dimecres, 16 de juliol del 2008

L'especulació urbanística a la Vall d'Albaida (III)

CONCLUSIONS

Vistes aquestes dades, podem observar com fins 13 pobles de la Vall s’han vist afectats seriosament per projectes urbanístics amb un funcionament bastant obscur al darrere, i seria interessant saber quants han estat els ajuntaments temptats per ofertes de promotors immobiliaris que han resistit el cant de sirena (com Ontinyent, el Palomar i Aielo de Malferit). Malgrat que ja sabem que bona part d’aquestos projectes han estat paralitzats be per la justícia, la contestació social o el propi esgotament de l’ànsia especulativa general, resulta interessant fer un còmput global de les dades amb les que es trobaríem si totes les urbanitzacions hagueren tirat endavant.

Si es s’efectuaren tots els PAI, amb la mitjana de 2’77 persones per casa que dona l’Institut Valencià d’Estadística, hi haurien 39.755 nous habitants a la comarca (Ontinyent, la capital comarcal te 36.368 habitants)

Actualment la comarca te 90.783 habitants, pel que això suposaria un creixement de prop del 44% de la població, en aquest cas, la densitat de població passaria de 125 a 181 habitants per kilòmetre quadrat. Tota aquesta població aniria a parar a una comarca amb menys terres de cultiu i dedicada en gran part a una producció tèxtil que està expulsant ma d’obra a causa de la deslocalització i la conversió del tèxtil cap a la reexportació[1] (en comptes de la producció).

També s’hauria de tenir en compte l’efecte de tot això sobre el ja saturat sistema sanitàri. Actualment sols Ontinyent compta amb un Hospital, que degut a la falta de mitjans ha de derivar a Xàtiva els casos més greus i bona part de la comarca depén (per proximitat) dels Hospitals de Xàtiva i Gandía. La construcció d’un nou hospital, que ha estat cavall de campanya dels populars d’Albaida i Ontinyent, pareix més pròxim a una promesa el.lectoral que a una realitat i contrasta amb la rapidesa constructiva amb la que es finalitzen les instal.lacions per a grans esdeveniments... com es pot comparar la salut ( i les vides) de quatre provincians al benefici i pompa del cap i casal?.

Des del punt de vista de l’aigua, aquest creixement incrementaria la pressió sobre els aqüífers (ja sobreexplotats) de la comarca augmentant el consum d’aigua en uns 4.765.000 metres cúbics. Si pensem que aquesta es una comarca d’interior, a la que la bogeria urbanística de la costa ha arribat tard i mal, ens podem adonar de que la insistència del govern valencià en la necessitat d’un transvasament (del Ebre, del Xúquer..) es molt més que una arma de la demagògia el.lectoralista. L’aigua “per a consum humà” no es nega a ningú... però que es deu fer si s’ha construït per damunt de les possibilitats del territori amb consciència d’això.

A tot açò cal afegir el problema dels residus; des de fa anys els diversos ajuntaments de la comarca van passant-se d’uns a altres projectes d’un abocador que concentre els residus de la comarca (que van a parar al abocador d’Ador), això agreujaria encara més els problemes.

Altre tipus de contaminació sería el derivat d’aquest model d’urbanisme. D’una banda hi ha la contaminació lumínica de les urbanitzacions (si s’observa Ontinyent des d’un lloc el.levat, es veu més l’urbanització del Pilar que el propi poble, ja que l’enllumenat no es troba “tapat” per l’entramat urbà.

Més perjudicial es la contaminació produïda pels vehicles. En aquestes urbanitzacions, l’ús del vehicle es fa necessàri per a qualsevol tipus de desplaçament quotidià incrementant les emissions de Co2 i empitjorant la qualitat del aire que respirem.

A tot açò cal sumar la destrucció paisatgística, que fa desaparèixer baix l’asfalt i la rajola l’aspecte que durant segles ha tingut la comarca (que li va valdre el nom de “Vall Blanca), i que no respecta ni els llocs protegits, sinó més be s’en aprofita per plantar enmig els seus “paraisos” (com a la Mariola i a la falda del Benicadell).

La suma de tots els terrenys que es pretenien requalificar, dona un total d’11.272.969 m2, un espai superior al terme de Benicolet (11’2 km2), tots a fora dels nuclis urbans ja consolidats.

Veient el desenvolupament que han seguit la presentació de diversos d’aquestos projectes i l’interés mostrat per les “autoritats” per a que aquestos plans prosperaren, es fa patent l’observació de la Comissió de Peticions de la Unió Europea, que assenyalava la connivència entre polítics i empresaris de la construcció. Es possible que el seu concepte d’interés general o del que es bonic[2], siga distint al de les organitzacions ecologistes i les plataformes ciutadanes que han alçat la seva veu contra aquest model. Ara be, una cosa ben distinta es utilitzar aquest poder polític per beneficiar-se econòmicament i enriquir-se a base d’amiguisme i informació privilegiada, anant més enllà dels límits de la llei (que com hem vist ja te bastants escletxes).

Tractant de fer un balanç sobre l’impacte de la polèmica entre partidaris i detractors, podem observar en alguns casos una polarització de la societat. En aquesta, les línies de fractura es situarien de vegades en les rel.lacions personals i interessos familiars (d’aquells que es veuen beneficiats per una revalorització dels terrenys), afavorits per les xicotetes dimensions dels pobles, i d’altres en l’acceptació d’un model de creixement que es percep com una alternativa a una agricultura i una activitat industrial amb unes perspectives de futur bastant magres.

A l’altra banda han sorgit veus en contra a tots els llocs on han aparegut aquestos PAI, però sols a Albaida, Bocairent i Fontanars han aparegut plataformes ciutadanes de certa entitat que han tractat d’informar i posar entrebancs a l’aprovació dels projectes.

En alguns casos, les el.leccions s’han plantejat des dels dos bàndols a mode de plebiscit sobre la política urbanística. A Albaida el PP va renovar la majoria absoluta en el que fins fa dues legislatures havia estat un “feu” dels Bodi.

