divendres, 27 de maig del 2011
ignora les protestes
divendres, 20 de maig del 2011
La junta el.lectoral, la guàrdia revolucionària del bipartidisme.
La junta el.lectoral ha determinat que les movilitzacions són il.legals, i el cor mediàtic d'apoltronats periodístes institucionals abovina de la possiblitat de que es proteste el dia de reflexió.
La votació pareix que ha estat ajustada, en un organisme que vetla per la netedat dels processos el.lectorals i fer complir la "llei". Ara be, hi ha una cosa que crida molt l'atenció, un dels principis bàsics del joc net és la igualtat de condicions. Abans els espais de propaganda el.lectoral es repartien equitativament entre totes les formacions que es presentaven.
Així, quan arribaven el.leccions sempre eixien anuncis d'algún partit pintoresc i els ciutadans podien vore les distintes propostes, encara que després acabaren tots menjantse els mocs amb la llei d'hont.
Ara, els defensors de la netedat del procés democràtic han imposat un critèri; que els espais es reparteixquen en base a la representació el.lectoral dels últims comicis (només estàn obligats a atorgar un espai simbòlic als no representats).
Ho veiem als spots el.lectorals (que van de 30 segons a 2minuts i pico) i també als informatius televisius (als quals s'ha imposat una quota de informació per a cada partit en base també a la representació el.lectoral.
Aquesta ofensiva bipartidista també ha aplegat a la cartelleria municipal; d'aquesta forma, algunes formacions veuen reduït el seu espai al d'un Post-it. A Ontinyent, per exèmple, 4 dels 7 partits que es presenten només han pogut penjar cartells a 2 tanques el.lectorals.
Això si, els partits majoritaris (el càncer de la nostra democràcia) estàn a totes les tanques, més repetits que la marilin de Warhol. Representant el bipartidisme a les tanques, llancen un missatge en sintonía al que rebem dels mitjans; eixos són els partits que importen, els que poden governar, representant a les nostres ments el resultat el.lectoral i fent invisibles la resta d'opcions.
La junta el.lectoral eixa podria dedicar-se, per exèmple,. a fiscalitzar la manipulació informativa, la publicitat institucional dedicada a confondre al partit amb la institució, hauría de vetlar per la igualtat d'oportunitats en la lliure el.lecció dels nostres governants, assegurant que totes les propostes puguen ser escoltades.
Però en comptes d'això el que fan es donar la justificació per desmontar a la força el moviment pacífic dels qui s'han cansat del torn dinàstic. Mentre puguen, seguiràn aferrant-se a les poltrones, són moltes les instal.lacions el.lèctriques que han posat per totes les institucions... però ja no estem en temps de bonança, on totes les empastrades es podien tapar.
Ara han arribat les vaques flaques, i ha volgut tibar massa la corda amb unes sol.lucions que encobreixen una retallada social que deixa intactes les grans fortunes i capitals amassats en la belle epoque.
si no vols caldo, dos tasses.
La votació pareix que ha estat ajustada, en un organisme que vetla per la netedat dels processos el.lectorals i fer complir la "llei". Ara be, hi ha una cosa que crida molt l'atenció, un dels principis bàsics del joc net és la igualtat de condicions. Abans els espais de propaganda el.lectoral es repartien equitativament entre totes les formacions que es presentaven.
Així, quan arribaven el.leccions sempre eixien anuncis d'algún partit pintoresc i els ciutadans podien vore les distintes propostes, encara que després acabaren tots menjantse els mocs amb la llei d'hont.
Ara, els defensors de la netedat del procés democràtic han imposat un critèri; que els espais es reparteixquen en base a la representació el.lectoral dels últims comicis (només estàn obligats a atorgar un espai simbòlic als no representats).
Ho veiem als spots el.lectorals (que van de 30 segons a 2minuts i pico) i també als informatius televisius (als quals s'ha imposat una quota de informació per a cada partit en base també a la representació el.lectoral.
Aquesta ofensiva bipartidista també ha aplegat a la cartelleria municipal; d'aquesta forma, algunes formacions veuen reduït el seu espai al d'un Post-it. A Ontinyent, per exèmple, 4 dels 7 partits que es presenten només han pogut penjar cartells a 2 tanques el.lectorals.
Això si, els partits majoritaris (el càncer de la nostra democràcia) estàn a totes les tanques, més repetits que la marilin de Warhol. Representant el bipartidisme a les tanques, llancen un missatge en sintonía al que rebem dels mitjans; eixos són els partits que importen, els que poden governar, representant a les nostres ments el resultat el.lectoral i fent invisibles la resta d'opcions.
La junta el.lectoral eixa podria dedicar-se, per exèmple,. a fiscalitzar la manipulació informativa, la publicitat institucional dedicada a confondre al partit amb la institució, hauría de vetlar per la igualtat d'oportunitats en la lliure el.lecció dels nostres governants, assegurant que totes les propostes puguen ser escoltades.
Però en comptes d'això el que fan es donar la justificació per desmontar a la força el moviment pacífic dels qui s'han cansat del torn dinàstic. Mentre puguen, seguiràn aferrant-se a les poltrones, són moltes les instal.lacions el.lèctriques que han posat per totes les institucions... però ja no estem en temps de bonança, on totes les empastrades es podien tapar.
