Gürtel; polítics que no salten ni amb sotal

Estàn rodejats de merda que va esclatant a tort i a dret, però ells no destitueixen a ningú encara que aparega el seu nom a escandaloses llistes de regal i els seus governs hajen fet adjudicacions a dit per milions i milions d'euros, amb comissions milionàries com les de la visita del papa... i amb un poc de sort, els corruptes seguiràn al seu lloc repartint diners...

Correa va creixer amb el PP i es veu que hi ha massa fils que estirar, mentrestant, seguim a la cova dels 40 lladres.

Canal 9 manippula; Cabanyal, "el conflicte enquistat"

Un altre recull desinformatiu de canal 9 sobre el cabanyal.

Seguint la costum, el PP apareix com únic defensor dels interessos dels valencians, i trobem abundants declaracions de membres del partit però fixeu-vos en el repertòri de micros que sempre els acompanya.... radio nou, canal 9 i, com a molt algun altre mitjà amic.
L'ordre d'aturar els enderrocs apareix com un atac als valencians per part del govern central, que impedeix les inversions que anava a fer la generalitat (els 60 milions de euros del pla confiança...)
Després, en un fragment dels "debats" DBT, podem vore a un personatge del ABC tractant de farsant al representant de salvem el cabanyal que va quedar inconscient durant la càrrega policial perque encara tenia les ulleres entre les mans...

En altre punt, una "analista política" de madrid (per a variar) compara el cabanyal amb el poblat chabolista de la Canyada Real....

No tenen vergonya, ni la coneixen,

Canal 9 ManiPPula; el plà Confiança (amb c de Camps)

En aquest nou episòdi anem a vore com presentar a Camps com el salvador del país amb les seves reunions on "arranca" d'europa 800 milions d'euros o la celebració del Plan Confianza amb tots els alcaldes del PP aplaudint al lider...

Per a variar, el president s'esmuny com una anguila de tots els mitjans que volen preguntar-li sobre el gürtel, però parla prou amb els mitjans del partit per llançar les seves reivindicacions i exigències.

Com poden exigir res aquestos personatges? És fàcil, els periodistes sempre són amics, fixeu-vos per exèmple en els arcs de micròfons dels periodistes... sempre canal 9, i si hi ha més, punto radio, la cope...etc... així s'assegura de no tindre cap pregunta incòmoda...

Camps, Canal 9 i la "guerra de l'aigua"

Un altre extracte de "notícies" de canal 9. Pareix que no tenen prou fum per a tapar el gurtel i llançen alarma amb el tema hídric. Camps apareix com el salvador de la patria, el. que va a donar la cara on faça falta.... és a bruseles fent "importants reunions" amb gent important"per a tractar temes com l'aigua , la sostenibilitat i el modelic urbanisme valencià...

Com a toc final (i no deixa de tindre gràcia) la celebració dels municipis turístics i un poc de publicitat de Benidorm, on pareix que van milions de persones cada any ( més que a Cuba) tot i ser una "conca deficitària"....

no tenen vergonya (ni la coneixen)

recopilació noticiaris Brutalitat policial al Cabanyal

Canal 9 ManiPPula; el debat sobre els enderrocaments del cabanyal

Notícies dels enderrocaments a canal 9 i fragments d'un "debat" on tracten de vore qui està més d'acord amb els enderrocaments. Els tertulians són periodistes de mitjans afins o inclús membres del PP; a Miguel angel muñoz el presenten com "analista polític".

Per acabar el resum desinformatiu trobem un publireportatge on canal nou ajuda a una inmobiliaria a vendre cases per internet...és el màrqueting directe, tombem el cabanyal i venem pisos (a prop de la platja) a castelló... publicitat superliminal

crucifixions de pasqua

Estem de pasques, ix al carrer perque si et quedes en casa hauràs de patir les tradicionals maratons de películes bíbliques (las sandalias del pescador,sanson i dalila)... vinga a escoltar escoltar aventures d'israelites i filisteus.

Isc al carrer i... merda ahi estan, pareix una manifestació del KKK, disfresses, ciris... estàn conmocionats, celebren el martiri del seu lider, que va morir per tots ells, hi ha gent que s'emociona, que plora, que toca a deu passejant un ciri amb solemnitat.

Estem en pasques, i israelites i filisteus estàn representant la setmana santa, enguany el director n'ha fet una versió, d'eixes que tant es duen al teatre, on veiem les històries classiques adaptades als temps que corren.
Rosari de màrtirs, un degoteig constant de morts, que apareixen de tant en tant arreu de Cisjordània; també a Gaza on fa poc que han tornat a entrar els tancs, ahir van bombardejar nou llocs distints i han ferit tres xiquets..
Però aquestos no moren per nosaltres, el que va morir tots per nosaltres ho va fer fa 2000 anys i en una creu. Per ell s'emocionem, plorem i eixim al carrer, però açò?

