dilluns, 24 de gener del 2011
Passat, present i futur de les nostres serres.
Aquest és el títol de l'exposició de Sant Antoni d'enguany, que podrem visitar el proper cap de setmana al local del barri de l'ermiteta.
Deixem el video promocional i us esperem per allí...
salut!
diumenge, 23 de gener del 2011
El raïm de la passivitat...
Primer van fer lo de Bolonya, però com que no ens agafava no vàrem fer res.
A Londres teniu els resultats.
Després va vindre la crisi i el rescat bancari, però com que tots tenien hipoteques ningú va dir res.
Més tard, fou el moment de la reforma laboral, i la de les pensions, però com que veiem molt lluny això de jubilar-nos, tampoc vam fer res.
Ara ve la segona fase de la bancarització de les caixes, però com que tot l'anterior ens donava igual, açò ens la repampinfla...
I de seguir dormint ens esperen més mals usos contemporànis, només cal buscar en el seu espill nord americà;
els fons de pensions, les assegurançes sanitàries (i la privatització encoberta de la sanitat pública, com a la Ribera)... els ulls els fan xirivies de pensar les oportunitats que s'amaguen al darrere de cada reforma, sense importar la irracionalitat del que fan.
Assistirem impassibles a l'eliminació de les caixes, i de la seva obra social, fent desapareixer un dels vestigis d'humanitat que li quedava al capitalisme... perquè al final de la correguda podem mirar el que passa en moments similars; les grans corporacions ixen enfortides, fagocitant la competència, els bancs es concentren i arrepleguen als que s'han perdut en l'espiral hipotecària (la banca sempre guanya).
I les condicions laborals es flexibilitzen, es submergeixen i degraden, fent d'això la "única sortida" a la situació, com si no existiren formes millors de funcionar.
A "Las uvas de la ira" que parla sobre la crisi dels 30', ja queda tot ben dit.
A Londres teniu els resultats.
Després va vindre la crisi i el rescat bancari, però com que tots tenien hipoteques ningú va dir res.
Més tard, fou el moment de la reforma laboral, i la de les pensions, però com que veiem molt lluny això de jubilar-nos, tampoc vam fer res.
Ara ve la segona fase de la bancarització de les caixes, però com que tot l'anterior ens donava igual, açò ens la repampinfla...
I de seguir dormint ens esperen més mals usos contemporànis, només cal buscar en el seu espill nord americà;
els fons de pensions, les assegurançes sanitàries (i la privatització encoberta de la sanitat pública, com a la Ribera)... els ulls els fan xirivies de pensar les oportunitats que s'amaguen al darrere de cada reforma, sense importar la irracionalitat del que fan.
Assistirem impassibles a l'eliminació de les caixes, i de la seva obra social, fent desapareixer un dels vestigis d'humanitat que li quedava al capitalisme... perquè al final de la correguda podem mirar el que passa en moments similars; les grans corporacions ixen enfortides, fagocitant la competència, els bancs es concentren i arrepleguen als que s'han perdut en l'espiral hipotecària (la banca sempre guanya).
I les condicions laborals es flexibilitzen, es submergeixen i degraden, fent d'això la "única sortida" a la situació, com si no existiren formes millors de funcionar.
A "Las uvas de la ira" que parla sobre la crisi dels 30', ja queda tot ben dit.
dimecres, 12 de gener del 2011
terra esclavitzada
Ací us deixe amb un dels temes que va tocar tashkenti al Festivern, li hem afegit imatges de Palestina, una de les moltes terres esclavitzades del nostre temps.
A poc a poc anirà apareguent al youtube la resta del concert....
salut!
dilluns, 10 de gener del 2011
decreixer
Ahir feren un docu sobre el consumisme on apareixía Serge Latouche, un dels teòrics del decreixement. En un moment determinat cita a Gandi per a definir l'origen de tots els mals en una dita que venia a ser...
" El món és prou gran per cobrir les necessitats de tots,
però és massa petit per l'avaricia d'alguns"
I és que el documental abordava el tema de l'obsolescència planificada, on els fabricants redueixen expressament el temps de vida dels seus productes per mantindre el ritme de consum; els exèmples resulten absurds per al sentit comú, però pareix que alguns no en tenen.
Dupont va retirar les primeres calçes de Nylon perquè duraven massa i gastar diners investigant com fer-ne unes de més fluixes.
