dilluns, 12 de juliol del 2010

Canal 9, la tienda en casa



Un exèmple més de propaganda institucional descarada de Canal 9, res de nou.

dissabte, 10 de juliol del 2010

Les escombreries, eixe nitxo de corrupció.

El món es divideix en nitxos de mercat, espais de benefici que van obrint a base de privatitzacions i operacions intelectuals d'allò més diverses que van descobrint els pioners de la mercantilització universal.
Un d'aquestos nitxos és el de les escombreries i l'enorme pressupost que es dedica al seu tractament, que ha motivat l'interés de més d'un espavilat i podem assenyalar com un "nitxo de corrupció" més dels que tenim al cementiri valencià (urbanisme, obres públiques, "esdeveniments"....).



Les escombreries, allò que no vol ningú i que representen un greu problema ambiental han estat una font d'ingressos "clàssica" per a emprenedors napolitans... la iniciativa privada soluciona un problema que no pot resoldre una administració dèbil, tots ixen guanyant (econòmicament) i no importa com quede el territòri ("si no ho faig jo ho faria un altre"). El nostre imaginari situa aquestes històries en altres latituds, comandades per sopranos i camorristes, tot un món de película que pareix que s'ha escapat de la "ciudad de la luz".

L'objectiu dels nostres camorristes és el mateix, enriquir-se a qualsevol preu, engreixant la màquinaria a base de regals i diners; penetren les institucions i en buiden les arques des de dins amb contractes públics "apanyats"... per tractar les escombreries de la "Vega Baja" hi havien 9'5 milions d'euros al any (190 en 20 anys), els terrenys de l'abocador canviaren en l'ultim moment per a construir-se a uns terrenys comprats al 2007 per un dels empresaris emprenedors i cobraven de l'administració una quantitat per tona tractada (a internet es poden trobar denuncies ciutadanes sobre el "tractament" de les escombreries que es fa en algun abocador de la província d'Alacant).

I és que la violència és la part més vistosa i cinematogràfica de les màfies, però el seu poder real es troba en els negocis , en la ingent capacitat per actuar al marge de la llei generant beneficis milionaris amb total impunitat...

dimecres, 2 de juny del 2010

Datils tacats de sang.



En un món globalitzat ho tenim tot més a prop que no ens pensem, a la verdureria de la cantonada trobem dàtils israelians, dolcets i apegalosos com tots, però tan bruts de sang com els diamants o la cocaina.
Aquestos però, arriben ací sense cap impediment, els trobem entre tomaques i bajoques, com si res, sense notar l'aspre resgust que deixa la sang.

Us propose un joc que te la seua gràcia; es tracta de trobar aquestos dàtils, no és molt complicat i ben segur que abans del tercer intent n'heu trobat alguna caixa. Tot seguit comprarem algunes verdures que ens fajen falta i per acabar, mig quilet de dàtils...
Quan ja estiguen pesats i a la bossa, ens interessarem per la seva procedència...
- I estos d'on venen? D'elx?
- No, estos els porten d'Israel, ja voràs que gustosos que paren....
- D'Israel? Ufff... pos no m'els quedaré, no m'agrada el gust de la sang... si de cas els traus que no els vull.
-Perquè?
-... (ací ve la part on expliquem que no volem col.laborar en tot això, i que si fa el favor de dur-ne d'altre lloc, ja tornarem un altre dia)

Imagineu que passa a totes les verdureries, i que aquestes es queixen als distribuidors i busquen nous proveidors.... Imagineu que no només passa amb els dàtils, també amb la resta d'exportacions israelianes, i amb els artistes, esportistes, polítics....
És una quimera, però és més real que l'ONU i el tribunal penal internacional.

El futur està... a la nostra butxaca.

dilluns, 31 de maig del 2010

no tenen nom

Israel és un estat criminal. Quina serà la resposta de la comunitat internacional davant l’agressió que acaba de perpetrar?

A les massacres i assassinats de palestins ja ens tenen acostumats i les acompanyen sempre d’acusacions que les situen dins la guerra del terror, no importa, la vostra estupidesa no us permet vore més enllà.

