dimecres, 2 de juny de 2010

Datils tacats de sang.



En un món globalitzat ho tenim tot més a prop que no ens pensem, a la verdureria de la cantonada trobem dàtils israelians, dolcets i apegalosos com tots, però tan bruts de sang com els diamants o la cocaina.
Aquestos però, arriben ací sense cap impediment, els trobem entre tomaques i bajoques, com si res, sense notar l'aspre resgust que deixa la sang.

Us propose un joc que te la seua gràcia; es tracta de trobar aquestos dàtils, no és molt complicat i ben segur que abans del tercer intent n'heu trobat alguna caixa. Tot seguit comprarem algunes verdures que ens fajen falta i per acabar, mig quilet de dàtils...
Quan ja estiguen pesats i a la bossa, ens interessarem per la seva procedència...
- I estos d'on venen? D'elx?
- No, estos els porten d'Israel, ja voràs que gustosos que paren....
- D'Israel? Ufff... pos no m'els quedaré, no m'agrada el gust de la sang... si de cas els traus que no els vull.
-Perquè?
-... (ací ve la part on expliquem que no volem col.laborar en tot això, i que si fa el favor de dur-ne d'altre lloc, ja tornarem un altre dia)

Imagineu que passa a totes les verdureries, i que aquestes es queixen als distribuidors i busquen nous proveidors.... Imagineu que no només passa amb els dàtils, també amb la resta d'exportacions israelianes, i amb els artistes, esportistes, polítics....
És una quimera, però és més real que l'ONU i el tribunal penal internacional.

El futur està... a la nostra butxaca.

3 comentaris:

Andrés ha dit...

Tota la raó amic, el futur està a les nostres mans... els "consumidors" tenim molta més força de la que ens pensem.

FUCK ISRAEL!

Una abraçada des d'Argentina!

Lisard Torró ha dit...

Hola anmorsigol de la cova l'havern!

també en el meu blog hi ha l'article; viatges a Palestina este estiu?

salut!!

Lisard

Lisard Torró ha dit...

ho vaig agarrar directament del Crònica, i em pensava que era l'autor...

mil disculpes senyor home