Epson instal.la un contador d'impressions que inutilitza la impresora quan arriba a un cert número i Apple va dissenyar les bateries dels primers Ipod expressament per a que s'espatllaren als 15 mesos.... (i totes les coses que ni s'imaginem...)
Perilles de llarga duració inventades a l'alemania de l'Est que van desapareixer amb la RDA....si, els comunistes seguien altre paradigma, els enginyers havien de cobrir les necessitats i buscaven productes duradors, allargant al màxim el seu temps de vida per evitar malbaratar la feina feta.
És lògic no? No, al món capitalista això és impensable.
Els gurus del paper verd parlen molt de la productivitat, al màxim rendiment de la mà d'obra, cal augmentar-la com siga. I ací estem, com el maquinista aquell de "mas madera" pegant voltes al tren de la bruixa de la productivitat, les hipoteques i la desocupació.
Si baixarem d'aquest tren, podríem fer números i algunes eqüacions..., estàn dient-nos que tenim que treballar més i millor (hiperproductius fins als 67), ja tenen l'exèrcit de reserva preparat i esperonant l'economía submergida.
El món s'ha mecanitzat fins a l'insospitat, i la gent que treballa ho fa més que mai... però per a que? per a produir productes amb data de caducitat que van plenant els abocadors. I les vides de totes les victimes del Taylorisme? La seva existència es reduirà a un moviment rutinari de sol a sol, fent un producte obsolescent i innecessàri.
Tot per a poder comprar el que realment fa falta per viure; menjar.
" El món és prou gran per cobrir les necessitats de tots,
però és massa petit per l'avaricia d'alguns"
I és que el documental abordava el tema de l'obsolescència planificada, on els fabricants redueixen expressament el temps de vida dels seus productes per mantindre el ritme de consum; els exèmples resulten absurds per al sentit comú, però pareix que alguns no en tenen.
Dupont va retirar les primeres calçes de Nylon perquè duraven massa i gastar diners investigant com fer-ne unes de més fluixes.
Epson instal.la un contador d'impressions que inutilitza la impresora quan arriba a un cert número i Apple va dissenyar les bateries dels primers Ipod expressament per a que s'espatllaren als 15 mesos.... (i totes les coses que ni s'imaginem...)
Perilles de llarga duració inventades a l'alemania de l'Est que van desapareixer amb la RDA....si, els comunistes seguien altre paradigma, els enginyers havien de cobrir les necessitats i buscaven productes duradors, allargant al màxim el seu temps de vida per evitar malbaratar la feina feta.
És lògic no? No, al món capitalista això és impensable.
Els gurus del paper verd parlen molt de la productivitat, al màxim rendiment de la mà d'obra, cal augmentar-la com siga. I ací estem, com el maquinista aquell de "mas madera" pegant voltes al tren de la bruixa de la productivitat, les hipoteques i la desocupació.
Si baixarem d'aquest tren, podríem fer números i algunes eqüacions..., estàn dient-nos que tenim que treballar més i millor (hiperproductius fins als 67), ja tenen l'exèrcit de reserva preparat i esperonant l'economía submergida.
El món s'ha mecanitzat fins a l'insospitat, i la gent que treballa ho fa més que mai... però per a que? per a produir productes amb data de caducitat que van plenant els abocadors. I les vides de totes les victimes del Taylorisme? La seva existència es reduirà a un moviment rutinari de sol a sol, fent un producte obsolescent i innecessàri.
Tot per a poder comprar el que realment fa falta per viure; menjar.
dijous, 30 de desembre del 2010
AVE València-Alcoi
El Ave Madrid Valencia és la panacea del ferrocarril, amb ell tots entrem al s.XXI de les comunicacions.. tots?
No! una aldea d'irreductibles aborigens es ressisteix a aquestes tecnologíes i manté el traçat original del s.XIX, és el regional Alcoi- València, que estàn deixant morir (és poc competitiu amb les autovies que pareixen més senzilles de fer per a alguns)...
Quants quilòmetres de velocitat alta (no alta velocitat), regionals i rodalies s'hagueren pogut fer amb el que s'han deixat en l'ave? l'ave vertebra el territòri o passa de llarg de per totes les poblacions que no són "capitals importants"?...
dissabte, 25 de desembre del 2010
Felicitació nadalenca del PP... menuda tribu!