Però ara la jugada és ben clara, els vaixells estaven a aigües internacionals, duien banderes blanques i entre els tripulants hi havía parlamentaris occidentals, premis nobel de la pau i organitzacions humanitàries que duien ajuda a Gaza. Han ignorat les banderes blanques i han pres a sang i foc les embarcacions deixant un rastre de morts i ferits.

Quina serà la reacció dels nostres governants? Seguiran mantenint els acords comercials tacats de sang? Israel seguirà participant a les competicions europees? Els responsables polítics i materials d’aquesta escabetxina restaran impunes i podran vindre a fer turisme i negocis? On està el tribunal penal internacional i les nacions Unides?

Segurament tot seguirà igual, és una altra gota però pareix que el got és foradat, condemnaran solemnement l’atac i demanaran explicacions a l’ambaixada....

Ja sabem quines son les seves explicacions; han acusat als vaixells de formar part de la “yihad global” i col.laborar amb organitzacions terroristes, per acabar-ho d’adobar han dit que duien armes als vaixells... Les acusacions no mereixen molta credibilitat, en la mateixa roda de premsa han lamentat els morts, tot assenyalant que han “fet tot el possible per evitar la violència”(una altra mostra del recargolat cinisme que els caracteritza).

L’única cosa que podem fer, davant la covardia dels diplomàtics, és emprendre el boicot a tot allò que vinga d’Israel mentre continua mantenint l’ocupació de Palestina i la violació sistemàtica dels drets humans en aquestos territoris. Els Israelians ja es senten aïllats, per a ells no tenen importància les crítiques i condemnes internacionals...

Mantenir l’ocupació és molt car, i amb cada compra que fem de productes israelians estem contribuint a finançar aquesta organització terrorista.

Ara mateix per exemple, està arribant un vaixell setmanal al port de València procedent d’Israel, carregat de productes agrícoles; el nom de l’empresa es Agrexco i molts dels productes que exporten estan produïts per colons als territoris ocupats.

Si no voleu menjar tacat de sang eviteu els productes israelians (codi de barres començat per 729);

Mentrestant, anem a gaudir un cop més de l’espectacle de la impunitat i la inutilitat de les Nacions Unides, que amb les seves resolucions i bones intencions que no van enlloc.

dimarts, 11 de maig del 2010

Lina Insa: "tinc publireportatges gratis tots els dies"

Si, això ho va dir en el ple del dia 29 d'abril, i va afegir "sobretot en un mitjà de comunicació", no cal dir que tots sabem de quin parla, TVO, on en alguna ocasió ha aparegut en tres de les 5 o 6 "notícies" que solen fer.
Ara, i gràcies a les noves tecnologíes, no només tindrà els seus ansiats publireportatges, també tindrà videoclips. El primer, un clàssic, Lina ens versiona la versió dels Begees que van fer al informal; "el pelo pa'tras".
Ací teniu el document gràfic (tapeu-li els ulls al xiquet!)




Si a algú li pareix una manca de respecte el tractament que es dona a l'excelentissima en aquest montatge comuniquem:
Tots els dies ens falten al respecte i ens tracten d'imbècils amb el que anomenen informatius. A primera vista podríen pareixer, però no són més que propaganda el.lectoral descarada maquillada amb alguna catastrofe/succés escabrós (canal 9) o xorrada (TVO).

dimecres, 28 d’abril del 2010

Autoritat moral...

No, crec najwa no anava a un centre religiós... però te collons que es monte un debat de tal magnitud mediàtica (i que els centres fajen modificacions de reglament express(es) per deixar fora el vel islàmic...
tot això mentre a altres centres trobem la creu presidint les aules i religiosos/es impartint classe i imposant a la resta l'hora setmanal d'adoctrinament subvencionat.

la merda sempre s'esgola cap avall

divendres, 23 d’abril del 2010

TVO manippula de forma descarada.



Els mitjans locals no han tret res de la roda de premsa d'ahir.

