del 25 de setembre.

Un any després del foc...

Un any després del foc la natura rebrota, es regenera,
mentre la humanitat la torna a xafar sense miraments.

Agricultura- Producció biològica a l'horta de València

Us deixem amb un altre capítol on es tracta la producció biològica d'aliments a l'horta de València, on alguns agricultors ens mostren com treballen de forma distinta la terra enmig d'un entorn que abusa dels productes químics (fins al punt de malbaratar els aqüífers). L'horta de València és un dels espais més productius del país i ha conformat l'imaginari tradicional del "cap i casal", actualment però, aquest espai es veu amenaçat pel desenvolupament urbà i les infraestructures. a més a més, la situació de l'agricultura com a professió planteja un futur ben negre  tant a nivell econòmic com humà; si no es produeix un relleu generacional, l'agricultura s'extingirà "per raons biològiques", que dirien alguns.

L'agricultura biològica a Carrícola

Carricola és un poble de la vall d'albaida on fa uns anys van decidir reconvertir l'agricultura cap a la producció biològica. Al video ens expliquen com va començar l'experiència, i com ho fan per a fer creixer les collites i combatre les plagues sense dependre les recèptes màgiques de la industria química, i respectant l'entorn i els qui s'ho acaben papant.
Ens quedem amb les paraules del final sobre la dignitat del ofici, i és que si estem vius és perque menjem.

Aquest video forma part d'una sèrie de materials el.laborats per al PQPI d'Agricultura i Jardineria del IES José Segrelles d'Albaida.

marxa fluorescent contra l'alta tensió

aci vos deixem l'excursió del passat divendres al pla de Simes per vore com xana l'electromagnetisme de les línies d'alta tensió. De tot açò n'ixen algunes reflexions, som aigua.... i la nostra consciència no són més que els impulsos electromagnètics que viatgen  per les connexions neuronals.
Els tubs s'encenen, , nosaltres, carreguem piles.

ja esta ací el meruts festival!

Hui es celebra la cinquena edició del meruts festival, amb Obrint Pas, Malos vicios, tashkenti, Mal Abuso i la Trocamba Matanusca.... variaet i per a tots els públics.

Aci deixem un parell de promos que hem fet per a publicitar l'esdeveniment...

Replantació d'un pi a la torre número 8

Roturada la terra compactada plantem un pi provisional
fins que torne Iberdrola a seguir amb el seu percal.

video: per què no volem l'alta tensió?

Per què no volem l'alta tensió?

mes informació a crematsensefils.blogspot.com 

Iberdrola comença les obres a la Vall d'Albaida.

El passat dilluns 13 de Juny començaren les obres de la línia d’alta tensió que enllaçarà la subestació transformadora d’Ontinyent amb la línia Juan Urrutia-Alcoi. El traçat de la línia atravessa bona part dels terrenys afectats en l’incendi intencionat del passat setembre que ha elevat el risc de desertificació de la zona.

L’assamblea contra l’alta tensió ha iniciat movilitzacions per obstaculitzar de forma pacífica el desenvolupament de les obres. Durant el matí una vintena de persones s’han acostat fins el lloc on estan treballant els operaris (que no són d’Iberdrola, sinó d’una empresa subcontractada de Zamora) i han ocupat l’espai on estan perforant els fonaments d’una de les torres, amb pancartes i cartells amb lemes contraris al projecte. La Guardia Civil ha fet acte de presència i ha identificat a tots els participants en la protesta.

Per la vesprada un grup d’unes trenta persones ha tornat a acudir a les obres. L’encarregat ha comunicat la situació al seu cap i han decidit marxar poc després, en aquesta ocasió sense cap aparició de la benemérita.

Indignats amb la banca

Acció protesta per reclamar les responsabilitats de la banca en l'actual situació econòmica que va recorrer el centre financer d'Ontinyent el passat dimecres.

Els punts que comencen per "la possible responsabilidad de la banca" s'han extret del article "los bancos roban y el gobierno mira hacia otro lado" realitzat per Juan Torres Lopez i Alberto Garzón Espinosa per a ATTAC.

ignora les protestes

Els mossos de cuadra han somogut de nou la indignació a base de porraes i agressions. Imatges del campament d'Ontinyent i la cacerolada de reflexió.

