crucifixions de pasqua

Estem de pasques, ix al carrer perque si et quedes en casa hauràs de patir les tradicionals maratons de películes bíbliques (las sandalias del pescador,sanson i dalila)... vinga a escoltar escoltar aventures d'israelites i filisteus.

Isc al carrer i... merda ahi estan, pareix una manifestació del KKK, disfresses, ciris... estàn conmocionats, celebren el martiri del seu lider, que va morir per tots ells, hi ha gent que s'emociona, que plora, que toca a deu passejant un ciri amb solemnitat.

Estem en pasques, i israelites i filisteus estàn representant la setmana santa, enguany el director n'ha fet una versió, d'eixes que tant es duen al teatre, on veiem les històries classiques adaptades als temps que corren.
Rosari de màrtirs, un degoteig constant de morts, que apareixen de tant en tant arreu de Cisjordània; també a Gaza on fa poc que han tornat a entrar els tancs, ahir van bombardejar nou llocs distints i han ferit tres xiquets..
Però aquestos no moren per nosaltres, el que va morir tots per nosaltres ho va fer fa 2000 anys i en una creu. Per ell s'emocionem, plorem i eixim al carrer, però açò?

Açò ens importa una merda, no te res a vore... perqué preocupar-nos per les injustícies d'ara si podem ser les víctimes del passat? Aquesta setmana tots som jesus, i clar, després de vore els miracles que es gastava i el seu bon rollo... ell és pròxim, tots s'identifiquem amb el superheroi de la pel.lícula i els seus superpoders.

Les víctimes d'ara ens queden molt lluny, l'espai dels martiris és el mateix, però som incapaços de vore'l al darrere de tanta pel.lícula bíblica. I és que les pel.lícules ja ho deixen ben clar; jesus i els seus millors colegues estàn representats actors amb faccions europees, ells son els que tenen text, els que fan miracles, els que moren per nosaltres. La "massa" apareix com una peça més del atretzzo; les cases, el desert, els àrabs...

Estàn molt molt lluny, però ells també fan processons. Són processons amb màrtirs reals, no imaginaris, amb gent que crida indignada. Indignats per la mort, indignats per una ocupació que deixa als romans en una colla de Teletubies.
Nosaltres però, seguirem amb els ciris plorant al nostre amic imaginari.