Si si... us deixe amb una versió de la campanya nadalenca del PP, això si que és una tribu.
dissabte, 18 de desembre del 2010
Canal 9 manippula; il Campsvalino Rampante
Més remescles desinformatives de C9. En aquesta entrega abordem l'arribada de l'alta velocitat ferroviaria i l'idili entre la generalitat valenciana i Ferrari ( un cotxe tan valencià com l'arròs i tartana).
Atònits si, així ens hem quedat, però no per és per l' "espectacle" de ferrari. L'espectacle el protagonitzen els "periodistes" que amb el seu entusiasme per la cultura del tunning (el cavalino rampante!), és un honor.. que dic, un privilègi, això de poder vore un ferrari derrapant per l'Albereda pulveritzant les limitacions de velocitat i soroll mentre la policía local talla el trànsit (si, eixe exèrcit de recaptació municipal que va multant a tort i a dret).
Més espectacular encara, és l'actuació de la generalitat, que no contenta en convertir les ciutats valencianes en circuits i barres de bar, ara vol crear un "parc ferrari" (emulant èxits com els de terra mítica). És una costum del president la d'acostar al poble les coses bones de la vida, és un robin hood que copia costums als rics i les transmet al poble; la vela, el golf i ara, els ferraris.
Aquest entusiasme l'ha dut en més d'una ocasió a fer el ridícul, una de tantes la podem vore al video quan Camps i Rita "rescaten" als pilots de Ferrari. Els de Canal 9 (que també són uns entusiastes) diuen "de sobte el vehicle s'en ix de la pìsta i queda atrapat en la grada davant l'atònita mirada de milers d'aficcionats".
Si observem les imatges podem vore per què estaven atònits els aficcionats, no és que s'en eixiren de la pista per la velocitat, més bé s'en entren a la grava a 15 km/h saludant mentre Camps i Rita, que els xuplaven roda, es queden esperant-se a la pista.
Els pilots no sabíen que es quedaríen estacats?
Ho havía previst Camps, gràcies a la seva clarividència?
És un mistèri, però a nosaltres ens pareix una ridícula escenificació que posa en evidència un cop més la minsa separació existent entre el món dels negòcis i la política al nostre país.
Atònits si, així ens hem quedat, però no per és per l' "espectacle" de ferrari. L'espectacle el protagonitzen els "periodistes" que amb el seu entusiasme per la cultura del tunning (el cavalino rampante!), és un honor.. que dic, un privilègi, això de poder vore un ferrari derrapant per l'Albereda pulveritzant les limitacions de velocitat i soroll mentre la policía local talla el trànsit (si, eixe exèrcit de recaptació municipal que va multant a tort i a dret).
Més espectacular encara, és l'actuació de la generalitat, que no contenta en convertir les ciutats valencianes en circuits i barres de bar, ara vol crear un "parc ferrari" (emulant èxits com els de terra mítica). És una costum del president la d'acostar al poble les coses bones de la vida, és un robin hood que copia costums als rics i les transmet al poble; la vela, el golf i ara, els ferraris.
Aquest entusiasme l'ha dut en més d'una ocasió a fer el ridícul, una de tantes la podem vore al video quan Camps i Rita "rescaten" als pilots de Ferrari. Els de Canal 9 (que també són uns entusiastes) diuen "de sobte el vehicle s'en ix de la pìsta i queda atrapat en la grada davant l'atònita mirada de milers d'aficcionats".
Si observem les imatges podem vore per què estaven atònits els aficcionats, no és que s'en eixiren de la pista per la velocitat, més bé s'en entren a la grava a 15 km/h saludant mentre Camps i Rita, que els xuplaven roda, es queden esperant-se a la pista.
Els pilots no sabíen que es quedaríen estacats?
Ho havía previst Camps, gràcies a la seva clarividència?
És un mistèri, però a nosaltres ens pareix una ridícula escenificació que posa en evidència un cop més la minsa separació existent entre el món dels negòcis i la política al nostre país.
dilluns, 22 de novembre del 2010
Videclip pirata "Seguro que saben algo",,, per als recremats que rebroten!
Algunes imatges del que ha quedat després de l'incendi amb música de Banda Jachis (los intereses creados)...i es que encara que no troben als culpables hi ha coses que sempre venen al cap.