La junta el.lectoral, la guàrdia revolucionària del bipartidisme.

La junta el.lectoral ha determinat que les movilitzacions són il.legals, i el cor mediàtic d'apoltronats periodístes institucionals abovina de la possiblitat de que es proteste el dia de reflexió.
La votació pareix que ha estat ajustada, en un organisme que vetla per la netedat dels processos el.lectorals i fer complir la "llei". Ara be, hi ha una cosa que crida molt l'atenció, un dels principis bàsics del joc net és la igualtat de condicions. Abans els espais de propaganda el.lectoral es repartien equitativament entre totes les formacions que es presentaven.
Així, quan arribaven el.leccions sempre eixien anuncis d'algún partit pintoresc i els ciutadans podien vore les distintes propostes, encara que després acabaren tots menjantse els mocs amb la llei d'hont.
Ara, els defensors de la netedat del procés democràtic han imposat un critèri; que els espais es reparteixquen en base  a la representació el.lectoral dels últims comicis (només estàn obligats a atorgar un espai simbòlic als no representats).
Ho veiem als spots el.lectorals (que van de 30 segons a 2minuts i pico) i també als informatius televisius (als quals s'ha imposat una quota de informació per a cada partit en base també a la representació el.lectoral.


Aquesta ofensiva bipartidista també ha aplegat a la cartelleria municipal; d'aquesta forma, algunes formacions veuen reduït el seu espai al d'un Post-it. A Ontinyent, per exèmple, 4 dels 7 partits que es presenten només han pogut penjar cartells a 2 tanques el.lectorals.
Això si, els partits majoritaris (el càncer de la nostra democràcia) estàn a totes les tanques, més repetits que la marilin de Warhol. Representant el bipartidisme a les tanques, llancen un missatge en sintonía al que rebem dels mitjans; eixos són els partits que importen, els que poden governar, representant a les nostres ments el resultat el.lectoral i fent invisibles la resta d'opcions.

La junta el.lectoral eixa podria dedicar-se, per exèmple,. a fiscalitzar la manipulació informativa, la publicitat institucional dedicada a confondre al partit amb la institució, hauría de vetlar per la igualtat d'oportunitats en la lliure el.lecció dels nostres governants, assegurant que totes les propostes puguen ser escoltades.

Però en comptes d'això el que fan es donar la justificació per desmontar a la força el moviment pacífic dels qui s'han cansat del torn dinàstic. Mentre puguen, seguiràn aferrant-se a les poltrones, són moltes les instal.lacions el.lèctriques que han posat per totes les institucions... però ja no estem en temps de bonança, on totes les empastrades es podien tapar.
Ara han arribat les vaques flaques, i ha volgut tibar massa la corda amb unes sol.lucions que encobreixen una retallada social que deixa intactes les grans fortunes i capitals amassats en la belle epoque.

si no vols caldo, dos tasses.

Documental "Tinc publireportatges gratis tots els dies"

Presentem el documental "Tinc publireportatges gratis tots els dies; manipulació informativa i control polític al País Valencià.

Al video es tracta de traure a la llum el funcionament de la manipulació i el control polític dels mitjans de comunicació i l'objectiu de perpetuació política que hi ha al darrere. Podrem vore quins mecanismes empra el poder per comprar la línia editorial dels mitjans de comunicació, quines dificultats tenen els mitjans que mantenen la seva independència i com es realitzen els informatius de TVO, la televisió local d'Ontinyent, que s'ha convertit en el NODO diari de l'alcaldessa popular.

És un treball fet sense mitjans ni coneixements tècnics però que tracta de cridar l'antenció sobre un tema (el dels mitjans i la informació) que és fonamental per al funcionament democràtic.
El vot, l'exercici del nostre poder, s'ha de fer amb una ciutadania ben informada de la gestió dels polítics (ja que no podem anar personalment a averiguar les qüestions públiques) i si aquesta informació està manipulada, censurada i deformada per fer dels mateixos polítics els herois de la pel.lícula... estem trencant les regles del joc (però la junta el.lectoral pareix que només veu als indignats).