En altres casos, com el de Terrateig, el canvi de govern ha donat lloc a la inmediata anul.lació del PAI, amb un consens de tot el poble anular-lo[3].

Amb el que els mitjans de comunicació estàn anunciant com “la crisi de la construcció” i l’aparició en el mercat turístic de nous destins més econòmics del mediterrani (l’ex-Yugoslavia...), es possible que tot açò quede en fum, però no soc cap expert ni se com pot acabar tot açò.


[1] Ja son moltes les empreses textils que es limiten a importar productes, per canviar-los la etiqueta i deixen de produïr.

[2] Un anunci de venda de pisos a la costa mostrava un turó a la vora del mar que estava tapat de rajola fins al capdamunt i anunciava el pis amb l’alicient de les “precioses vistes” amb una foto del despropòsit a tot color.

[3] A Terrateig votaren a favor de l’anul.lació els membres del PP, que havia aprovat els projectes la legislatura anterior.

dimarts, 15 de juliol del 2008

Especulació Urbanística a la Vall d'Albaida (II)

Els PAI a al Vall d’Albaida

A continuació analitzarem cas per cas quina es la situació als pobles de la Vall d’Albaida on s’han presentat PAIs. En les dades utilitzades en alguns casos hi ha hagut un ball considerable pel que fa al nombre d’habitatges dels PAI que apareixien a la premsa. He optat per donar prioritat a la informació facilitada per la CEVA (Coordinadora Ecologista de la Vall d’Albaida), que en moltes ocasions rebaixava les xifres aparegudes a la premsa però resulta més fiable ja que està el.laborada sobre la informació dels projectes.

Fontanars dels Alforins

En aquest poble d’uns 1000 habitants, situat al oest de la vall d’Albaida, es va presentar un PAI amb el projecte “Residencial Golf Fontanars”, que contempla la construcció de 800 vivendes[1], un hotel i un camp de golf a les de Sant Elies i Ca el Peller.

Aquest projecte es construiria en sol rústic a una zona amb vinya i pinars que ha estat declarada LIC (Lloc d’Interés Comunitari) al 2002 per part de la Conselleria d’Habitatge i Medi Ambient[2].
Josep Sorribes, professor d’Economia Regional i Urbana de la Universitat de València diu a un article que “el terreny afectat te unes qualitats ambientals, etnològiques, històriques i paisatgístiques que mai no serien abastables per la xifra indicadora d’un preu de mercat”(...) “ estem confonent una vegada més l’interes d’un reduït grup social que te molta capacitat de condicionar la política (els promotors immobiliaris ) amb l’interes general” [3]

En aquest cas, el projecte no naix d’un grup inversor estrany al poble, al que l’absència de vinculació amb la població i el paisatge suposa un “meninfotisme” complet... Al darrere de tot hi ha Vicent Francés, un constructor de Fontanars amb una empresa de construcció a Ontinyent (Construcciones Francés i Promociones Francés[4]). Els terrenys ja havien estat adquirits prèviament. Tot i tindre una empresa de construcció, per a dur a terme el projecte van crear una empresa “Espacios Medioambientales Fontanars S.L. , on hi havia la filla del constructor i dos socis més.

Aquest projecte va provocar una fractura social al poble. Cal contemplar l’impacte d’una urbanització que suposaria un increment de la població d’un 240%[5], amb un perfil socioeconòmic determinat ( cases de 200m2 adossades i de 500 m2 aïllades), que esborrarien la capacitat de decisió i la identitat dels Alforins. Si comparem l’espai urbanitzat que ocupa el poble (321.108 m2) amb l’espai que s’ha requalificat (1.200.000 m2) ens adonem del abast del que es plantejava.

L’alcalde, lluny de ser una part imparcial en aquest enfrontament entre els partidaris i opositors del PAI, va ser un dels que el recolzà més activament, en unes declaracions, Vicent Ribera, l’alcalde del poble, va dir que “Si no el fan a Fontanars el faran a altre lloc prop d’ací i l’aigua que s’utilitzarà serà la mateixa”[6]. El seu argument no es doncs que hi ha aigua suficient... sinó que per a que la barbaritat es faça i es beneficien uns altres, que es “beneficie” el poble. La cosa no quedava ací, poc després, la televisió local de Fontanars emetia un publireportatge sobre la urbanització on es podia vore l’alcalde promocionant el projecte, com una opció de futurs per a la població. En aquest tipus de publicitat, sempre es maximitzen els guanys mentre els costos socials i ambientals son minimitzats.

En el cas de Fontanars, a aquest projecte caldria afegir el d’un centre penitenciari, un embassament del trasvassament Xúquer-Vinalopó, un parc eòlic i una planta de destrucció de pneumàtics... tot un panorama si s’acabara materialitzant[7].

Al poble, en oposició a aquesta ofensiva, es van realitzar diverses assemblees per a que els promotors i l’alcalde donaren explicacions. Segons Tomàs Bordera, veí de Fontanars i membre de la plataforma que s’oposà al PAI, aquesta situació va portar a la divisió del poble, seguint una fractura que barrejava fidelitats al alcalde (del PP) i interessos econòmics. Es van presentar prop de 90 al.legacions al projecte, però aquestes foren ignorades per l’ajuntament, que va aprovar el Pla.

Finalment, el PAI va ser retirat, però no per les autoritats, sinó per el mateix constructor. En una carta pública datada al 30 de Juny, Vicent Francés comunica que “resulta necessari desistir de l’actuació urbanística” per les amenaces rebudes per la seva família (diu que l’amenaçaren de mort) i perque el revol alçat per l’oposició al PAI havía “alterat la pau social” del poble (el vocabulari emprat recorda al d’un altre règim)[8]. Tot i això, Francés continuava defensant en la mateixa carta els beneficis que hauria generat per al poble el seu projecte.

Poc després d’això, al setembre del 2005 apareixen avantprojectes i consultes a l’ajuntament d’Ontinyent per dur a terme nous PAI.