De Colombo i la senyora Fletxer hem aprés que en tot crim s'ha de buscar el mòvil, els motius que dugueren el foc a tres llocs concrets, i per això busquen els interessos i conflictes, coincidències...
diumenge, 21 de novembre del 2010
Canal 9 maniPPula; " Els VIP; humans o superhomes?"
Una mostra més de l'imaginari que promou canal 9; festes "exclusives" VIP i esnobisme . En una rampellada xovinista, deixen ben clar que la "comunitat" no es queda enrere dels referents mundials del "glamour" (marbella ) i mostrar que també tenim personatges que despilfarren centenars d'euros en luxes i festes endogamiques.
Un element curiós enmig d'aquesta apologia de l'esnobisme, és l'ús que es fa de l'umbracle de les arts i les ciencies, transformat en garito per a gent fina. Aquest espai d'un complex que hauría d'acostar la cultura i el coneixement a tota la societat s'ha transformat en un decorat, en l'atretzo perfècte per a que celebren els seus guateques, carreres de cavalls...
el que faça falta per atraure millonetis i gent "de qualitat"...
i mentrestant, per ací, va com va.
diumenge, 10 d’octubre del 2010
dimarts, 5 d’octubre del 2010
Canal 9 manippula; "Veles eVents"
Veles e vents han mos desigs complir,
faent camins dubtosos per la mar.
El poble i la veritat contra d'ells veig armar;
Blasco e Rita , los deuen subvenir
ab llurs amics Motes e Maribel
fent humils precs al vent de la Rua
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.
faent camins dubtosos per la mar.
El poble i la veritat contra d'ells veig armar;
Blasco e Rita , los deuen subvenir
ab llurs amics Motes e Maribel
fent humils precs al vent de la Rua
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.
diumenge, 3 d’octubre del 2010
dijous, 23 de setembre del 2010
Re- cremats, tots els colors del gris
Hem perdut en un instant el que només tornarà amb el pas dels anys, de moment hi han algunes iniciatives curioses, i altres de típiques, com els 15 milions que posa camps ( i que ara vorem com reparteixen, no acabe açò com lo de la protecció civil italiana).
Més que en les papanatistiques promeses polítiques, el que caldría és afegir-se a la iniciativa que de la colla ecologista l'arrel, que està organitzant a la gent per dur a terme diverses tasques (preparació de vivers, barreres contra l'erosió, etc...). De moment han quedat per a aquest dissabte a diversos llocs (més informació a http://arrel-ecologista.blogspot.com/)
Perque aquestes coses no s'arreglen amb diners, sinó amb el pas del temps i el treball de formiga de tots els qui estimem el paissatge.
dilluns, 12 de juliol del 2010
Canal 9, la tienda en casa
Un exèmple més de propaganda institucional descarada de Canal 9, res de nou.
dissabte, 10 de juliol del 2010
Les escombreries, eixe nitxo de corrupció.
El món es divideix en nitxos de mercat, espais de benefici que van obrint a base de privatitzacions i operacions intelectuals d'allò més diverses que van descobrint els pioners de la mercantilització universal.
Un d'aquestos nitxos és el de les escombreries i l'enorme pressupost que es dedica al seu tractament, que ha motivat l'interés de més d'un espavilat i podem assenyalar com un "nitxo de corrupció" més dels que tenim al cementiri valencià (urbanisme, obres públiques, "esdeveniments"....).
L'objectiu dels nostres camorristes és el mateix, enriquir-se a qualsevol preu, engreixant la màquinaria a base de regals i diners; penetren les institucions i en buiden les arques des de dins amb contractes públics "apanyats"... per tractar les escombreries de la "Vega Baja" hi havien 9'5 milions d'euros al any (190 en 20 anys), els terrenys de l'abocador canviaren en l'ultim moment per a construir-se a uns terrenys comprats al 2007 per un dels empresaris emprenedors i cobraven de l'administració una quantitat per tona tractada (a internet es poden trobar denuncies ciutadanes sobre el "tractament" de les escombreries que es fa en algun abocador de la província d'Alacant).
I és que la violència és la part més vistosa i cinematogràfica de les màfies, però el seu poder real es troba en els negocis , en la ingent capacitat per actuar al marge de la llei generant beneficis milionaris amb total impunitat...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