Democràcia real!

Demà es celebraràn manifestacions reclamant una democràcia real a tot l'estat espanyol.

El que demanen els qui la convoquen és molt simple, ho podreu trobar en aquesta pàgina; http://democraciarealya.es/

L'esperit del que demanen està latent a bona part de la població, es veu en l'index d'abstenció, en les actituds d'uns polítics que es preocupen més de manipular l'opinió pública que de resoldre els problemes reals del pais.
En aquesta pseudo-democràcia el poder es troba en mans de dos partits "de govern", que es postulen com salvadors de la pàtria, no importa quina (que quedarà destruïda en mans del oponent). Dins de la seva dinàmica els partits entren en xocs moltes vegades simbòlics, però arriben als acords necessàris per satisfer als grups de pressió (el poder financer) i per a perpetuar-se com a úniques opcions de govern.

Podem vore el seu compadreo en les lleis el.lectorals; que imposen un espai publicitari en base a la representació; de forma que la representació pública és correspòn ( i ajuda a perpetuar) el bipartidisme. A Ontinyent per exèmple, hi ha grups que només dispoen de dos tanques publicitaries ( pels 15 cartells del PP que hi ha a cada tanca). A la televisió passa el mateix amb els espais de publicitat gratuita (que abans es repartien de forma equitativa).
No contents, també han clavat mà en la independència periodística, imposant una cobertura diaria a les seves campanyes i per ordre de representació (els grans sempre primer i més rato...)

És el segrest de la democràcia.

el Oso Pepe, Cap V; Febre electoralina

El oso pepe, Cap IV: El picudo Rojo

En aquest capítol, Pepe serà l'encarregat de ferli front al Picudo Rojo, una plaga enviada pel Komintern per a desestabilitzar la ciutat que es menja les palmeres de les flamants avingudes estrella de linagurina.

Nanas de cebolla, Homenatge a Miguel Hernández

el poema nanas de cebolla musicat pels alumnes de l'escola Carmelo Ripoll dins l'homenatge a Miguel Hernández organitzat per Comboi Solidari.

El oso Pepe, Cap III Les obres inadaptades

Pepe visita les obres inaogurades a presses i corregudes per l'ajuntament d'Ontinyent, que ha anat tan ràpid que s'ha oblidat d'adaptar l'accessibilitat (total, si no s'han gastat ni un milió d'euros..., pa que calfar-se el cap...)...
Pepe agafa idees de grans pensadors per sol.lucionar problemes de la vida qüotidiana. No vos ho pergau!

Entrevista a membres d'AMO responent els comentaris d'Alfonso Rus

Rosa Conca i Jonàs Martínez, membres d'AMO (Associació de minusvàlids d'Ontinyent) ens expliquen la problemàtica que pateixen amb les noves obres fetes per l'ajuntament, que no contemplen l'adaptació (marcada per la llei) i discriminen aquest col.lectiu.

També fan una reflexió sobre els comentaris d'Alfonso Rus, president de la diputació de valència, que va bromejar ( entoses que els pujem amb cordes) i va dir que haurien de fer un ascensor "pals pobres minusvàlids).
Tot i que el col.lectiu va plantejar aquestes qüestions quan encara estaven fent les obres, no es va tindre en compte aquesta problemàtica, fent necessària així una segona actuació.


Aquest matí hem pogut comprovar l'oposició dels veins a la forma en que s'han fet les obres, la gent major es queixa de que les obres de l'escalinata han segat un tros de vorera per on passaven per anar a la farmacia, i veuen l'inversió com una cosa absurda (ja que hi han unes escales, per on no es pega tanta volta, a uns metres de la magnífica escalinata).

Indigneu-vos!

Al enllaç  trobareu el manifest Indigneu-vos d'Stephan Hessel.

http://www.attacmadrid.org/wp/wp-content/uploads/Indignaos.pdf

En un ratet el teniu llegit, i val la pena parar-se a llegir el que diu als 93 anys un històric de la ressistència francesa, que va escapar de diversos camps de concentració nazis i que va participar també en la redacció de la declaració universal dels drets humans.