Ontinyent

En el cas d’Ontinyent, des dels anys 60’ s’ha produït una proliferació descontrolada de les cases de camp, les “casetes”. Gran part de les construccions son il.legals, o aprofiten un permís per fer una construcció d’us agrícola (per guardar les eines dels agricultors..) per construir un xalet. A més a més, durant els últims anys, han aparegut diverses urbanitzacions segregades del nucli urbà, que malgrat no estar construïdes mitjançant un PAI, donen el mateix resultat; cases de luxe amb gespa i piscina que disparen el consum d’aigua i la ineficiència energètica.

El 22 de setembre del 2005 es presenta un avantprojecte de PAI a “la Ponseta”, en uns terrenys que caldria requalificar, promogut per Construcciones Francés amb unes 100 vivendes a fora del casc urbà.

Un més després, apareix altra notícia segons la qual, un grup “d’hostalers i empresaris” tanteja l’ajuntament sobre la realització d’un PAI a la finca de l’Alianda. Aquest incloïa un camp de golf de 9 forats, hotel, balneari, 1.500 vivendes i una planta embotelladora d’aigua... que suposarien una inversió d’uns 42 milions d’euros[9].

Per les mateixes dates s’hauria produït altra consulta al ajuntament (sense presentar tampoc cap projecte) on parlaven de fer un camp de golf i 4.000 vivendes a la zona de la Casa Vella i Casa Sanchis...

En els dos casos l’ajuntament va desestimar les propostes, tot dient que no era el model de creixement que volien per a la ciutat.


Bocairent

Uns mesos després, el 21 de desembre del 2005 es presenta un PAI a Bocairent (las Peñas Resort). En aquest cas, es tractava de la construcció de 1500 cases de luxe i un camp de golf fora del poble i a tocar del Parc Natural de la serra de Mariola. El projecte, que en un primer moment incomplia la normativa de la LUV es va retirar per tornar-lo a presentar.

En aquest cas, la contestació social va fraguar ràpidament una coordinadora contra la macrourbanització, que integrava també gent de Banyeres (el projecte quedava a 1km del nucli urbà de Banyeres i a 3 km de Bocairent).

L’ajuntament va tractar d’aprovar ràpidament una ordenança local necessària per a crear un marc d’aplicació per als PAI però no ho va aconseguir després que un dels transfugues del PSOE votara en contra de forma imprevista. Davant la polèmica que s’havia alçat al poble, l’alcalde es va comprometre a realitzar una consulta popular (que no tindria un caràcter vinculant...).

En aquest cas, el projecte serà desestimat el 29 de juny del 2006 davant l’informe negatiu de la Conselleria de Territori i Habitatge[10]. En el seu comunicat, l’alcalde també fa menció a l’oposició sorgida des de la coordinadora contra la Macrourbanització (tot i els seus intents de boicotejar-la, negant-los l’ús del teatre per realitzar reunions..). Per la seva part, els membres de la coordinadora van expressar en un comunicat la seva preocupació ja que es seguia defensant el model de creixement del PAI i era possible que es trobaren amb nous intents en un futur. Aquestos demanaren un “compromís institucional de la totalitat dels responsables polítics que assegure la inviabilitat, ara i en el futur, d'aventures urbanístiques d'aquesta classe”.


Albaida

Sobre les mateixes dates en les que pareixia que s’estava tombant el projecte a Bocairent, es va fer pública l’existència de negociacions entre Juan José Beneyto (alcalde d’Albaida) i la promotora Alter S.A[11]. En aquest PAI hi havia la construcció de 1500 vivendes de luxe (Albaida 2181), amb un camp de golf, tot això comportava la requalificació de 2.100.000 m2

Francisco Cholvi Puig, al capdavant de l’empresa Alter S.A.( Alternativas de Promoción Economica y Urbana S.A.), havia estat comprant terrenys a la zona des de feia un any, malgrat que l’alcalde havia negat reiteradament l’existència de cap projecte (dient que en cas d’aparèixer ho faria públic immediatament...). Tot i aquestes afirmacions, en un decret de l’alcaldia datat del 2 de febrer del 2006, Beneyto demanava als serveis tècnics i jurídics de ajuntament, un informe sobre la petició de la promotora de realitzar un PAI a Albaida.

En la presentació pública del projecte, Alter S.A. es comprometia a pagar 1’5 milions d’euros al ajuntament d’Albaida “en compensació” per la requalificació (de major extensió que el total del sol urbà i industrial urbanitzat a la població). Segons la proposta de conveni que va fer l’empresa, el pagament de la “compensació” portaria a terme conforme es superen els tràmits legals, a canvi, l’ajuntament es comprometia a actuar amb “diligència” i dur a terme la “immediata i urgent” aprovació del conveni i la convocatòria d’un concurs públic “ajustat” a al acord en un termini anterior als sis mesos[12].

Aquest acord ha estat impugnat per l’Abogat del Estat [13] ja que incompleix la llei de Contractes, la LUV i les directrius de planificació municipal. També diu que la clàusula de pagament anticipat es “improcedent” ja que no existeix l’objecte del pagament (el obres no havien estat aprovades per conselleria) i es requalifiquen els terrenys a favor d’una persona concreta

Aquesta col.laboració per part del ajuntament no es va fer esperar, segons l’alcalde “Albaida será la afortunada ciudad que recibirá una lluvia de millones gracias a un proyecto que supondrá la creación de 1.500 empleos que ayudaran a capear la crisis del textil y permitirán a la ciudad doblar su actual población y asumir la posición que le corresponde”.

Enfront d’això també apareix una plataforma ciutadana “Albaida decideix”, promoguda des de l’associació Cultural la Morca i el Grup Ecologista les Tosquetes, amb la finalitat d’informar a la població de tot allò que no ha informat l’ajuntament.

D’entre els arguments que aquestos utilitzaren hi ha l’existència al municipi de 727 cases buides, que unides a les 1500 que es podríen construir dins el municipi seguint un desenvolupament urbanístic normal sumen un total de 2.227 vivendes disponibles, des de la plataforma qüestionen “quina es la necessitat de fer un PAI si poden vindre a viure al poble tots els que vullguen, amb possiblitat d’integrar-se sense crear cap gueto?”[14].

