dissabte, 30 d’agost de 2008

Palestina I

Vaig a penjar en les següents entrades diversos articles que vaig escriure per a vilaweb, per posarhi també fotos i algún video que ha anat eixint...

"Aquest es el primer d’una serie d’articles que tractaran sobre palestina. Aquest estiu vam estar allí col.laborant amb el Moviment Internacional de Solidaritat (ISM), el moviment te per objectiu l’observació internacional a controls i invasions militars i la creació d’espais per a que els palestins puguen dur a terme accions de ressistència pacífica. La sola presència d’extrangers i càmeres suavitza les actuacions del exèrcit i els obliga a donar una imatge més “civilitzada”.

Després d’un viatge com aquest, son moltíssimes experiències, reflexions i indignacions les que queden a la ment. Es una obertura mental, que transforma els noms en paisatges i els números en noms, rostres i records.

Vista del mur a Jerusalem Est.

Des de la distància i frivolitat dels mitjans, no parem de vore dia a dia els “desastres” del món, però mai apleguem a ser completament conscients, en el nostre núvol d’hedonisme i “modernor”. Dona angunia veure la brevetat amb la que ventilen qüestions amb importància, amb milions de persones baix ocupació militar i vexacions permanents i inimaginables, mentre passen hores discutint i “argumentant” sobre les relacions entre casposes “celebritats” i futbolistes diversos.

I quan en parlen, hi ha vegades que causen major indignació a qui te mínima idea del que està passant realment. Els qui son assassinats sempre son perillosos terroristes que volen atemptar contra la nostra democràcia occidental (es el pack del islamisme, on cap tothom), l’exèrcit d’ocupació es anomenat “Forces de Defensa d’Israel”, i Gilat Salit (soldat israelià) no es capturat sinó “segrestat”. En canvi, quan parlen dels més d’11.000 civils palestins empresonats per Israel, a ningú se li ocorre parlar de “segrest”, ni tampoc ningú ho acceptaria com a pretext per a deixar Israel sense llum ni carburants...

A més a més, tota la retòrica de la “guerra de civilitzacions” (que d’altra banda no es sosté per enlloc a un anàlisi mínimament rigorós[1]), sols pretén crear uns “altres”. Tots tenim al cap imatges de turbes d’ “islamistes”, cridant i cremant banderes d’EEUU i Israel. Pretenen fer-nos pensar en una banda de destrellatats i fanàtics, que pretenen imposar el burka i la llei del Talio. Davant aquestes caricatures hi ha aquesta visió orientalista, convertida en “realitat” automàticament per les imatges comentades.

Però els comentaris no parlen de la situació d’opressió i amenaça (aquesta real) en la que es troben els països al orient mitjà. Al mateix temps que s’omplen la boca parlant de democràcia s’obliden de dir el paper d’EEUU en la democràcia a la zona.

L’Iran, l’estat que està “amenaçant” el món sencer, gaudia d’una democràcia moderna al 1953, els projectes de nacionalització del petroli que tenia Mossadeg, van fer que la CIA i el MI6 anglés organitzaren un cop d’estat i restauraren al Sha, com a governador titella dels interessos occidentals. Si, el petroli barat del que hem gaudit durant dècades està tacat de sang. Quan escoltem tota la retòrica utilitzada pels EEUU, hem de tenir en compte que son aquestos els que estan rodejant (a base d’estats vasalls i ocupacions militars) i amenaçant, que son ells els que tenen un inmens potencial militar nuclear, i que l’únic que estàn desenvolupant son centrals atòmiques per fer energía.

En canvi es Israel qui ha envaït als seus veïns i qui, en situacions de tensió, ha manifestat als EEUU la seva disposició per utilitzar els missils nuclears dels que dispòsa (com durant la guerra del golf).

La perversió dels nostres mitjans i la nostra autocomplaença com a europeus arriben a extrems insospitats. El cop d’estat perpretat per Fatah fa uns mesos, que va acabar amb el govern democràticament el.legit de Hamas, fou presentat a l’opinió pública com un canvi a un govern d’unitat format per gent aliena als partits. I no acaben ací, a Gaza, on Hamàs ha conservat el poder, es va presentar això com un “golpe de mano”, i estaven la mar de preocupats per els militants de Fatah que intentaven sortir de la franja (i que abans havien estat entrant armes per al cop...).

Com a resultat, els palestins han estat ben a la vora d’una guerra civil (els israelians estaríen fregant-se les mans) i les ajudes europees tornen a afluir a Cisjordània mentre Gaza s’enfonsa encara més enmig del bloqueig total i els càstigs col.lectius. Aquest es el nostre paper en la destrucció de la confiança en la democràcia en la societat àrab més secularitzada i democràtica. A Tulkarem, després d’assistir a un acte amb la que crec que era la vice-presidenta del parlament europeu, un palestí la va posar “a caldo”, era la culpable d’engreixar la corrupció de Fatah, de deixar sense recursos al govern legítim i portar al límit la situació. Si al 31% d’atur sumem que un 24% de la població son funcionaris de l’AP[2], que van estar sense salari diversos mesos, ens podem anar adonant de la situació que vam crear.

Es una política deliberada de divisió, a base d’alliberar solament presos polítics de Fatah, de donarlos diners i armar-los, donar el poder a un govern fràgil, i poder negociar des d’una posició de força. Aquesta es una constant si observem altres moments del conflicte, en el seu moment, la OLP i Fatah també eren qualificats per Israel com “grups terroristes”.

Malgrat que Hamàs ha deixat la violència des que decidiren presentar-se a les el.leccions, malgrat la seves tasques de cobertura social (al torn que Fatah desatenía les seves obligacions en sanitat, educació...), malgrat que entre les seves files i carrecs hi ha també cristians... seguirà apareguent com una organització terrorista, islamista (en el sentit més pejoratiu que li donen).

Ara pretenen endurir encara més el bloqueig en el que viuen els palestins de la franja de Gaza, amb el tall de subministres d’electricitat i carburants, violant novament la legalitat internacional i les resolucions de les Nacios Unides (que per altres països es motiu suficient per una brutal isanguinaria invasió militar). La situació en la que viuen sería impensable per qualsevol mentalitat occidental.

Ser conscient del que passa cada dia a altres parts del món ens permet saber realment on estem, i ens obliga al mateix temps a fer tot el que estiga a les nostres mans per millorar la seva situació. Encara que semble una zona perillosa, que done impressió de ser “la guerra”, els privilègis que es tenen per ser un ciutadà occidental et fan intocable per als soldats israelians (volen conservar la seva imatge de civilitzats). D’altra banda, els palestins son gent d’allò més hospitalaria amb els internacionals, son innumerables les tasses de café i te que hem hagut de prendre amb families que et feien entrar a les seves cases i t’oferien de tot (altra lliçó que deuríem aprendre sobre com es tracten els imigrants...).

Als següents articles analitzarem la problemàtica de les distintes zones on hem estat treballant.


Ací teniu el documental "Occupation one by one", que analitza el desenvolupament del conflicte i mostra pas per pas en que consisteix l'ocupació militar israeliana. Està en anglés però val la pena fer l'esforç...




Pàgina International Solidarity Movement; www.palsolidarity.org


[1] Concepte dissenyat a priori amb argumentacions elàstiques i interessades que tenen en compte o ometen questions per acabar assenyalant la conjunció sino-islàmica com l’enemic d’occident...

[2] Autoritat Palestina