Hessel planteja els motius existents per a la indignació, fent una descripció implacable del assalt del poder finançer a la política i el desmantellament de l'estat de benestar, la corrupció generalitzada i les desigualtats existents. 

La sol.lució és molt simple, i es troba a les nostres mans, és la insurrecció pacífica, que, com ja han fet a Islandia, pose al seu lloc als culpables de la crisi i acabe amb el control que exerceixen les corporacions sobre els governs.

" Apelem a una verdadera insurrecció pacífica contra els mitjans de comunicació de mases que no proposen altre horitzó per la nostra joventut que el del consum de masses, el despreci cap als més dèbils i cap a la cultura, l'amnèsia generalitzada i la competició a ultrança de tots contra tots. 

A aquells que fareu el s. XXI, els diem, amb tot el nostre afecte:

CREAR ÉS RESSISTIR

RESSISTIR ÉS CREAR"

Rus, i les seves idees per millorar la vida dels discapacitats.

Ahir, Alfonso Rus va visitar Ontinyent per inaogurar les obres d'estabilització del clariano i pegar una volta pel nou passeig (un paripé més del rosari que han fet aquesta setmana). Un representant de l'Associació de Minusvàlids d'Ontinyent, s'ha acostat a acte per denunciar la discriminació que sofreixen les persones amb movilitat reduïda, ja que la nova obra, tot i ser pública i haver costat als contribuents 498.000 euros, no està adaptada (hi ha escalons i, la pendent és extremadament pronunciada.

Un dels manifestants ha informat a Rus de la situació i ha dit que "en el mateix moment que ho hagueren fet ho hagueren pogut fer" el seu acompanyant ha saltat ràpid "pos farem un ascensor!" i, en ser qüestionats pel preu del futur ascensor ha dit "que fem, el fem o no el fem? agarrem cordes?? " i ha anat a caxondearse amb la clec. Això si, després ha dit als mitjans que estava molt preocupat per el tema dels minusvàlids, un home amb consciència este Rus. El que no apareixerà a cap dels mitjans que cobrien l'acte és que el representant d'AMO (eixe col.lectiu que tant preocupa a Rus), s'ha quedat al darrere del cordó policial i no ha pogut baixar baix amb la cort d'extres que plenaven el plano per als nodos, como juan palomo, yo me lo guiso, yo me lo como.

És inexplicable que amb aquestes eixides puga ser el president de la diputació, però pareix que això de tindre el president més votat de les democràcies occidentals s'els ha pujat al cap i han perdut completament la vergonya, tan segurs que es senten al darrere del seu imperi mediàtic i acurada planificació de la traca electoral.

I mentrestant, a seguir amb la festa, el boato de les inaoguracions i visites electoralistes.
Utilitzen les obres pagades amb els diners de tots els ciutadans per a fer-se la campanya, no importa si no estàn acabats o si ja fa anys que funcionen (inaogurant hospitals que porten un any en marxa, o museus que estaven fets des de fa tres anys fets i sense obrir, com a Ròtova).

Utilitzen els mitjans de comunicació públics (pagats amb els diners de tot) per fer propaganda descarada del seu partit, censurant sistemàticament tota veu discordant. A part d'això, financien mitjançant la publicitat institucional (més propaganda electoral de paso) els mitjans de comunicació afins (quants centres educatius i sanitaris estàn subscrits a la gaceta, la razón i las provincias???).

Utilitzen les ciutats i el territòri com si fóren seus, dificultant l'accés als espais públics dels qui no en són afins i convertint el nostre país en un ressort turístic, sense tindre en compte els costos mediambientals derivats de la sobreexplotació del territòri (residus, recursos hídrics, urbanisme salvatge, noves infraestructures...)

I per si fóra poc, en públic i amb una càmera al davant segueixen amb eixides com les de Rus ( o la de Camps a Castelló). És la berlusconització de la política; control dels mitjans i falta de vergonya.

Resum de la visita de Camps.