Pel que fa als 1.500 llocs de treball dels que parlava l’alcalde (aquestos polítics son molt ràpids alhora de parlar de milers de llocs de treball i beneficis al “pais” dels grans esdeveniments), des de la plataforma assenyalen que, una vegada passada la construcció del projecte, el camp de golf i la urbanització crearien un màxim de 150 llocs de treball (50 al camp de golf i 100 a l’urbanització)[15].

Arribats a aquest punt, cal assenyalar que aquestos projectes urbanitzadors es presenten amb una campanya de marketing, ofereixen una sol.lució al dèficit pressupostari dels ajuntaments que donen lloc a una millora del finançament a curt termini (amb l’increment dels impostos per l’activitat immobiliària però que te efectes catastròfics a llarg termini ja que es l’ajuntament el que haurà de respondre a la dotació de serveis (aigua, llum, comunicació, assistència social...). En les reunions informatives que va organitzar la plataforma de Bocairent, assenyalaven pràctiques que s’han dut a terme en aquest tipus de projectes, on una urbanització amb materials de baixa qualitat arribaría a suposar un increment del 300% dels beneficis per al constructor mentre el cost del manteniment anava a càrrec de les arques públiques (posaven l’exemple d’un asfaltat que durava poc més del que duraven les obres...).

Amb la proximitat de les el.leccions municipals, l’alcalde d’Albaida va paralitzar les gestions del projecte per a que els veïns decidiren amb el seu vot el que volien per a Albaida. Vinculava la seva opció a la del desenvolupament turístic, anunciant si guanyava un balneari, un camp de golf, un hospital, més places al centre de dia, un auditori...

Les el.leccions però no han castigat la conducta del alcalde, sinó mes be al contrari. Si al 2003 el PP “despoltronava” al PSOE (amb un Bodí que portava massa anys al poder), ara encara augmentava més el seu avantatge, amb un 58% dels vots emesos. L’abstenció va baixar del 29 al 12%, mostrant la polarització social que havia implicat la polèmica, però ací com a molts altres llocs (i un dels més significatius podria ser el Cabanyal), el model de desenvolupament a costa del balafiament del patrimoni no ha estat castigat sinó premiat per les el.leccions.

A Fontanars dels Alforins (on l’alcalde del PP també s’havia implicat en el projecte) el PP també va incrementar de 4 a 5 concejals (el PSOE quedava amb 2).

Tot i que en la majoria dels casos els ajuntaments on es participa d’aquest tipus d’urbanisme hi ha un govern del Partit Popular, hi ha que assenyalar que no hi ha en l’altre partit majoritari una alternativa a aquest model urbanístic, ja que també hi ha ajuntaments del PSOE que els accepten com per exemple els de Benissuera, Bellús, Salem, Benissoda, Penàguila (un camp de Golf) o Biar (camp de Golf i 1.900 vivendes).

La dilatació del procés amb les el.leccions i l’inici de la “crisi” immobiliària han paralitzat molts dels projectes. En el cas d’Albaida, l’empresa que l’havia de dura terme es troba en suspensió de pagaments i Francisco Cholvi, impulsor del PAI, va presentar un escrit amb al.legacions contra el PAI[16]. En aquest document, Cholvi ataca la gestió del govern de Beneyto i diu que el programa urbanístic aprovat per ell entra en contradicció amb la Llei del Sol i la LUV, contradiccions que suposarien la anulació de tot el procés seguit fins el moment. Aquest sosté que foren aquestos “graves vicios de legalidad” els que feren que Alter S.A. no participara en el concurs públic (que va ser adjudicat finalment a Turismelar Promociones S.L.. Cholvi reclama de la nova promotora la devolució dels 900.000 euros que havien pagat a l’ajuntament i el pagament dels treballs realitzats fins el moment (com estipulava en el conveni que havien signat amb l’ajuntament en cas de que no foren ells els que feien les obres..) Per la seva part la nova empresa ha reduït en 600.000 m2 l’espai a construir.

La quantitat de casos a la comarca de la Vall d’Albaida segueix fins a 13 projectes. Està clar que molts d’ells no tiraran endavant, ja que l’actual context econòmic fa inviable una oferta de vivenda d’aquest tipus. Aquestes son les característiques dels altres projectes que podem trobar;

En tots els casos, es tracta de projectes segregats del nucli urbà tradicional i es troben sobre aqüífers deficitaris (els aqüifers U. H. 32 de la Serra Grossa, U.H. 37 Benicadell i U.H.37 Almirante Mustella). La informació sobre el consum estimat de les urbanitzacions està extreta del dossier de la CEVA sobre les requalificacions a la Vall d’Albaida[17]

Benissuera

En aquesta població, de 195 habitants i govern “socialista” han requalificat 500.000 m2 per construir 400 vivendes, un geriàtric (això suposaria un increment del 600% de la població). L’ajuntament ha sol.licitat informació a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer sobre la previsió i disponibilitat d’aigua sense presentar cap copia del projecte (tot dient que “no tenen exemplars suficients”...) per el que no han pogut emetre cap informe[18].

El projecte ocuparia el 80% del terme municipal (l’altre 20% es troba en zona inundable del pantà de Bellús). Pareix que la suspensió de pagaments de l’empresa promotora ha refredat l’execució.

Bellús

Amb 388 habitants, la requalificació afectaria a 238.157 m2, que passen d’ús agrícola a us residencial. El projecte inclou 400 vivendes, “embarcadero” i un hotel balneari. Aquest projecte tindria unes necessitats hídriques de 170.000 m3 anuals (el consum actual de Bellús es situa en uns 35.679m3...) i no hi ha actualment un informe oficial favorable sobre la disponibilitat de recursos hídrics.


Beniatjar

En aquest municipi de 235 habitants s’han requalificat 530.812m2, que comparat amb el sol urbanitzat actualment (44.400 m2) presenta un increment del sol urbanitzable del 1.195%). Tampoc compten amb un informe favorable pe que fa als recursos hídrics, però es calcula que passarien d’un consum de 22.365m3 a 114.153 m3.

