CONCLUSIONS
Vistes aquestes dades, podem observar com fins 13 pobles de
Si es s’efectuaren tots els PAI, amb la mitjana de 2’77 persones per casa que dona l’Institut Valencià d’Estadística, hi haurien 39.755 nous habitants a la comarca (Ontinyent, la capital comarcal te 36.368 habitants)
Actualment la comarca te 90.783 habitants, pel que això suposaria un creixement de prop del 44% de la població, en aquest cas, la densitat de població passaria de
També s’hauria de tenir en compte l’efecte de tot això sobre el ja saturat sistema sanitàri. Actualment sols Ontinyent compta amb un Hospital, que degut a la falta de mitjans ha de derivar a Xàtiva els casos més greus i bona part de la comarca depén (per proximitat) dels Hospitals de Xàtiva i Gandía. La construcció d’un nou hospital, que ha estat cavall de campanya dels populars d’Albaida i Ontinyent, pareix més pròxim a una promesa el.lectoral que a una realitat i contrasta amb la rapidesa constructiva amb la que es finalitzen les instal.lacions per a grans esdeveniments... com es pot comparar la salut ( i les vides) de quatre provincians al benefici i pompa del cap i casal?.
Des del punt de vista de l’aigua, aquest creixement incrementaria la pressió sobre els aqüífers (ja sobreexplotats) de la comarca augmentant el consum d’aigua en uns
A tot açò cal afegir el problema dels residus; des de fa anys els diversos ajuntaments de la comarca van passant-se d’uns a altres projectes d’un abocador que concentre els residus de la comarca (que van a parar al abocador d’Ador), això agreujaria encara més els problemes.
Altre tipus de contaminació sería el derivat d’aquest model d’urbanisme. D’una banda hi ha la contaminació lumínica de les urbanitzacions (si s’observa Ontinyent des d’un lloc el.levat, es veu més l’urbanització del Pilar que el propi poble, ja que l’enllumenat no es troba “tapat” per l’entramat urbà.
Més perjudicial es la contaminació produïda pels vehicles. En aquestes urbanitzacions, l’ús del vehicle es fa necessàri per a qualsevol tipus de desplaçament quotidià incrementant les emissions de Co2 i empitjorant la qualitat del aire que respirem.
A tot açò cal sumar la destrucció paisatgística, que fa desaparèixer baix l’asfalt i la rajola l’aspecte que durant segles ha tingut la comarca (que li va valdre el nom de “Vall Blanca), i que no respecta ni els llocs protegits, sinó més be s’en aprofita per plantar enmig els seus “paraisos” (com a
La suma de tots els terrenys que es pretenien requalificar, dona un total d’11.272.969 m2, un espai superior al terme de Benicolet (11’2 km2), tots a fora dels nuclis urbans ja consolidats.
Veient el desenvolupament que han seguit la presentació de diversos d’aquestos projectes i l’interés mostrat per les “autoritats” per a que aquestos plans prosperaren, es fa patent l’observació de
Tractant de fer un balanç sobre l’impacte de la polèmica entre partidaris i detractors, podem observar en alguns casos una polarització de la societat. En aquesta, les línies de fractura es situarien de vegades en les rel.lacions personals i interessos familiars (d’aquells que es veuen beneficiats per una revalorització dels terrenys), afavorits per les xicotetes dimensions dels pobles, i d’altres en l’acceptació d’un model de creixement que es percep com una alternativa a una agricultura i una activitat industrial amb unes perspectives de futur bastant magres.
A l’altra banda han sorgit veus en contra a tots els llocs on han aparegut aquestos PAI, però sols a Albaida, Bocairent i Fontanars han aparegut plataformes ciutadanes de certa entitat que han tractat d’informar i posar entrebancs a l’aprovació dels projectes.
En alguns casos, les el.leccions s’han plantejat des dels dos bàndols a mode de plebiscit sobre la política urbanística. A Albaida el PP va renovar la majoria absoluta en el que fins fa dues legislatures havia estat un “feu” dels Bodi.
En altres casos, com el de Terrateig, el canvi de govern ha donat lloc a la inmediata anul.lació del PAI, amb un consens de tot el poble anular-lo[3].
Amb el que els mitjans de comunicació estàn anunciant com “la crisi de la construcció” i l’aparició en el mercat turístic de nous destins més econòmics del mediterrani (l’ex-Yugoslavia...), es possible que tot açò quede en fum, però no soc cap expert ni se com pot acabar tot açò.
[1] Ja son moltes les empreses textils que es limiten a importar productes, per canviar-los la etiqueta i deixen de produïr.
[2] Un anunci de venda de pisos a la costa mostrava un turó a la vora del mar que estava tapat de rajola fins al capdamunt i anunciava el pis amb l’alicient de les “precioses vistes” amb una foto del despropòsit a tot color.
[3] A Terrateig votaren a favor de l’anul.lació els membres del PP, que havia aprovat els projectes la legislatura anterior.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada