decreixer

Ahir feren un docu sobre el consumisme on apareixía Serge Latouche, un dels teòrics del decreixement. En un moment determinat cita a Gandi per a definir l'origen de tots els mals en una dita que venia a ser...
" El món és prou gran per cobrir les necessitats de tots,
però és massa petit per l'avaricia d'alguns"

I és que el documental abordava el tema de l'obsolescència planificada, on els fabricants redueixen expressament el temps de vida dels seus productes per mantindre el ritme de consum; els exèmples resulten absurds per al sentit comú, però pareix que alguns no en tenen.
 Dupont va retirar les primeres calçes de Nylon perquè duraven massa i gastar diners investigant com fer-ne unes de més fluixes.
Epson instal.la un contador d'impressions que inutilitza la impresora quan arriba a un cert número i Apple va dissenyar les bateries dels primers Ipod expressament per a que s'espatllaren als 15 mesos.... (i totes les coses que ni s'imaginem...)
Perilles de llarga duració inventades a l'alemania de l'Est que van desapareixer amb la RDA....si, els comunistes seguien altre paradigma, els enginyers havien de cobrir les necessitats i buscaven productes duradors, allargant al màxim el seu temps de vida per evitar malbaratar la feina feta.
És lògic no? No, al món capitalista això és impensable.

Els gurus del paper verd parlen molt de la productivitat, al màxim rendiment de la mà d'obra, cal augmentar-la com siga. I ací estem, com el maquinista aquell de "mas madera" pegant voltes al tren de la bruixa de la productivitat, les hipoteques i la desocupació.

Si baixarem d'aquest tren, podríem fer números i algunes eqüacions..., estàn dient-nos que tenim que treballar més i millor (hiperproductius fins als 67), ja tenen l'exèrcit de reserva preparat i esperonant l'economía submergida.
El món s'ha mecanitzat fins a l'insospitat, i la gent que treballa ho fa més que mai... però per a que? per a produir productes amb data de caducitat que van plenant els abocadors. I les vides de totes les victimes del Taylorisme? La seva existència es reduirà a un moviment rutinari de sol a sol, fent un producte obsolescent i innecessàri.
Tot per a poder comprar el que realment fa falta per viure; menjar.

AVE València-Alcoi

El Ave Madrid Valencia és la panacea del ferrocarril, amb ell tots entrem al s.XXI de les comunicacions.. tots?
No! una aldea d'irreductibles aborigens es ressisteix a aquestes tecnologíes i manté el traçat original del s.XIX, és el regional Alcoi- València, que estàn deixant morir (és poc competitiu amb les autovies que pareixen més senzilles de fer per a alguns)...

Quants quilòmetres de velocitat alta (no alta velocitat), regionals i rodalies s'hagueren pogut fer amb el que s'han deixat en l'ave? l'ave vertebra el territòri o passa de llarg de per totes les poblacions que no són "capitals importants"?...

Felicitació nadalenca del PP... menuda tribu!

Si si... us deixe amb una versió de la campanya nadalenca del PP, això si que és una tribu.

Canal 9 manippula; il Campsvalino Rampante

Més remescles desinformatives de C9. En aquesta entrega abordem l'arribada de l'alta velocitat ferroviaria i l'idili entre la generalitat valenciana i Ferrari ( un cotxe tan valencià com l'arròs i tartana).



Atònits si, així ens hem quedat, però no per és per l' "espectacle" de ferrari. L'espectacle el protagonitzen els "periodistes" que amb el seu entusiasme per la cultura del tunning (el cavalino rampante!), és un honor.. que dic, un privilègi, això de poder vore un ferrari derrapant per l'Albereda pulveritzant les limitacions de velocitat i soroll mentre la policía local talla el trànsit (si, eixe exèrcit de recaptació municipal que va multant a tort i a dret).
Més espectacular encara, és l'actuació de la generalitat, que no contenta en convertir les ciutats valencianes en circuits i barres de bar, ara vol crear un "parc ferrari" (emulant èxits com els de terra mítica). És una costum del president la d'acostar al poble les coses bones de la vida, és un robin hood que copia costums als rics i les transmet al poble; la vela, el golf i ara, els ferraris.
Aquest entusiasme l'ha dut en més d'una ocasió a fer el ridícul, una de tantes la podem vore al video quan Camps i Rita "rescaten" als pilots de Ferrari. Els de Canal 9 (que també són uns entusiastes) diuen "de sobte el vehicle s'en ix de la pìsta i queda atrapat en la grada davant l'atònita mirada de milers d'aficcionats".
Si observem les imatges podem vore per què estaven atònits els aficcionats, no és que s'en eixiren de la pista per la velocitat, més bé s'en entren a la grava a 15 km/h saludant mentre Camps i Rita, que els xuplaven roda, es queden esperant-se a la pista.
 Els pilots no sabíen que es quedaríen estacats?
Ho havía previst Camps, gràcies a la seva clarividència?