A més a més, aquest PAI es troba fora del casc urbà a escassos metres del Paratge Protegit del Benicadell i la fiscalia investiga un presumpte delicte de corrupció.

Vicente Juan Blasco Ibañez, l’administrador de la promotora “Villas del Benicadell S.L.” està casat amb la tècnica del ajuntament que redacta els informes per al PGOU (Pla General d’Ordenació Urbana) de Beniatjar. La redacció del PGOU, que va costar 60.000 euros, la va pagar l’empresa promotora a canvi que l’ajuntament (del PP) modificarà la classificació urbanística dels terrenys que havia anat adquirint la mateixa empresa[19], que fins eixe moment eren “sol agrícola no-urbanitzable”.

A més a més una de les compravendes de terreny va ser protagonitzada per l’ex-alcalde i concejal José Cortell Cortell. Segons la fiscalia, aquest va comprar uns terrenys per 2.860 euros al abril del 2005 i els va vendre tres mesos després per 16.240 euros a la promotora “Villas del Benicadell S.L.”[20].

La Pobla del Duc

A aquesta població de 2.600 habitants es va aprovar al novembre del 2005 la construcció de 500 vivendes, es requalifiquen 378.000m2 (amb un increment del 73% del sol urbanitzable i un increment poblacional del 57%).

En aquest cas, l’empresa immobiliària Zaragoza e hijos S.L, a més del sector residencial Benifumet, havia presentat un projecte de Polígon Industrial que també va ser aprovat.

Terrateig

Al desembre del 2005 l’alcaldessa Consuelo Fenollar va aprovar un primer dels PAI i al gener del 2005 un segon. El primer, de la constructora Avilés, proposava la construcció de 400 vivendes mentre el segon, a càrrec de “Terrateig Urbana” en construiría 200 més. En total s’anaven a construir 600 vivendes amb camp de Golf ( un dels nuclis es trobava en una zona inundable per la futura presa del riu Vernissa...), tot açò en un poble de 280 habitants i 134 cases.

A aquesta requalificació també hi ha indicis de prevaricació, l’equip tècnic (aparellador i arquitecte) que treballa a l’ajuntament es el mateix que es troba baix sospites de “cohecho” i delicte urbanístic a Benicolet. L’aparellador està rel.lacionat amb l’empresa que ha comprat els terrenys.

En el cas de Terrateig , la total desconsideració de l’ex-alcaldessa Consuelo Fenollar (la mare de Gregorio Ordoñez), ve de lluny. Fa uns anys van requalificar el paratge de la Font del Llop, que va passar en un tres i no res de zona d’interes paisatgístic a zona d’explotació minera (per explotar argila a cel obert). En aquella ocasió, un dels concejals estava rel.lacionat amb l’empresa extractora (era soci d’una ceràmica). La defensa que va fer l’alcaldessa de la requalificació (que al final va ser aturada gràcies a la movilització al poble) va deixar perles tals com “en la sierra sobran pinos” (els incendis del 1994 havien devastat la comarca i aquell era un dels pocs racons amb bosc).

Amb les últimes el.leccions municipals es va produir un canvi de govern, la nova corporació municipal es va reunir amb els promotors per a manifestar el seu desacord amb el projecte. El nou equip de govern, partidari d’un creixement menys agressiu va decidir el 26 d octubre del 2007, anular els dos PAI.

L’Olleria

En aquest cas, el PGOU, que duia pendent d’aprovació des del agost del 2003, va ser aprovat dos mesos abans de les el.leccions, incloent el PAI de les Vidales, un projecte de construcció de 1.475 vivendes de luxe (amb una requalificació de 1.844.000 m2) i un increment poblacional del 55%.

Després d’una moció de censura al abril del 2008, el nou govern municipal format per una coalició del PSOE i el Bloc han anul.lat el PAI.

Salem

A aquesta localitat de 500 habitants, hi ha una requalificació de 80.000 m2 (amb un augment del sol urbanitzable del 692%) per a construir 160 vivendes que duplicarien el nombre d’habitants.

Bèlgida

A aquesta localitat l’empresa “Zaragozá e Hijos” (la mateixa del PAI de la Pobla del Duc), ha presentat un projecte fa poc temps, quan ja s’albirava la “crisi immobiliària”. La requalificació afecta 1.200.000 m2 on es construiran entre 1.500 i 2.000 vivendes i un hotel. Aquestos terrenys limiten al sud amb la futura autovia CV-60 l’Olleria-Gandía.

El desmesurat creixement suposaria a aquest poble de 730 habitants un augment d’entre 4.500 i 6.000 persones.


Benissoda

A aquesta població de 350 habitants hi ha una requalificació de 80 a 100.000 m2 on es construiran entre 100 i 120 vivendes (amb un increment poblacional del 100%).

Benicolet

A Benicolet, de 500 habitants trobem el cas més exagerat de creixement desmesurat. El projecte, que ha estat desestimat fins tres vegades per Consellería, contempla la requalificació de 3 milions de metres quadrats de sol no urbanitzable forestal, que passaria a ser urbanitzable.

El projecte inclou la construcció de 3.500 vivendes a la serra de benicolet, segregades del casc urbà i suposaríen un increment poblacional del 2.100% (10.500 persones).

Com es pot vore en aquest cas, la desestimació del projecte per part de l’administració no implica que aquest no es torne a presentar. La fiscalia del tribunal superior de justícia estudia les vinculacions de l’equip tècnic municipal (el mateix que hi ha al darrere de les requalificacions a Terrateig) així com les del alcalde amb una de les constructores promotores del projecte.


[1] Segons l’informe de la CEVA,

[2] Pareixen significatives les dues arees que inclou aquesta consellería...

[3] Crònica nº543 22 d’abril 2005 pp 6

[4] Utlitiza les dues empreses per a anar canviant als treballadors i no tindre que fer contractes indefinits...

[5] Prenent com a multiplicador la mitjana de persones per vivenda (2’77) de la província de València segons l’Institut Valencià d’Estadística.