Ahir va vindre Camps, el molt honorable, per presentar un hospital que mai arriba (de fet han presentat el projecte però no han posat data a l'inici de les obres). Els ciutadans d'ontinyent (els que no eren de la clec pepera que va entrar a aplaudir) es  quedaren a fora xiulant al president. Al video podreu vore com la policia nacional es va posar a identificar gent, en el cas de la xica, va ser un dels homes de paisà (un dels homes de seguretat de camps) va ser el qui va dir als nacionals que denunciaren a la dona i convidava al càmera (que també va ser identificat) a deixar de gravar les diverses identificacions que es portaren a terme. Si no volen eixir als videos, que s'en vajen a altre lloc.

Les cares de satisfacció que mostraven al principi els populars Ontinyentins veient que eren 4 els que estaven protestant s'ha tornat en ràbia i insults als manifestants quan han eixit de la presentació, després d'haver estat escoltant durant més d'una hora els xiulets, crits que s'escoltaven a dins de la sala d'actes.

Camps ha fugit com ha vingut, per la porta de servei, fugint dels crits i evitant trobarse amb cap conversa inoportuna, a Ontinyent no ha pogut passejar ni rebre hurres que sempre veiem a Canal 9. Els càmeres han vist la protesta, l'han escoltada des de dins, i en comptes de dir res al respècte el que han fet és netejar l'audio per a que no s'escoltaren els xiulets, tot un exercici d'informació periodística.

A Ontinyent hem llaurat un frau del nostre desventurat país i us deixem aquest video per a donar idees del que podem fer per rebre aquest personatge.
 Si a tots els llocs fèrem igual, cauria en dues setmanes.

Camps ve a Ontinyent!!

SI si... ve a presentar per segona vegada l'hospital d'Ontinyent (i amb un poc de sort, a les properes el.leccions encara vindrà a inaogurar-lo....).
A vore si li  donem la benvinguda que es mereix!

Per la corrupció i la política de grans esdeveniments que deixa de costat als ciutadans, per la manippulació de canal 9 (i la censura de TV3), per la prepotència, per la línia d'alta tensió, per la manipulació...


perque estem farts d'aquest personatge que està convertint el nostre país en un resort turístic.
Vine a rebre'l reivindicant alguna de les coses que ha de saber el molt honorable, i no oblideu xiulets, caceroles i tot allò que puga fern-nos escoltar!

El oso pepe, Cap II: El nou hospital

L'os Pepe ens ensenya les instal.lacions del nou hospital d'Ontinyent, aquell dels programes electorals i el cartell que du ahi des del 2009 sense que es tinga més notícies de les fabuloses prestacions de la nova Nova Fe.... per que si alguna cosa te Pepe és Fe. La resta, tindrem que seguir fent viatges a Xàtiva cada vegada que les coses es posen magres.

La electrocamba matanusca

Ací us deixe als artistes de la trocamba amb el seu nou projecte, la electrocamba xaranganusca, que porta la festa balcanica al carrer gràcies a la màgia del generador electrocambic i els amplis del carret.
disfruteu-los!

Ja ha començat la campanya electoral

Si, ara resulta que Camps està contra la corrupció i tot...
Per ací també calfen motors, el poble està pates amunt per aplegar a la cursa d'inaoguracions de precampanya. Però la promoció de la gestió del ajuntament no és monopoli del consorci MK/TVO... l'Os Pepe ens aproparà als grans èxits del PP en una sèrie de capítols per a que els més menuts aprenguen a valorar l'esforç del govern popular.



L'habilitació de la ruta del colesterol era necessària, el que no s'entés és aquest túnel (que han tingut que excavar per poder fer) i més vejent l'ampli passeig que hi ha a l'altra banda de la carretera ( a l'urbanització de les aigües). Un altre exèmple d'inversió absurda de les grans inversions del PPOE, que després encara ens volen vendre com una brillant gestió.

Expropiacions a Albaida

INDIGNEU-VOS, Stephane Hessel. Pròleg.

