diumenge, 7 de setembre de 2008

Palestina (III). Quina es la visió de la situació que tenen els sionistes fonamentalistes?

Els assentaments de la ciutat vella d’Hebron és on es troben els colons més radicals. Aquests fan una lectura religiosa del conflicte palestí i consideren l’Eretz Israel (el gran Israel bíblic) com el Regne dels Cels a la Terra, per ells TOTA la terra és sagrada i els pertany (ja que els la va donar Déu).
Aquesta idea fa que es condemne el retorn de territoris als palestins, que són percebuts pels colons com a ‘il•legítims’ en aquestes terres. Organitzacions fonamentalistes com Gush Emunim o Kach, aporten un marc ideològic per a l’ocupació i el tracte inhumà als palestins. El 25 de febrer de 1994, Baruch Goldstein, un israelo-americà membre de Kach, va entrar a la mesquita d’Abraham i va assassinar 29 palestins que hi resaven (125 més en quedaren ferits)... tot açò amb la impunitat de la que gaudeixen gràcies al doble sistema legal que impera als territoris ocupats.
L’estratègia dels colons per mantenir la seua presència a Hebron combina la pressió política (mitjançant lobbys) amb una política de fets consumats (expandint els assentaments a costa dels palestins del voltant).Família de colons del assentament Kiriat Arba (Hebrón). Foto E.Ribera

La política de creació d’assentaments viola la 4a Convenció de Ginebra i el dret internacional. Afegint la colonització civil a l’ocupació militar, Israel es dedica a explotar els recursos dels palestins i robar-los la terra de cultiu. Al voltant del 7% de la població israeliana viu a assentaments a dins de Cisjordània.

Els assentaments, situats a llocs estratègics, controlen els recursos hídrics de Cisjordània. Al 1995, l’acord Oslo II va deixar als palestins tan sols el 19’6% de l’aigua que s’extreu dels seus aqüífers. A Hebron hi ha molts problemes amb l’aigua, sobretot els mesos d’estiu. Nosaltres ho vam experimentar en primera persona. Tenien uns dipòsits d’aigua a les teulades, que s’omplien periòdicament, reciclàvem l’aigua d’escurar per al WC, racionàvem les dutxes i col•lectavem l’aigua per reutilitzar-la... i així i tot ens quedàrem dos dies sense aigua. En canvi, els colons disfruten d’aigua il•limitada, tenen cultius de regadiu, jardins amb gespa, piscines... són com oasis enmig de la sequera que es veu perfectament en el paisatge.

Trobem assentaments sobre turons que serveixen per a controlar territori, a zones fèrtils, a ‘reserves naturals’ (que són destruïdes per fer-hi assentaments)... Colons de l'assentament de Kiriat Arba. Al fons, una sinagoga de "campanya" que utilitzen com a pretèxt per apropiar-se de terres palestines. Foto; E.Ribera

Els colons utilitzen les mateixes tàctiques que ja feren als anys vint els primers jueus que arribaren a Palestina, el que ara és Israel. Un grup de persones acampen (amb tendes, rulots..) en terres de palestins i es posen a construir, amb la protecció de l’exèrcit. Més endavant es regularitza la situació i l’estat dóna ajudes a l’assentament... als antics propietaris de les terres no se’ls dóna cap indemnització.

Un dia, a prop de Betlem, vam ser testimonis d’un intent per part dels colons de crear un altre assentament ‘il•legal’ a Cijordania. Això d’il•legal és realment ridicul, ja que on hi ha un assentament hi ha l’exèrcit per protegir els ‘ciutadans’. Aquest era el segon intent, després d’un primer intent frustrat, i els colons havien convocat per internet a gent de tot Israel per a realitzar l’ocupació. Davant això, activistes internacionals i israelians acudírem per a documentar el fet i interposar-se entre els colons i els grangers palestins de la zona, ja que se solen registrar violències contra els palestins en aquest tipus de situacions. Agricultor palestí observa des de sa casa una manifestació de colons que tracten de crear un nou assentament. Foto E. Ribera


Seient a la vora del camí amb la família palestina vam vore passar la desfilada. Hi acudiren uns 600 colons; hi havía molts xiquets i joves, també turistes jueus que venien a fer el seu particular tour sionista (on els expliquen la situació ‘d’aquella manera’). Alguns anaven armats, n’hi havia altres d’aspecte jasídic i ‘carregats de raó’ que es posaven a parlar amb nosaltres tot argumentant el seu sionisme...
Tampoc faltaven els que no tenien pèls a la llengua i deien als palestins que se n’anaren, que aquella no era la seua terra.

Aquell dia l’exèrcit va acabar desallotjant la majoria dels colons (estaven amb Blair i el seu Quartet de gira per Orient) però alguns van estar tota la nit per allí rondant i els internacionals férem torns durant la nit per si s’acostaven els colons a fer alguna cosa... ja a l’alba, encara en quedaven per allí.
Aquell matí, fent un te amb el pare de família, ens digué que les coses es posarien molt malament per a ells si venien els colons. Els problemes podien anar des d’agressions i robatori de terres fins a l’enderrocament de la casa ‘per raons de seguretat’...