[6] Crònica nº536 25 de febrer 2005 pp10

[7] Crònica nº540 1 d’abril del 2005 pp 1

[8] En converses informals s’ha assenyalat que el motiu real fou l’oposició d’un multimilionari propietari d’una companyia de vols de baix cost que no volia veins...

[9] Crònica nº561 30 d’Octubre del 2005.

[10] Segons la Coordinadora aquest informe s’el.laborà entre el 17 i 18 de maig, en menys de 24 hores.

[11] Levante-EMV 13 de Maig del 2006

[12] Levante-EMV 16 maig 2006 pp26

[13] Levante-EMV 7 de març del 2007

[14] Levante-EMV 4 de novembre del 2006

[15] Segons Paco Molina, de CCOO.

[16] Levante-EMV 6 de Juny del 2008 pp 20

[17] El càlcul l’han fet tenint en compte que; els habitatges plurifamiliars (com els pisos) consumeixen entre 70 i 90 litres per persona i dia. Per a les cases unifamiliars el consum es dispara a entre 130 i 380 litres. S’estima de forma generalitzada que el consum d’aigua és de 250 litres per persona i dia. D’aquest calcul s’extreu el consum anual.

[18] Segons va comunicar la Confederació Hidrogràfica del Xuquer al CEVA.

[19] Levante-EMV 14 d’abril del 2007

[20] A més a més, Cortell ja era propietari de part dels terrenys que es van requalificar.

dilluns, 14 de juliol del 2008

L'especulació Urbanística a la Vall d'albaida (I)

En tres parts podreu trobar una visió general sobre l'urbanisme salvatge a la nostra comarca;

Introducció al panorama general


Durant els últims anys, han aparegut a la Vall d’Albaida gran quantitat de projectes urbanístics que trenquen el paisatge i el model de creixement que hi havia fins ara. Aquest fenomen s’ha de situar en el context del que ha estat passant a les costes del nostre país.

La Llei Reguladora de l’Activitat Urbanística (LRAU), ja derrogada, creava un marc legal favorable a aquestes activitats. Durant els 10 anys que ha estats en vigor, s’han urbanitzat 120 milions de metres quadrats (altres 100 estarien projectats i encara es beneficiarien d’aquest marc...). Segons l’informe “Destrucció a tota costa” realitzat per Greenpeace al 2006, en els últims 5 anys, al litoral valencià s’hauria construït tant com en tota la seva història i s’hauria requalifica’t terreny per a triplicar els nivells actuals d’urbanització.

Això ha estat possible gràcies als “Plans d’Actuació Integrada” (PAI), que foren creats dins la LRAU com una excepció als Plans Generals d’Ordenació Urbana. Aquestos tenen en un principi un caire favorable a les necessitats socials, ja que permet l’expropiació de terres per a la construcció de vivendes, amb una consideració del “interès públic”. L’aplicació pràctica però desvirtua i tergiversa l’esperit de la llei (encara que no crec que ho faja amb les intencions dels legisladors...), i esdevé una ferramenta excepcional per a les promotores i immobiliàries.

Aquest caràcter “d’interès públic”, fa que el propietari no tinga cap poder de decisió sobre el que passarà amb les seves terres, i encara que no vulga vendre, està obligat a assumir les despeses d’urbanització (impossibles d’assumir en la majoria dels casos..). D’aquesta forma, l’expropiació rep el mateix tracte que rebria un hospital, una carretera o una escola, ja que la vivenda es un dret.

Ara be, si observem les característiques dels PAIs, podrem vore ràpidament que aquestos no responen a necessitats dels menys afavorits, ni a l’exercici del dret a sostre. Es materialitzen en projectes que segreguen la població dels nuclis urbans tradicionals i, en molts casos, son vivendes que poc tenen a vore amb les de Protecció Oficial.

Davant els problemes que presentava la llei i els successius tocs d’atenció per part de la Comissió Europea, es va modificar la llei, però durant el tram final de la seva vigència es presentaren gran quantitat de projectes que entraren per aquesta via. de L’aprovació de la “Llei d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge (LOTPP), va tenir un “efecto llamada” i durant l’ultima setmana de vigència de la moratòria d’un any que tenia fins entrar en vigor es van presentar uns 50 PAIs als ajuntaments[1].

La Llei Urbanística Valenciana, que ha substituït a la LRAU, també ha estat expedientada per la Comissió Europea ja que no soluciona les possibilitats d’infracció que deixava l’anterior llei[2].

Segons l’informe de la Comissió de Peticions de la Unió Europea encarregada d’investigar les nombroses queixes rebudes entorn l’urbanisme de la costa mediterrània, va ser al País Valencià on es trobaren una actitud més arrogant i es facilitaren menys explicacions sobre projectes urbanístics que han destruït multitud de paratges costaners.

Quan parlen de la rel.lació entre la legislació urbanística i els interessos immobiliaris, diuen que “pareix més evident que mai que la legislació urbanística s’ha concebut o, com a mínim, interpretat primordialment en benefici dels interessos dels promotors i urbanitzadors, i no amb correspondència amb els legítims drets dels propietaris particulars ni tenint en compte el fràgil entorn social o ecològic”.

En el seu informe remarquen la dificultat per reunir-se amb Esteban Gonzalez Pons, aleshores Conseller d’Urbanisme de la Generalitat. A la reunió, el Conseller es va presentar “flanquejat i recolzat pel responsable de la Consellería de Turisme, promotors immobiliaris, urbanitzadors, agents de la propietat immobiliària i agents de viatges” que “van criticar la seva visita i defengueren la legislació urbanística valenciana i activitats de la industria de la construcció”[3].

Tot això mostra de forma descarnada fins a quin punt arriben les connivències entre els interessos econòmics i la política valenciana, aquestos afirmaren que cadascuna de les tres visites d’aquesta comissió de la UE havia costat a la “Comunidad Valenciana” 200 milions d’euros en pèrdues turístiques i que, segons ells, el Banc d’Espanya havia declarat una pèrdua de 1.000 milions d’euros en inversions. A més a més, desacreditaren les peticions presentades des de la societat civil, tot dient que eren falses o “un mero producto de la imaginación de la delegación”.