És un mistèri, però a nosaltres ens pareix una ridícula escenificació que posa en evidència un cop més la minsa separació existent entre el món dels negòcis i la política al nostre país.

Videclip pirata "Seguro que saben algo",,, per als recremats que rebroten!

Algunes imatges del que ha quedat després de l'incendi amb música de Banda Jachis (los intereses creados)...i es que encara que no troben als culpables hi ha coses que sempre venen al cap.
De Colombo i la senyora Fletxer hem aprés que en tot crim s'ha de buscar el mòvil, els motius que dugueren el foc a tres llocs concrets, i per això busquen els interessos i conflictes, coincidències...

Canal 9 maniPPula; " Els VIP; humans o superhomes?"

Una mostra més de l'imaginari que promou canal 9; festes "exclusives" VIP i esnobisme . En una rampellada xovinista, deixen ben clar que la "comunitat" no es queda enrere dels referents mundials del "glamour" (marbella ) i mostrar que també tenim personatges que despilfarren centenars d'euros en luxes i festes endogamiques.
Un element curiós enmig d'aquesta apologia de l'esnobisme, és l'ús que es fa de l'umbracle de les arts i les ciencies, transformat en garito per a gent fina. Aquest espai d'un complex que hauría d'acostar la cultura i el coneixement a tota la societat s'ha transformat en un decorat, en l'atretzo perfècte per a que celebren els seus guateques, carreres de cavalls...
el que faça falta per atraure millonetis i gent "de qualitat"...

i mentrestant, per ací, va com va.

canal 9 manippula, spot informatius

Un parell d'spots retocats de noticies nou...

Canal 9 manippula; "Veles eVents"

Veles e vents han mos desigs complir,
faent camins dubtosos per la mar.
El poble i la veritat contra d'ells veig armar;
Blasco e Rita , los deuen subvenir
ab llurs amics Motes e Maribel
fent humils precs al vent de la Rua
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.

Re- cremats II

L'erosió...

Re- cremats, tots els colors del gris

Hem perdut en un instant el que només tornarà amb el pas dels anys, de moment hi han algunes iniciatives curioses, i altres de típiques, com els 15 milions que posa camps ( i que ara vorem com reparteixen, no acabe açò com lo de la protecció civil italiana).

Més que en les papanatistiques promeses polítiques, el que caldría és afegir-se a la iniciativa que de la colla ecologista l'arrel, que està organitzant a la gent per dur a terme diverses tasques (preparació de vivers, barreres contra l'erosió, etc...). De moment han quedat per a aquest dissabte a diversos llocs (més informació a http://arrel-ecologista.blogspot.com/)

Perque aquestes coses no s'arreglen amb diners, sinó amb el pas del temps i el treball de formiga de tots els qui estimem el paissatge.

Canal 9, la tienda en casa

Un exèmple més de propaganda institucional descarada de Canal 9, res de nou.

Les escombreries, eixe nitxo de corrupció.

El món es divideix en nitxos de mercat, espais de benefici que van obrint a base de privatitzacions i operacions intelectuals d'allò més diverses que van descobrint els pioners de la mercantilització universal.

Un d'aquestos nitxos és el de les escombreries i l'enorme pressupost que es dedica al seu tractament, que ha motivat l'interés de més d'un espavilat i podem assenyalar com un "nitxo de corrupció" més dels que tenim al cementiri valencià (urbanisme, obres públiques, "esdeveniments"....).

Les escombreries, allò que no vol ningú i que representen un greu problema ambiental han estat una font d'ingressos "clàssica" per a emprenedors napolitans... la iniciativa privada soluciona un problema que no pot resoldre una administració dèbil, tots ixen guanyant (econòmicament) i no importa com quede el territòri ("si no ho faig jo ho faria un altre"). El nostre imaginari situa aquestes històries en altres latituds, comandades per sopranos i camorristes, tot un món de película que pareix que s'ha escapat de la "ciudad de la luz".

L'objectiu dels nostres camorristes és el mateix, enriquir-se a qualsevol preu, engreixant la màquinaria a base de regals i diners; penetren les institucions i en buiden les arques des de dins amb contractes públics "apanyats"... per tractar les escombreries de la "Vega Baja" hi havien 9'5 milions d'euros al any (190 en 20 anys), els terrenys de l'abocador canviaren en l'ultim moment per a construir-se a uns terrenys comprats al 2007 per un dels empresaris emprenedors i cobraven de l'administració una quantitat per tona tractada (a internet es poden trobar denuncies ciutadanes sobre el "tractament" de les escombreries que es fa en algun abocador de la província d'Alacant).

I és que la violència és la part més vistosa i cinematogràfica de les màfies, però el seu poder real es troba en els negocis , en la ingent capacitat per actuar al marge de la llei generant beneficis milionaris amb total impunitat...

http://www.publico.es/espana/327111/policia/sospecha/ripoll/urdio/pelotazo/basura

Datils tacats de sang.

En un món globalitzat ho tenim tot més a prop que no ens pensem, a la verdureria de la cantonada trobem dàtils israelians, dolcets i apegalosos com tots, però tan bruts de sang com els diamants o la cocaina.