D’aquesta forma s’ha teixit al llarg de Cisjordània un sistema d’enclavaments ‘civils’on colons armats controlen territori i recursos. El ritme de creixement ni tan sols ha disminuït durant les negociacions de pau, fent patent la seua voluntat de no arribar enlloc.
Amb aquesta política de fets consumats, els assentaments són legalitzats. L’exèrcit s’encarrega de la seua protecció i l’estat subvenciona la vivenda, dóna tot tipus de facilitats (fiscals, laborals...) a les persones i empreses que s’hi instal•len... A més a més han construït una xarxa de carreteres que comuniquen les colònies amb bases militars i que son d’ús exclusiu per als colons. D’aquesta forma, han creat dos móns aïllats on, alguns colons, no arriben ni a ser conscients d’estar ocupant les terres d’altre (1). Amb les seues autopistes es pot travessar Cisjordània en un tres i no res sense veure cap palestí!! Per a ells no existeix Cisjordània, sinó Judea i Samària.

Mentre alguns ni se n’adonen, els palestins han vist tallades totes les seues vies de comunicació ‘per motius de seguretat’, la circulació és un caos que es perd entre controls militars i vies tallades o inutilitzades amb murs, montons de terra, trinxeres, blocs de formigó... La tanca de separació al seu pas per Bil'in. Foto E.Cerdà

Als colons que són conscients i militants de l’acte de colonització i ocupació del ‘territori enemic’, hem de sumar una majoria que s’hi estableixen per motius econòmics. Les facilitats que dóna l’estat donen lloc a l’emigració a les colònies dels sectors més desafavorits de diferents països del món, que són ‘utilitzats’ com avantguarda d’ocupació (de la mateixa forma que destinen als llocs més arriscats als soldats de les classes baixes...).

Al 2005 hi havia més de 450.000 colons a Cisjordània, fent realitat el que va dir Ytzhak Shamir: ‘Jo hauria seguit amb 10 anys de Conversacions i, mentrestant, aconseguit 500.000 colons a Judea i Samària’.
Ytzhak Shamir
Aquest senyor fou president d’Israel durant els anys 80 del segle XX i va bloquejar totes les iniciatives per arribar a la pau a base de plantejar plans amb condicions inacceptables per als palestins alhora que construïa assentaments (com ho han fet tots i cadascun dels presidents que han tingut des del 1967).
Gràfica amb l'evolució de la població de Colons israelians als territòris palestins. Durant el procés d'Oslo (que intercanviava pau per territòris) es va intensificar la construcció d'assentaments (i després s'atribui el fracàs del procés als atemptats palestins).

Fa dos anys es va anunciar amb gran rebombori la retirada dels colons de Gaza. El que no era més que una retirada estratègica (donats els costos de l’ocupació davant la resistència ) fou presentat com un gest per la pau. El que no es va dir va ser que la mateixa quantitat de colons es va reubicar a colònies de Cisjordània.
A menor escala, aquest estiu, l’exèrcit va desallotjar una casa ocupada al nucli antic d’Hebron. Les dramàtiques imatges del colon ressistint-se al desallotjament van fer la volta al món, solapades amb informacions d’atacs de ‘míssils’ kassam (que son més pareguts a una pedra de llarg abast que làsers i armament intel•ligent...). A la setmana següent, els colons apel•laren i els tribunals israelians van establir el retorn dels colons i l’obligació de l’exèrcit de protegir-los. La notícia no aparegué enlloc...

Aquest exemple és significatiu del que passa, i segueix passant, malgrat el nou paripé que està preparant el sr. Bush. Cal recordar que ja parlava de solucionar el problema quan planejava envair Iraq (punt imprescindible per al ‘full de ruta”) i que fou aquest mateix estiu quan renovà per deu anys les ajudes a Israel (que serveixen per construir el mur i mantenir l’ocupació).

Confiar en Bush Jr. per a un procés de pau es més destrellatat que confiar els teus fills a Michael Jackson i anarse’n al cine... i més si pensa que la debilitat en què es troba Abbas li permetrà solucionar el problema sense parlar dels més de 4 milions de refugiats, la retirada dels colons i l’annexió de Jerusalem.

‘Umshal•la’ havera de tragar-me les meues paraules..


(1) Segons una israeliana que vivia a una colònia.
(2) A moltes estadísitques el nombre de colons que apareix és molt menor. Això és perquè no inclouen els més de 180.000 colons que viuen a Jerusalem Est, que Israel considera annexionat com a part de la ‘capital eterna i innegociable d’Israel’.
(3) De fet, van ser els EUA els que van haver de pagar el reallotjament dels colons de Gaza.