Aquest model urbanitzador però, ha anat penetrant durant els últims anys a l’interior del territori degut a diversos factors.

D’una banda hi ha l’esgotament de la costa, on s’està urbanitzant de forma “salvatge” des dels anys 60’, i la substitució d’aquest turisme de sol i platja estacional per altre de residencial, que està fent de moltes poblacions autèntics geriàtrics d’immigrants d’altres països de la unió europea que venen a la recerca d’un clima més favorable i un menor cost de la vida.


Recentment va aparèixer al Levante-EMV una notícia que destapava altra vegada la connexió entre política autonòmica i immobiliàries. Pareix ser que els constructors promocionaven la venda de vivendes al Regne Unit amb l’atenció mèdica a tots aquells que no tenien dret a rebre-la de la Seguretat Social britànica, l’únic que calia era estar empadronat... es doncs també un turisme sanitari, que aporta un sector de la població molt més necessitat d’aquestos serveis i saturen encara més la sanitat pública.

La millora de les comunicacions es altre factor a tenir en compte pel que fa al cas que anem a estudiar (La Vall d’Albaida), la construcció de diverses vies de comunicació (com l’autovia a Gandía o el desdoblament del túnel de l’Olleria) han acurtat els trajectes a la platja. Alguns dels PAI més voluminosos es situen a prop d’aquesta carretera. Aquesta proximitat a les vies de comunicació també la podem trobar en el projecte de camp de golf amb urbanització i hotel que han projectat a Alcoi, a la zona dels Plans- Serra del Retonar, que estaria a tocar de l’autovia cap a Alacant.

Els camps de Golf, projectats sempre dins un “pack” (amb urbanitzacions pròximes i algun hotel o allotjament rural “de qualitat”) també han penetrat des de la costa i es troben a molts dels projectes urbanitzadors. Podem trobar fins 11 camps de golf projectats per a les comarques de la Vall d’Albaida, L’Alcoià i el Comtat; Bocairent, Terrateig, Albaida, Fontanars, Alcoi (2 camps de golf), Penàguila, Xixona i Castalla (2)...

L’altre gran impulsor dels projectes era el context econòmic, que feia rentable qualsevol d’aquestes urbanitzacions gràcies a uns preus inflats per la demanda especulativa i uns marges de benefici fabulosos.

Enfront d’aquestos beneficis, ens trobem amb els inconvenients als que dona lloc aquest model de creixement. D’entre aquestos podem vore la manca de recursos hídrics, la destrucció de paratges naturals (directa o indirectament), la saturació dels serveis públics tals com la sanitat, la gestió de residus, l’educació...

[1] El Pais 1-7- 2005

[2] Levante EMV 4 d’abril del 2006

[3] Documento de trabajo sobre la misión de investigación en Madrid, la Comunidad Valenciana yAndalucía del 27 de febrero al 3 de marzo de 2007.Comisión de Peticiones.



dimecres, 9 de juliol del 2008

...


món reduit, mesurat em "pulgadas"
finestra de façanes, desllunats en silènci


conmocions creades amb bandes sonores
ficcions de realitats impossibles
realitats de ficció que ens venen
actua, retalla, monta
MANIPULA

Pense per tu
existeixes?
Consumeix per mi
Si, existeixes.


Domestícrates consumicionals
esdevinguts individu
amb sentiments sensacions
empatíes i patiments

l'opinió pública

De sanganos i rates de claveguera...

Està fart de pagar-li 8'66 milions d'euros anuals a aquesta família de bandarres i vividors?

Creu en la declaració universal dels drets del home, aquella que diu "tots som iguals"?

No ha votat a ningun consanguini “retrassat” per a que siga el seu cap d'estat?

Sens dubte es voste un subversiu!, i per a satisfer els seus desitjos de mort i destrucció ix al carrer la col.lecció per fascicles “Crema la família reial”!!


Amb el número 1 podreu trobar un retallable del monarca a tamany real, un encenedor homologat per a cremes iconogràfiques i un recull de frases celebres del nostre inestimable cap d’estat (amb clàssics com... “es motivo de honda satisfacción” o la de “ nunca se impuso el castellano...”)

En pròximes entregues, Sofía la mona, Mandrilchalar, Felipet el Fèrtil i molts més!!!

I al gener del 2008 no es perguen el llançament de “Decapita el teu propi monarca”, amb una rèplica a escala 1:5 de la guillotina que va arrassar a la frança dels 1790’, especialment dissenyada per rectificar borbons!!!


Es incomprensible, però nombroses son les opinions que estàn sortint a la premsa que, si be no sempre demanen que descuartitzen i penjen en un pal el cap dels “separatistas gerundenses” (a modo ejemplar), si que tracten als republicans com un grup minoritari, com una anèctdota en aquest “estado de derechas”.

Molt be, si som tal minoría, els repte a exposar clarament i lluny de les hagiografies a les que ens tenen acostumats, quin es el paper real del monarca, quines tasques desenvolupa que son tan necessàries, i, per quins set sous li fan falta uns ingressos tan alts si no paga res mai (estarà estalviant per quan el fem fora??)

I si som tan pocs?? Per que no feu un referendum, i li doneu legitimitat democràtica i no la que te ara, provinent dirèctament de la legitimitat franquista i l’amenaça del cop d’estat. Aquest tipus de polèmiques evidencien la necessitat d’una segona trancisió, que complete sense coaccions el que es va encetar fa trenta anys.

Per tot això i molt molt més, em solidaritze amb els gironins, es hora que tots cremem el nostre rei, més que siga simbolicament, i a vore si s’adona que no es benvingut per a tots aquells que no tenim el cap llavat per el NODO diari que ens bombardejen a tots els mitjans.

I si no creieu que faja falta us recomane el llibre “Un Rei cop per cop” de Patricia Sverlo. Després d’això sols podreu pensar...




Salut i república!!!!!