Manifest

Anem a difondre en les properes entregues, la traducció el manifest "Indigneu-vos", que està fent furor a França, la cuna de la revolució, una crida a la indignació que convida a sortir de la apatia en la que estem estacats. Stephane Hessel, nascut al octubre del 1917, es diplomàtic, ambaixador, i membre de la ressistència francesa durant la IIGM. Va ser un dels redactors de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948. 
Aquest és el missatge que ens llança, des de l'experiència i la reflexió, per vore si obrim els ulls d'una vegada.

Pròleg

Stehpane Hessel

93 anys. És ben bé l´última etapa. La fi no és massa lluny. Quina sort tinc de poder basar-me en els meus principis dels anys de resistència per a fer aquesta crida.

D´aquestos principis i valors avui tenim, mes que mai, necessitat. Tenim l´obligació tots junts de vetlar per aquelles coses que encara ens fan sentir orgullosos de tenir una societat humana.No volem una societat amb persones sense papers, ni amb expulsions ni gent sospitosa a priori.

No volem una societat on es qüestionen les jubilacions, els avanços en Seguretat Social.

Vetlar contra els mas-media que estan en mans de poderosos. Nosaltres som els hereus del Consell Nacional de la Resistència.

A partir de 1945, després d´un drama atroç, naix una ambiciosa resurrecció en la que les forces del Consell de la Resistència juguen un paper importantíssim. En eixa época es va crear la Seguretat Social amb l´ambició d´assegurar a tots els ciutadans mitjans per a viure en el cas de que siga impossible donar-los treball: ``una jubilació que permeta als treballadors majors acabar dignament la seua vida´´.

Les fonts d´energia, l´electricitat i el gas, el carbó i els grans bancs van ser nacionalitzats.

La idea de retornar al país, els grans mitjans de producció monopolitzats fruit del treball comú, de les fonts d´energia, de les riqueses del subsòl. Era instaurar una veritable democràcia económica i social fent botar el feudalisme econòmic i financer de la direcció de l´economia.

L´interés general deu estar per davant de l´interés particular. El repartiment just de la riquesa creada sobre el poder dels diners.

La Resistència proposa una organització racional de l´economia assegurant la subordinació dels interesos particulars a l´interés general.

Una democràcia de veritat té necessitat d´una premsa independent; la Resistància ho sap, la exigeix defenent la llibertat de premsa, el seu honor i la seua independència del control de l´Estat, del poder dels diners i de les influències estrangeres.

La Resistència crida a ``la possibilitat efectiva per a tots els nostres xiquets de beneficiar-se d´una educació avançada, sense discriminació però les reformes del 2008 van contra estos principis.

Molts joves mestres es van negar a aplicar-la i van vore com els seus salaris foren reduits com a càstig. Senzillament es van oposar a una educació allunyada de l´escola republicana massa al servei d´una societat dels diners sense esperit creatiu i crític.

Expropiacions d'Iberdrola per construïr l'alta tensió.

Al video hi ha un resum dels actes d'expropiació (i les protestes) del dia 24 a Ontinyent i Benissò.

Ara ja ho tenen arreglat per començar a destrossar. Sense paraules, només veient la impotència dels expropiats i de la voluntat popular davant una companyia.

Tallem la senyal de Canal Nou!

Si ens apaguen TV3 l'únic que podem fer és apagar canal 9.
Com? És molt fàcil, només cal tindre a mà algún cartró o mocador pintat (o posar-se al darrere amb la boca enmordaçada) per fer d'eixes imatges un material inservible, i si realment volen informar, que informen, a vore si algún dia vorem la realitat en els seus informatius.
De moment però, només tenim això, perquè pareix que tornaràn a guanyar malgrat els gürtels i demés corrpteles... i es que la merda no salta ni en sotal.

D'interés públic

L'interés públic, eixa figura destinada a protegir els drets i interessos col.lectius enfront els interessos privats, ha estat subvertida com tantes altres coses per acabar sent un instrument per a la imposició de projectes de dubtós interés públic i gran interés econòmic.

Ara ja no s'utilitza per fer hospitals o escoles... hem vist com l'han emprat per aprovar PAI's ( com el rastre que amenaçava la nostra comarca uns anys enrere) o com la línia d'Alta Tensió que van a plantar-nos de forma inminent.
En aquest cas," l'interés públic" és més fort que les lleis mediambientals ( que vist açò, no se sap molt be per a que estan), però si és realment d'interés públic?