Açò ens importa una merda, no te res a vore... perqué preocupar-nos per les injustícies d'ara si podem ser les víctimes del passat? Aquesta setmana tots som jesus, i clar, després de vore els miracles que es gastava i el seu bon rollo... ell és pròxim, tots s'identifiquem amb el superheroi de la pel.lícula i els seus superpoders.

Les víctimes d'ara ens queden molt lluny, l'espai dels martiris és el mateix, però som incapaços de vore'l al darrere de tanta pel.lícula bíblica. I és que les pel.lícules ja ho deixen ben clar; jesus i els seus millors colegues estàn representats actors amb faccions europees, ells son els que tenen text, els que fan miracles, els que moren per nosaltres. La "massa" apareix com una peça més del atretzzo; les cases, el desert, els àrabs...

Estàn molt molt lluny, però ells també fan processons. Són processons amb màrtirs reals, no imaginaris, amb gent que crida indignada. Indignats per la mort, indignats per una ocupació que deixa als romans en una colla de Teletubies.
Nosaltres però, seguirem amb els ciris plorant al nostre amic imaginari.

catòlics (una de frares)

aci us deixe una remescla de discurs eclesiastic...


L'esglesia catòlica és una de les institucions més poderoses i duradores de la història. Mitjançant el seu sistema de franquicies s'ha anat extenent "d'aquella manera", deixant un rastre d'intolerància, guerra i ignorancia.
Encara avui ens intenten imposar una forma de vore el món construida a base de rellegir contes de fa 2000 anys, guardians de la veritat i salvadors per a l'eternitat... les creences són respectables, i alguns missatges de son bons, però no s'ajusten del tot al comportament que tenen alhora d'imposar a tota la societat la seva forma de vida.
La religió que la cultive cadascú en el marc de la institució religiosa, i que cadascú faça el que crega convenient... els catòlics ja saben que tenen que fer per arribar a la vida eterna.

Expo Sant Antoni 2010; Som sostenibles??

Demà s'inaugura l'exposició sobre la sosteniblitat que fem per les festes de sant antoni... ací deixe el segon anunci..

Aprofiteu que només estarà dissabte (vesprada) i diumenge (matí i vesprada)

salut!

Que fem amb el fem?

Tot i ser la paraula de moda, el creixement sostenible és una il.lusió, un truc publicitari al darrere del qual s’amaguen els majors sapastres... empreses del sector energètic destaquen en la particular cursa de sant silvestre a la que s’han abocat tots.

A les seves webs és fàcil trobar l’apartat de compromís amb l’entorn, Iberdrola es manifesta contra el canvi climàtic, gas natural es compromet a “ contribuir al crecimiento global sostenible”, repsol parla del seu compromís amb l’ “energía sostenible”; per a Endesa, “desarrollo sostenible significa crecimiento”...

British Petroleum (BP) ha tingut fins i tot una visió ( a l’estil de Moisés el alpinista, o mahoma fent espeleo) on “La preocupación por el medio ambiente constituye uno de los valores asociados a nuestra marca” i farden d’una estació de servei que tenen a alcalà d’Henares on reguen la gespa amb goteig funciona amb energía solar, eòlica i “ geotermica” (¡!!!) (al ritme que van acabarant amb un nobel de la pau i tot!)

A cap lloc apareixen informacions com la següent...

De tota l’energia que fem servir per alimentar les fàbriques, traslladar-nos, escalfar-nos, il·luminar, etc., un 77%

l’obtenim cremant carbó, gas o derivats del petroli (els combustibles fòssils); específicament del petrolin’obtenim un 44% (revista opcions, nº 10)

.La meitat del petroli mundial es destina al transport,

El mateix passa amb els productes d’alimentació; son els responsables dels problemes de gestió de residus (fins al punt que els seus lobbies modificaren el projecte d’una legislació sobre els envasos on el reciclatge passava de ser obligatòri i responsabilitat de les empreses a ser “possible” i pagat per l’estat...).

Aci deixe algunes dades per pensar ....

Al 1960 produiem 126 kg d’escombreries anuals per persona. Al 2004 en prodim 524 kg. En els últims deu anys els paisos europeus han augmentat el volum de residus per capita un 60 % .

El 70% d’aquestos residus es podríen reciclar però nosaltres llancem a les escombreries sense separar

El 59% del vidre

37% del paper i cartró (del cartró que es recicla, només un 17% procedeix de la recollida urbana, la resta es recollit per les empreses)

44% dels metalls

80% dels plastics.

(al estat espanyol)

Actualment entre un 80% i un 90% dels materials que utilitzem són no-renovables.

El cicle de vida dels productes, és cada cop més curt i els residus son alguna cosa més que envasos... En cadascuna de les etapes del sistema productiu estem alliberant contaminació i residus al mèdi ambient com si res..