(videoclip del "god save de Queen"amb la crema del rei...)

dimarts, 8 de juliol del 2008

sobre els racistes i altres animals de companyia...

aquest es un article de fa uns anys...

Aquest matí pujant a l’institut he vist unes pegatines bastant curioses ( per dir alguna cosa) anaven signades per una entitat anomenada “Democracia Nacional” i duien uns titols cridaners i escandalosos, amb llegendes tals com “Immigracion ilegal=inseguridad ciudadana”, i altres eslogans que s’assemblen molt a la campanya de Le Pen a França, i fa olor al mateix populisme.

Pareix que certa gent no tinga memoria històrica (o que en tinguen massa) i que no es recorden de que als anys trenta, va hi haure un partit que també acusava dels problemes socials del moment als “Extrangers” i al mateix temps proclamava la defensa dels valors i cultura nacionals. Si als partits d’aquesta mena no els fera cas ningú no passaria res, la llàstima es que hi ha qui s’ho creu, preguntes a qui li preguntes, tots et contaran casos d’immigrants que furten, o amenacen o coses per l’estil, pero clar deseguida es pot dir que tots els immigrants son açò o lo altre, a les mateixes persones que diguen això se’ls pot preguntar que si han intentat fer amistat amb algun o han conversat amb aquesta gent, de seguida et pots donar compte que son persones normals, jo no dic que no hi haja ningú dolent entre ells. Pero, acas no hi ha gent d’ací de tota la vida que també delinqueixen? A cas en aquesta societat no existeix el masclisme i els maltractaments? Abans de que hi haguera aquest tipus d’immigració, no hi havia cap problema social? Abans no hi havia violencia? Crec que abans si que existia tot això.


El que passa es que no tenim memòria ni sabem distingir les persones com com a tals, sinó per d’on venen o l’aparença que tenen, si Fulanito Garcia va i atraca una carniceria, la gent dirà que fulanito es un delinquent, en canvi si Venganito Embarek ha fet el mateix, “un moro ha atracat la carniceria, es que son tots uns delincuents, que se’n tornen d’on venen...”.

Nosaltres no tenim memòria històrica, hem oblidat que no fa ni quaranta anys la gent d’ací se n’anava a França, Alemanya, Suissa... per a buscar un jornal que permetera alimentar a la seua familia, eren immigrants, no feien ni de bon tros les millors feines ni vivien en les millors condicions. Pareix que ara que som un pais més modern que l’hostia i que estem en la societat del benestar, no recordem que fa poc erem nosaltres els que anavem a guanyar-nos la vida, i vullguem fer fora a qui l’únic que vol es sobreviure fugint d’un país on la nostra tassa d’atur es una meta inigualable i on les condicions de vida, prestacions socials... van de mal en pitjor, on es veu el nord com una especie de paradís, es cert i no ens n’adonem pero vivim en el paradís no apreciem bastant el que tenim i ho donem per normal.

El paradis que és europa està consturit sobre les cendres de la resta del món, el paradis ibèric està construit amb la sang dels indis americans i els esclaus negres d’Àfrica, explotats i massacrats pels “civilitzats” encomenderos, i la seva costosa construcció la van pagar les mines d’or i plata d’arreu d’Amèrica. Els paradisos d’Anglaterra i França estan constuïts gràcies a l’expoliació colonial d’Africa (la corona de sa magestat la reina d’Anglaterra està coberta de diamants de les mines sudafricanes), Oceania i gran part d’Asia. Com es possible que la mateixa gent que s’ha apropiat de continents sencers, els ha expoliat, ha explotat i massacrat la seva gent, han imposat la seva “cultura” i eliminat el rastre anterior, ara vulguen evitar l’entrada de gent d’aquestes terres, incapaces de sobreviure amb el que Europa els ha deixat a la seva terra. No crec que amb aquest curriculum que tenim pugam dir, amb un poc de honestedat i coherencia, que no vinga cap immigrant. En les pegatines de les que he parlat abans també posava nosequé d’una “INVASION” i “defiende lo tuyo”, de quina invasio parlen? encara no he vist cap divisió d’infanteria del Paraguay o de Rumania fent maniobres pel camp de tir de fuset, els que si que van fer una invasió en tota regla foren els nostres avantpassats amb rifles en contra de llançes. Es més no sé què vol dir amb “lo tuyo” si (recordant menys que més una frase: “el teu deu es jueu, la teva pizza italiana, el teu cotxe japonés, el teu gas algerià, les teves sabates son made in Taiwan, el teu rellotge suís, el café de cada matí es colombià, la pel.lícula que acabes de vore es de Hollywood, la xocolata dels xurros es veneçolana... “

Per la peninsula ibèrica han passat moltes civilitzacions diferents, i cadascuna ha deixat una part d’ella. Per ací han passat els Ibers, els Grecs, els Romans, els visigods, els àrabs, després els de la reconquesta, a tot açò tenim d’afegir la influència de les colonies americanes. Per a adonarse’n sols fa falta vore l’orige de les paraules, la gastronomia, l’arquitectura...

Els mateixos immigrants que la “democracia nacional” vol fer fora son els que estan ocupant aquells treballs més durs i pitjor remunerats, moltes vegades a més d’això deuen de fer moltes hores extres que no es pagarán. Actualment no hi ha falta de treball, el que passa es que nosaltres no volem treballar baix d’uns plàstics a 50 graus per una misèria, o no estem disposats a cuidar vells per eixe sou, o no volem fer tantes hores cuinant o servint putejats d’aquesta manera amb la titulació de metge a la butxaca. Es més, d’açí uns anys, qui ens pagarà la jubilació? amb la piràmide de població que tenim, no serem nosaltres mateixos.

Crec que la solució per a la immigració no és posar barreres al món i tancar-nos en el nostre jardí de l’edén, sinó que la solució es indemnitzar d’alguna manera als països que ens han proporcionat el nostre jardi, creant allí una societat on la gent no haja de fugir per a poder viure dignament, i renunciant si fa falta a la nostra gespa i les nostres fonts, per a que tots pugam gaudir un poc d’aquest món.

Video de la concentració contra el racisme a Ontinyent