Qui és aleshores aquest "públic"? Està vist que totes les poblacions afectades per aquestes línies (que no som els primers ni de bon tros) no computen en el calcul d'aquest interés. Si, volem tindre llum, però no d'aquesta manera.

Aquest interés podría ser la interconnexió amb àfrica i el mercat comú de l'energía, però també està això de dur llum a la superpoblada costa turística ( i el desgavell de lluminaries, urbanitzacions i aires acondicionats que això suposa). No és d'extranyar que tracten de dur-la a qualsevol preu, ja siga llum, aigua o el que faja falta per seguir alimentant el paradis turístic en que estàn convertint el nostre país. Ja vorem que en fem després de totes les escombreríes i aqüífers salinitzats....

I és que en nom de l'interés públic les empreses com Iberdrola traçen linies per on els ve en gana, passant per damunt de la voluntat del poble. Hi haurà que revisar el diccionari o prendre exèmple dels Islandesos, que de forma pacífica estàn duent a terme una revolució comparable a la francesa ( pel seu abast democratitzador) que ha estat sistematicament silenciada als mitjans de comunicació, per esborrar del mapa una forma de fer les coses.
Fa falta una nova cultura democràtica, on la democràcia siga realment el poder del poble i no el lamentable espectacle en el que s'ha convertit.
Indigneu-vos!

Meninfotisme

Els poders mentals són allò que utilitzen alguns superherois per a resoldre gran quantitat de situacions compromeses i "peliagudas" que es diria. Alguns estudis han determinat que la suggestió dels mitjans de comunicació ha fet que el ciutadà normal i corrent es pense que ell mateix té aquestos poders.
Aquesta variant del meninfotisme afecta a gran quantitat de persones de totes les edats i condicions i es manifesta en una indignació verbal (ahi és on entren els poders mentals) que intenta fer explotar el cap del antagonista (a base de fer-li xiular les orelles).

Una vegada eliminat el problema (a lo mars attacks), el ciutadà pot seguir tranquilament amb el que estava fent, conscient de que ha fet tot el que estava a les seves mans per arreglar el problema.

A Facebook hi ha un grup que demana la pau mundial, és possible que quan aquest grup arribe als 100,000,000 afiliats, la conjunció dels poders mentals de tots els "ciberactivistes" obre un miracle i les armes es transformen en flors de la nit al matí.

Videos contra l'alta tensió!

El dissabte 19 de febrer, en la Plaça de la Concepció es realitzarà una jornada festiva en contra l'alta tensió, amb tallers, actuacions, malabars i música en directe.
Vos animem a que no es quedeu parats en casa sense fer res, ara és el moment de manifestar-se i donar la nostra opinió sobre aquest tema. Fem que se'ns escolte i que es respecten les nostres serres que després d'una gran ferida necessiten recuperar-se

I ací el video de Macolin !

TVO no manippula... ni poc!

La TVO desmenteix que existisca manipulació alguna de la seva linia informativa. Ells segueixen l'estil britànic de la BBC, però a la manera de Canal 9 i un pressupost de serie B.
Fan verdaders esforços si, per poder compàginar aquesta increïble vida mediatica per un poblet com el nostre amb la supervisió personal de FIliberto i Lina, que entre els dos abarquen una ingent quantitat de regiduries i càrrecs.
I ja sabem... quien mucho abarca poco aprieta

Vergonya!

La que no tenen alguns, que en nom de l'interés comú sacrifiquen la vida per omplir-se les butxaques i fer realitat projectes indesitjables. Es diu que fa 200 anys, un esquirol podía travessar la península botant d'arbre en arbre. Ara encara ho poden fer, aprofitant la "red electrica de españa".


El proper divendres han convocat una assamblea per buscar eixides a la situació i vore com podem llevar-se del damunt la maraña elèctrica.
serà  a les 19:30 a l'aula de cultura de sant rafel.

Passat, present i futur de les nostres serres.

Aquest és el títol de l'exposició de Sant Antoni d'enguany, que podrem visitar el proper cap de setmana al local del barri de l'ermiteta.
Deixem el video promocional i us esperem per allí...
salut!