Al darrere de cada producte sol hi haure també un viatge de centenars (o milers) de kilometres

Al any 2002 es van consumir 622.381,15 TM d’envasos de plastic d’ús domèstic; només es van recuperar 106.023 TM (un 17%)

Per 1kg de plastic reciclat estalviem 1’5kg d’emissions de CO2

El reciclat d’una llauna d’alumini estalvia el 90% de l’energía per a fer una de nova (i 9kg d’emissions de co2 per kg d’alumini).[1]

1kg de vidre reciclat --> 300 g CO2

1kg paper reciclat --> 900 g CO2

El paper i cartró representen un 21% del CO2 emés a l’estat espanyol[2]. Més del 40% de la fusta “talada” s’utilitza per fer paper[3].

“un problema no es resol amb les mateixes maneres de pensar que l’han creat”

albert einstein

---

[1] [1] Recomanacions de la OMS a la llista d’accions paliatives contra les emissions de Co2 2008

[2] Guia “actua” greenpeace pag.6

[3] guia Actua consum responsable p 34

Tashkenti en directe

Tashkenti és una barreja de rumba, reggae, fanfarria... ací podeu vore com toquen, i si teniu més curiositat els podeu trobar a www.myspace.com/tashkentiband i a www.tashkenti.es . El proper divendres tocaran altra vegada a la OTK d'ontinyent...

La rumba catalana




ací hi ha la llista de reproducció amb tot el concert...



salut!

L'argumentari del PP davant el Gürtel

Creia que després d'un pont tan llarg i simbolic alguna conquesta faríem, però no, el repelent Costa ha tornat de parlar amb Santiago pujat al seu cavall i amb la cara ben alta...segurament ha passat per la "puerta del perdón" de la catedral.

Es catòlic, no creu en la evolució però si en el perdò divi... deu haurà canviat les comptabilitats i els regals...

quan parla de la veritat alçant-se davant de tots un pensa en una aparició de la Verge

i per a tanta tranquilitat farà falta creure en els miracles

. Però després del primer (arxiu del TSJV) i veient com es gesta el segon (la dimissió impoluta, que ve a ser com la verge embraçada) jo també començe a creure en els miracles.

I mentrestant vivim en el món de la confiança i la il.lusió

un món ple de regals, amics invisibles, i cares de cartró pedra.

Definicions

Del diccionari de la RAE

ilusión.

(Del lat. illusĭo, -ōnis).1. f. Concepto, imagen o representación sin verdadera realidad, sugeridos por la imaginación o causados por engaño de los sentidos.2. f. Esperanza cuyo cumplimiento parece especialmente atractivo.3. f. Viva complacencia en una persona, una cosa, una tarea, etc

Lealtad: 3. f. p. us. Legalidad, verdad, realidad.

dádiva.(Del lat. datīva, pl. n. de datīvum, con infl. de debĭta).1. f. Cosa que se da gratuitamente. loc. verb. Intentar o pretender cohecho o soborno.

Corrupción:4. f. Der. En las organizaciones, especialmente en las públicas, práctica consistente en la utilización de las funciones y medios de aquellas en provecho, económico o de otra índole, de sus gestores.

delito.(De delicto).1. m. Culpa, quebrantamiento de la ley .3. m. Der. Acción u omisión voluntaria o imprudente penada por la ley.

sinvergüenza.

2. adj. Dicho de una persona: Que comete actos ilegales en provecho propio, o que incurre en inmoralidades. U. t. c. s.

dimisión.

(Del lat. dimissĭo, -ōnis).

1. f. Renuncia, abandono de un empleo o de una comisión.

Camps parla dels seus trajes

Ací tenim a Camps en acció, parlant clarament del afer dels trajes i les adjudicacions... està tot fora de context però crec que parla més clar que quan ho diu tot d'una.

Ara ja l'heu vist en acció, com es presenta com la víctima, primer ell, després el seu partit i per últim la "comunitat".... Ell és la personificació, la essència, i quan s'investiguen les irregularitats no és per fer funcionar millor aquesta comunitat, no. Tot això té per únic objectiu destruïr el prestigi d'una "comunidad que no quieren que funcione".
Però la víctima de cop es torna forta, s'arma de raó i orgull i a base de repetir les bajanades del seu argumentari i l'infinitat d'adjectius optimistes (ilusion, esperanza, confianza...) tornen el desastre en una pel.lícula de disney...

Algun dia tindran que caure... o no.

El merut's 2009

Aquest 18 d'agost a Ontinyent podrem disfrutar d'aquest cartell... Es un festival que ha estat organitzat poc a poc i entre molta gent, a base de fer pro-meruts i barres per ahi i que enguany arriba amb Svaters i Chispazo.
Sobretot per Chispazo, on Javi Chispes (maniática, Banda Jachis, la furia) repassarà la seva trajectòria aci en deixe un parell de bones...




i també tocaran grups del poble...
http://merutsfestival.com/web09/
es veiem pel meruts!