Era d'esperar que tallaren al seu gust i ho adobaren amb una contrarèplica de Lina... però ni això, després de dedicar més de 5 minuts de notícia a embrutar la imatge del CLJO,
Teleontinyent no ha dedicat ni un segon a la roda de premsa d'ahir al informatiu d'aquest migdia... curiós per a un "escandol" de tal magnitud com la que auguraven els dos militants del PP.
ací teniu l'exèmple i quines han estat les seves notícies del dia

Ja ho sabiem, però aquest exèmple ens mostra fins on arriba la manippulació dels mitjans locals per part del PP, que no mostren el més mínim respecte al teixit associatiu ontinyentí (com no siga fester o purisimero).

dijous, 22 d’abril del 2010

Roda de Premsa CLJO davant les acusacions de Lina Insa, l'amiga dels joves.

Video amb la roda de premsa


Notícia a TVO (TeleLina)



Davant les greus acusacions llançades a la premsa per l'ajuntament d'Ontinyent i el director del IVAJ, on TVO no va traure cap reacció ni resposta de cap dels membres del CJLO (Consell local de la joventut).

Ací teniu la roda de premsa amb el comunicat del consell, on han aportat documentació amb tots els moviments bancaris i el desglossament de totes les despeses del any 2009.
Curiosament, no hi ha cap ingrés en aquest compte corresponent a la subvenció aprovada al pressupost de la generalitat que hauría d'haver ingressat el IVAJ.
Recordem que Adrián Ballester, director del IVAJ, s'ha preguntat per el lloc on estan eixos diners, que no apareixien enlloc.
Des del consistòri afirmen que el casal ha tancat per decisió unilateral del consell.
Amb 15.000 euros no hi havía pressupost per mantindre les activitats que es portaven a terme. A la documentació aportada es pot vore que la suma del sou i de les despeses de la seguretat social de la tècnica superen de bon tros aquest pressupost.
Aquesta retallada ( i les acusacions fetes als mitjans) no són més que un intent per carregar-se un organisme amb 20 anys d'història que integra 21 associacions d'ontinyent i constituia bona part de la política de joventut d'aquest municipi.

dimarts, 20 d’abril del 2010

Gürtel; polítics que no salten ni amb sotal



Estàn rodejats de merda que va esclatant a tort i a dret, però ells no destitueixen a ningú encara que aparega el seu nom a escandaloses llistes de regal i els seus governs hajen fet adjudicacions a dit per milions i milions d'euros, amb comissions milionàries com les de la visita del papa... i amb un poc de sort, els corruptes seguiràn al seu lloc repartint diners...

Correa va creixer amb el PP i es veu que hi ha massa fils que estirar, mentrestant, seguim a la cova dels 40 lladres.

diumenge, 18 d’abril del 2010

Canal 9 manippula; Cabanyal, "el conflicte enquistat"



Un altre recull desinformatiu de canal 9 sobre el cabanyal.
Seguint la costum, el PP apareix com únic defensor dels interessos dels valencians, i trobem abundants declaracions de membres del partit però fixeu-vos en el repertòri de micros que sempre els acompanya.... radio nou, canal 9 i, com a molt algun altre mitjà amic.
L'ordre d'aturar els enderrocs apareix com un atac als valencians per part del govern central, que impedeix les inversions que anava a fer la generalitat (els 60 milions de euros del pla confiança...)
Després, en un fragment dels "debats" DBT, podem vore a un personatge del ABC tractant de farsant al representant de salvem el cabanyal que va quedar inconscient durant la càrrega policial perque encara tenia les ulleres entre les mans...
En altre punt, una "analista política" de madrid (per a variar) compara el cabanyal amb el poblat chabolista de la Canyada Real....

No tenen vergonya, ni la coneixen,

divendres, 16 d’abril del 2010

Canal 9 ManiPPula; el plà Confiança (amb c de Camps)



En aquest nou episòdi anem a vore com presentar a Camps com el salvador del país amb les seves reunions on "arranca" d'europa 800 milions d'euros o la celebració del Plan Confianza amb tots els alcaldes del PP aplaudint al lider...