Aquestos però, arriben ací sense cap impediment, els trobem entre tomaques i bajoques, com si res, sense notar l'aspre resgust que deixa la sang.

Us propose un joc que te la seua gràcia; es tracta de trobar aquestos dàtils, no és molt complicat i ben segur que abans del tercer intent n'heu trobat alguna caixa. Tot seguit comprarem algunes verdures que ens fajen falta i per acabar, mig quilet de dàtils...

Quan ja estiguen pesats i a la bossa, ens interessarem per la seva procedència...

- I estos d'on venen? D'elx?

- No, estos els porten d'Israel, ja voràs que gustosos que paren....

- D'Israel? Ufff... pos no m'els quedaré, no m'agrada el gust de la sang... si de cas els traus que no els vull.

-Perquè?

-... (ací ve la part on expliquem que no volem col.laborar en tot això, i que si fa el favor de dur-ne d'altre lloc, ja tornarem un altre dia)

Imagineu que passa a totes les verdureries, i que aquestes es queixen als distribuidors i busquen nous proveidors.... Imagineu que no només passa amb els dàtils, també amb la resta d'exportacions israelianes, i amb els artistes, esportistes, polítics....

És una quimera, però és més real que l'ONU i el tribunal penal internacional.

El futur està... a la nostra butxaca.

no tenen nom

Israel és un estat criminal. Quina serà la resposta de la comunitat internacional davant l’agressió que acaba de perpetrar?

A les massacres i assassinats de palestins ja ens tenen acostumats i les acompanyen sempre d’acusacions que les situen dins la guerra del terror, no importa, la vostra estupidesa no us permet vore més enllà.

Però ara la jugada és ben clara, els vaixells estaven a aigües internacionals, duien banderes blanques i entre els tripulants hi havía parlamentaris occidentals, premis nobel de la pau i organitzacions humanitàries que duien ajuda a Gaza. Han ignorat les banderes blanques i han pres a sang i foc les embarcacions deixant un rastre de morts i ferits.

Quina serà la reacció dels nostres governants? Seguiran mantenint els acords comercials tacats de sang? Israel seguirà participant a les competicions europees? Els responsables polítics i materials d’aquesta escabetxina restaran impunes i podran vindre a fer turisme i negocis? On està el tribunal penal internacional i les nacions Unides?

Segurament tot seguirà igual, és una altra gota però pareix que el got és foradat, condemnaran solemnement l’atac i demanaran explicacions a l’ambaixada....

Ja sabem quines son les seves explicacions; han acusat als vaixells de formar part de la “yihad global” i col.laborar amb organitzacions terroristes, per acabar-ho d’adobar han dit que duien armes als vaixells... Les acusacions no mereixen molta credibilitat, en la mateixa roda de premsa han lamentat els morts, tot assenyalant que han “fet tot el possible per evitar la violència”(una altra mostra del recargolat cinisme que els caracteritza).

L’única cosa que podem fer, davant la covardia dels diplomàtics, és emprendre el boicot a tot allò que vinga d’Israel mentre continua mantenint l’ocupació de Palestina i la violació sistemàtica dels drets humans en aquestos territoris. Els Israelians ja es senten aïllats, per a ells no tenen importància les crítiques i condemnes internacionals...

Mantenir l’ocupació és molt car, i amb cada compra que fem de productes israelians estem contribuint a finançar aquesta organització terrorista.

Ara mateix per exemple, està arribant un vaixell setmanal al port de València procedent d’Israel, carregat de productes agrícoles; el nom de l’empresa es Agrexco i molts dels productes que exporten estan produïts per colons als territoris ocupats.

Si no voleu menjar tacat de sang eviteu els productes israelians (codi de barres començat per 729);

Mentrestant, anem a gaudir un cop més de l’espectacle de la impunitat i la inutilitat de les Nacions Unides, que amb les seves resolucions i bones intencions que no van enlloc.

Lina Insa: "tinc publireportatges gratis tots els dies"

Si, això ho va dir en el ple del dia 29 d'abril, i va afegir "sobretot en un mitjà de comunicació", no cal dir que tots sabem de quin parla, TVO, on en alguna ocasió ha aparegut en tres de les 5 o 6 "notícies" que solen fer.

Ara, i gràcies a les noves tecnologíes, no només tindrà els seus ansiats publireportatges, també tindrà videoclips. El primer, un clàssic, Lina ens versiona la versió dels Begees que van fer al informal; "el pelo pa'tras".

Ací teniu el document gràfic (tapeu-li els ulls al xiquet!)

Si a algú li pareix una manca de respecte el tractament que es dona a l'excelentissima en aquest montatge comuniquem:

Tots els dies ens falten al respecte i ens tracten d'imbècils amb el que anomenen informatius. A primera vista podríen pareixer, però no són més que propaganda el.lectoral descarada maquillada amb alguna catastrofe/succés escabrós (canal 9) o xorrada (TVO).