Datils tacats de sang.

En un món globalitzat ho tenim tot més a prop que no ens pensem, a la verdureria de la cantonada trobem dàtils israelians, dolcets i apegalosos com tots, però tan bruts de sang com els diamants o la cocaina.

Aquestos però, arriben ací sense cap impediment, els trobem entre tomaques i bajoques, com si res, sense notar l'aspre resgust que deixa la sang.

Us propose un joc que te la seua gràcia; es tracta de trobar aquestos dàtils, no és molt complicat i ben segur que abans del tercer intent n'heu trobat alguna caixa. Tot seguit comprarem algunes verdures que ens fajen falta i per acabar, mig quilet de dàtils...

Quan ja estiguen pesats i a la bossa, ens interessarem per la seva procedència...

- I estos d'on venen? D'elx?

- No, estos els porten d'Israel, ja voràs que gustosos que paren....

- D'Israel? Ufff... pos no m'els quedaré, no m'agrada el gust de la sang... si de cas els traus que no els vull.

-Perquè?

-... (ací ve la part on expliquem que no volem col.laborar en tot això, i que si fa el favor de dur-ne d'altre lloc, ja tornarem un altre dia)

Imagineu que passa a totes les verdureries, i que aquestes es queixen als distribuidors i busquen nous proveidors.... Imagineu que no només passa amb els dàtils, també amb la resta d'exportacions israelianes, i amb els artistes, esportistes, polítics....

És una quimera, però és més real que l'ONU i el tribunal penal internacional.

El futur està... a la nostra butxaca.