Per a variar, el president s'esmuny com una anguila de tots els mitjans que volen preguntar-li sobre el gürtel, però parla prou amb els mitjans del partit per llançar les seves reivindicacions i exigències.
Com poden exigir res aquestos personatges? És fàcil, els periodistes sempre són amics, fixeu-vos per exèmple en els arcs de micròfons dels periodistes... sempre canal 9, i si hi ha més, punto radio, la cope...etc... així s'assegura de no tindre cap pregunta incòmoda...

dijous, 15 d’abril del 2010

Camps, Canal 9 i la "guerra de l'aigua"



Un altre extracte de "notícies" de canal 9. Pareix que no tenen prou fum per a tapar el gurtel i llançen alarma amb el tema hídric. Camps apareix com el salvador de la patria, el. que va a donar la cara on faça falta.... és a bruseles fent "importants reunions" amb gent important"per a tractar temes com l'aigua , la sostenibilitat i el modelic urbanisme valencià...

Com a toc final (i no deixa de tindre gràcia) la celebració dels municipis turístics i un poc de publicitat de Benidorm, on pareix que van milions de persones cada any ( més que a Cuba) tot i ser una "conca deficitària"....

no tenen vergonya (ni la coneixen)

dijous, 8 d’abril del 2010

dimecres, 7 d’abril del 2010

Canal 9 ManiPPula; el debat sobre els enderrocaments del cabanyal

Notícies dels enderrocaments a canal 9 i fragments d'un "debat" on tracten de vore qui està més d'acord amb els enderrocaments. Els tertulians són periodistes de mitjans afins o inclús membres del PP; a Miguel angel muñoz el presenten com "analista polític".

Per acabar el resum desinformatiu trobem un publireportatge on canal nou ajuda a una inmobiliaria a vendre cases per internet...és el màrqueting directe, tombem el cabanyal i venem pisos (a prop de la platja) a castelló... publicitat superliminal

divendres, 2 d’abril del 2010

crucifixions de pasqua

Estem de pasques, ix al carrer perque si et quedes en casa hauràs de patir les tradicionals maratons de películes bíbliques (las sandalias del pescador,sanson i dalila)... vinga a escoltar escoltar aventures d'israelites i filisteus.

Isc al carrer i... merda ahi estan, pareix una manifestació del KKK, disfresses, ciris... estàn conmocionats, celebren el martiri del seu lider, que va morir per tots ells, hi ha gent que s'emociona, que plora, que toca a deu passejant un ciri amb solemnitat.

Estem en pasques, i israelites i filisteus estàn representant la setmana santa, enguany el director n'ha fet una versió, d'eixes que tant es duen al teatre, on veiem les històries classiques adaptades als temps que corren.
Rosari de màrtirs, un degoteig constant de morts, que apareixen de tant en tant arreu de Cisjordània; també a Gaza on fa poc que han tornat a entrar els tancs, ahir van bombardejar nou llocs distints i han ferit tres xiquets..
Però aquestos no moren per nosaltres, el que va morir tots per nosaltres ho va fer fa 2000 anys i en una creu. Per ell s'emocionem, plorem i eixim al carrer, però açò?

Açò ens importa una merda, no te res a vore... perqué preocupar-nos per les injustícies d'ara si podem ser les víctimes del passat? Aquesta setmana tots som jesus, i clar, després de vore els miracles que es gastava i el seu bon rollo... ell és pròxim, tots s'identifiquem amb el superheroi de la pel.lícula i els seus superpoders.

Les víctimes d'ara ens queden molt lluny, l'espai dels martiris és el mateix, però som incapaços de vore'l al darrere de tanta pel.lícula bíblica. I és que les pel.lícules ja ho deixen ben clar; jesus i els seus millors colegues estàn representats actors amb faccions europees, ells son els que tenen text, els que fan miracles, els que moren per nosaltres. La "massa" apareix com una peça més del atretzzo; les cases, el desert, els àrabs...

Estàn molt molt lluny, però ells també fan processons. Són processons amb màrtirs reals, no imaginaris, amb gent que crida indignada. Indignats per la mort, indignats per una ocupació que deixa als romans en una colla de Teletubies.
Nosaltres però, seguirem amb els ciris plorant al nostre amic imaginari.