Ara han arribat les vaques flaques, i ha volgut tibar massa la corda amb unes sol.lucions que encobreixen una retallada social que deixa intactes les grans fortunes i capitals amassats en la belle epoque.
si no vols caldo, dos tasses.
dijous, 19 de maig del 2011
Documental "Tinc publireportatges gratis tots els dies"
Presentem el documental "Tinc publireportatges gratis tots els dies; manipulació informativa i control polític al País Valencià.
Al video es tracta de traure a la llum el funcionament de la manipulació i el control polític dels mitjans de comunicació i l'objectiu de perpetuació política que hi ha al darrere. Podrem vore quins mecanismes empra el poder per comprar la línia editorial dels mitjans de comunicació, quines dificultats tenen els mitjans que mantenen la seva independència i com es realitzen els informatius de TVO, la televisió local d'Ontinyent, que s'ha convertit en el NODO diari de l'alcaldessa popular.
És un treball fet sense mitjans ni coneixements tècnics però que tracta de cridar l'antenció sobre un tema (el dels mitjans i la informació) que és fonamental per al funcionament democràtic.
El vot, l'exercici del nostre poder, s'ha de fer amb una ciutadania ben informada de la gestió dels polítics (ja que no podem anar personalment a averiguar les qüestions públiques) i si aquesta informació està manipulada, censurada i deformada per fer dels mateixos polítics els herois de la pel.lícula... estem trencant les regles del joc (però la junta el.lectoral pareix que només veu als indignats).
Al video es tracta de traure a la llum el funcionament de la manipulació i el control polític dels mitjans de comunicació i l'objectiu de perpetuació política que hi ha al darrere. Podrem vore quins mecanismes empra el poder per comprar la línia editorial dels mitjans de comunicació, quines dificultats tenen els mitjans que mantenen la seva independència i com es realitzen els informatius de TVO, la televisió local d'Ontinyent, que s'ha convertit en el NODO diari de l'alcaldessa popular.
És un treball fet sense mitjans ni coneixements tècnics però que tracta de cridar l'antenció sobre un tema (el dels mitjans i la informació) que és fonamental per al funcionament democràtic.
El vot, l'exercici del nostre poder, s'ha de fer amb una ciutadania ben informada de la gestió dels polítics (ja que no podem anar personalment a averiguar les qüestions públiques) i si aquesta informació està manipulada, censurada i deformada per fer dels mateixos polítics els herois de la pel.lícula... estem trencant les regles del joc (però la junta el.lectoral pareix que només veu als indignats).
diumenge, 15 de maig del 2011
Democràcia real!
Demà es celebraràn manifestacions reclamant una democràcia real a tot l'estat espanyol.
El que demanen els qui la convoquen és molt simple, ho podreu trobar en aquesta pàgina; http://democraciarealya.es/
L'esperit del que demanen està latent a bona part de la població, es veu en l'index d'abstenció, en les actituds d'uns polítics que es preocupen més de manipular l'opinió pública que de resoldre els problemes reals del pais.
En aquesta pseudo-democràcia el poder es troba en mans de dos partits "de govern", que es postulen com salvadors de la pàtria, no importa quina (que quedarà destruïda en mans del oponent). Dins de la seva dinàmica els partits entren en xocs moltes vegades simbòlics, però arriben als acords necessàris per satisfer als grups de pressió (el poder financer) i per a perpetuar-se com a úniques opcions de govern.
Podem vore el seu compadreo en les lleis el.lectorals; que imposen un espai publicitari en base a la representació; de forma que la representació pública és correspòn ( i ajuda a perpetuar) el bipartidisme. A Ontinyent per exèmple, hi ha grups que només dispoen de dos tanques publicitaries ( pels 15 cartells del PP que hi ha a cada tanca). A la televisió passa el mateix amb els espais de publicitat gratuita (que abans es repartien de forma equitativa).
No contents, també han clavat mà en la independència periodística, imposant una cobertura diaria a les seves campanyes i per ordre de representació (els grans sempre primer i més rato...)
És el segrest de la democràcia.
El que demanen els qui la convoquen és molt simple, ho podreu trobar en aquesta pàgina; http://democraciarealya.es/
L'esperit del que demanen està latent a bona part de la població, es veu en l'index d'abstenció, en les actituds d'uns polítics que es preocupen més de manipular l'opinió pública que de resoldre els problemes reals del pais.
En aquesta pseudo-democràcia el poder es troba en mans de dos partits "de govern", que es postulen com salvadors de la pàtria, no importa quina (que quedarà destruïda en mans del oponent). Dins de la seva dinàmica els partits entren en xocs moltes vegades simbòlics, però arriben als acords necessàris per satisfer als grups de pressió (el poder financer) i per a perpetuar-se com a úniques opcions de govern.
Podem vore el seu compadreo en les lleis el.lectorals; que imposen un espai publicitari en base a la representació; de forma que la representació pública és correspòn ( i ajuda a perpetuar) el bipartidisme. A Ontinyent per exèmple, hi ha grups que només dispoen de dos tanques publicitaries ( pels 15 cartells del PP que hi ha a cada tanca). A la televisió passa el mateix amb els espais de publicitat gratuita (que abans es repartien de forma equitativa).
No contents, també han clavat mà en la independència periodística, imposant una cobertura diaria a les seves campanyes i per ordre de representació (els grans sempre primer i més rato...)
És el segrest de la democràcia.
dimecres, 11 de maig del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