El raïm de la passivitat...

Primer van fer lo de Bolonya, però com que no ens agafava no vàrem fer res.
A Londres teniu els resultats.
Després va vindre la crisi i el rescat bancari, però com que tots tenien hipoteques ningú va dir res.
Més tard, fou el moment de la reforma laboral, i la de les pensions, però com que veiem molt lluny això de jubilar-nos, tampoc vam fer res.
Ara ve la segona fase de la bancarització de les caixes, però com que tot l'anterior ens donava igual, açò ens la repampinfla...

I de seguir dormint ens esperen més mals usos contemporànis, només cal buscar en el seu espill nord americà;
els fons de pensions, les assegurançes sanitàries (i la privatització encoberta de la sanitat pública, com a la Ribera)... els ulls els fan xirivies de pensar les oportunitats que s'amaguen al darrere de cada reforma, sense importar la irracionalitat del que fan.

Assistirem impassibles a l'eliminació de les caixes, i de la seva obra social, fent desapareixer un dels vestigis d'humanitat que li quedava al capitalisme... perquè al final de la correguda podem mirar el que passa en moments similars; les grans corporacions ixen enfortides, fagocitant la competència, els bancs es concentren i arrepleguen als que s'han perdut en l'espiral hipotecària (la banca sempre guanya).
I les condicions laborals es flexibilitzen, es submergeixen i degraden, fent d'això la "única sortida" a la situació, com si no existiren formes millors de funcionar.
A "Las uvas de la ira" que parla sobre la crisi dels 30', ja queda tot ben dit.

terra esclavitzada

Ací us deixe amb un dels temes que va tocar tashkenti al Festivern, li hem afegit imatges de Palestina, una de les moltes terres esclavitzades del nostre temps.

A poc a poc anirà apareguent al youtube la resta del concert....

salut!

decreixer

Ahir feren un docu sobre el consumisme on apareixía Serge Latouche, un dels teòrics del decreixement. En un moment determinat cita a Gandi per a definir l'origen de tots els mals en una dita que venia a ser...
" El món és prou gran per cobrir les necessitats de tots,
però és massa petit per l'avaricia d'alguns"

I és que el documental abordava el tema de l'obsolescència planificada, on els fabricants redueixen expressament el temps de vida dels seus productes per mantindre el ritme de consum; els exèmples resulten absurds per al sentit comú, però pareix que alguns no en tenen.
 Dupont va retirar les primeres calçes de Nylon perquè duraven massa i gastar diners investigant com fer-ne unes de més fluixes.
Epson instal.la un contador d'impressions que inutilitza la impresora quan arriba a un cert número i Apple va dissenyar les bateries dels primers Ipod expressament per a que s'espatllaren als 15 mesos.... (i totes les coses que ni s'imaginem...)
Perilles de llarga duració inventades a l'alemania de l'Est que van desapareixer amb la RDA....si, els comunistes seguien altre paradigma, els enginyers havien de cobrir les necessitats i buscaven productes duradors, allargant al màxim el seu temps de vida per evitar malbaratar la feina feta.
És lògic no? No, al món capitalista això és impensable.

Els gurus del paper verd parlen molt de la productivitat, al màxim rendiment de la mà d'obra, cal augmentar-la com siga. I ací estem, com el maquinista aquell de "mas madera" pegant voltes al tren de la bruixa de la productivitat, les hipoteques i la desocupació.

Si baixarem d'aquest tren, podríem fer números i algunes eqüacions..., estàn dient-nos que tenim que treballar més i millor (hiperproductius fins als 67), ja tenen l'exèrcit de reserva preparat i esperonant l'economía submergida.
El món s'ha mecanitzat fins a l'insospitat, i la gent que treballa ho fa més que mai... però per a que? per a produir productes amb data de caducitat que van plenant els abocadors. I les vides de totes les victimes del Taylorisme? La seva existència es reduirà a un moviment rutinari de sol a sol, fent un producte obsolescent i innecessàri.
Tot per a poder comprar el que realment fa falta per viure; menjar.