L'extrany succés d'Ullastre Balòstia

Mc Flinkins estava tranquilament al rebedor de la seva casa, tot contemplant el paissatge. El d'aquell dia era un cel blau, d'aquells d'anunci, i la canícula es reflexàva en un mar de blat que augurava un bon any. Des de feia estona que es sentia observat, malgrat estar enmig de la gran planura americana, a dos dies Middleshit Town.

Va pensar que hi hauríen indis que, amagats entre el blat, esperaven el moment oportú per sodomitzar-lo i arrencarli la cabellera. A ell això no el preocupava el més mínim, Mc Flinkins era tot un mite dins el grèmi de caçadors d’indis i havía estat guardonat pel mateix governador de Rio de la Plata per la seva tasca civilitzadora a la Pampa argentina.
En els seus temps de gaucho, no hi havíen indis que es ressistiren al seu fusell, des de la Patagonia a Rio Grande do Sul... si, ell era un dels sis homes del General Galindo.
Per acabar amb el “problema indi”, els terratinents pagaven un óbolo per cada indi mort. Hi havia entre els caçadors, gent de pocs escrúpols als qui sols importaven els diners, i no enteníen el que era l’honor de participar en el genocidi que havien iniciat Cortes, Pizarro i els seus “compis”. Hi havía molts que tansols els tallaven les orelles (com a prova del trofeu per a cobrar). Aquella gent irritava sobremanera en Mc Flinkins, que va acabar protestant desrprés de trobar que la meitat dels indis que matava anaven desorellats.
Després de les seves protestes (va engegar tota una campanya el tio), van decidir pagar el doble pels pits d’india, així s’asseguraven que moríen dessagnades i disminuien l’expansió demogràfica.

Però d’això ja feien molts anys, i amb els diners que havía fet (1.800 recompenses sense contar als desorellats ni el facturat en negre per als terratinents...), va anar a EEUU i es va montar una granja amb paller i un parell de “mecedores” cara a la gran planura. De forma premonitòria, aquell glop de whisky li havia fet rememorar de cop els millors anys de la seva vida..

- Que entranyable que era – li deia Mc Flinkins al seu fill, tot observant el cel blau- , cavalcant per la Patagonia, i les nits d’acampada al voltant del foc...- un somriure es va dibuixar als seus llavis
- ..quan agafavem una família sencera i don Jacinto ens donava paga extra, anavem al bar i...ques això???!!

De sobte, el cel canvia de color, i Mc Flinkins va comprendre perqué es sentía observat. Una pupila del tamany d’un ou d’Alà s’acostava a 57 km/s dirèctament cap a la seva caseta de fusta. Fugaçment, li passaren pel cap tots els indis que havía matat, d’idèntiques pupiles, i com invocaven un tal « balòstia » abans de morir dessagnats.

En un intent desesperat per rebutjar l’atac, agafà una ceba i començ... ... ...