dilluns, 14 de juliol de 2008

L'especulació Urbanística a la Vall d'albaida (I)

En tres parts podreu trobar una visió general sobre l'urbanisme salvatge a la nostra comarca;

Introducció al panorama general


Durant els últims anys, han aparegut a la Vall d’Albaida gran quantitat de projectes urbanístics que trenquen el paisatge i el model de creixement que hi havia fins ara. Aquest fenomen s’ha de situar en el context del que ha estat passant a les costes del nostre país.

La Llei Reguladora de l’Activitat Urbanística (LRAU), ja derrogada, creava un marc legal favorable a aquestes activitats. Durant els 10 anys que ha estats en vigor, s’han urbanitzat 120 milions de metres quadrats (altres 100 estarien projectats i encara es beneficiarien d’aquest marc...). Segons l’informe “Destrucció a tota costa” realitzat per Greenpeace al 2006, en els últims 5 anys, al litoral valencià s’hauria construït tant com en tota la seva història i s’hauria requalifica’t terreny per a triplicar els nivells actuals d’urbanització.

Això ha estat possible gràcies als “Plans d’Actuació Integrada” (PAI), que foren creats dins la LRAU com una excepció als Plans Generals d’Ordenació Urbana. Aquestos tenen en un principi un caire favorable a les necessitats socials, ja que permet l’expropiació de terres per a la construcció de vivendes, amb una consideració del “interès públic”. L’aplicació pràctica però desvirtua i tergiversa l’esperit de la llei (encara que no crec que ho faja amb les intencions dels legisladors...), i esdevé una ferramenta excepcional per a les promotores i immobiliàries.

Aquest caràcter “d’interès públic”, fa que el propietari no tinga cap poder de decisió sobre el que passarà amb les seves terres, i encara que no vulga vendre, està obligat a assumir les despeses d’urbanització (impossibles d’assumir en la majoria dels casos..). D’aquesta forma, l’expropiació rep el mateix tracte que rebria un hospital, una carretera o una escola, ja que la vivenda es un dret.

Ara be, si observem les característiques dels PAIs, podrem vore ràpidament que aquestos no responen a necessitats dels menys afavorits, ni a l’exercici del dret a sostre. Es materialitzen en projectes que segreguen la població dels nuclis urbans tradicionals i, en molts casos, son vivendes que poc tenen a vore amb les de Protecció Oficial.

Davant els problemes que presentava la llei i els successius tocs d’atenció per part de la Comissió Europea, es va modificar la llei, però durant el tram final de la seva vigència es presentaren gran quantitat de projectes que entraren per aquesta via. de L’aprovació de la “Llei d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge (LOTPP), va tenir un “efecto llamada” i durant l’ultima setmana de vigència de la moratòria d’un any que tenia fins entrar en vigor es van presentar uns 50 PAIs als ajuntaments[1].

La Llei Urbanística Valenciana, que ha substituït a la LRAU, també ha estat expedientada per la Comissió Europea ja que no soluciona les possibilitats d’infracció que deixava l’anterior llei[2].

Segons l’informe de la Comissió de Peticions de la Unió Europea encarregada d’investigar les nombroses queixes rebudes entorn l’urbanisme de la costa mediterrània, va ser al País Valencià on es trobaren una actitud més arrogant i es facilitaren menys explicacions sobre projectes urbanístics que han destruït multitud de paratges costaners.

Quan parlen de la rel.lació entre la legislació urbanística i els interessos immobiliaris, diuen que “pareix més evident que mai que la legislació urbanística s’ha concebut o, com a mínim, interpretat primordialment en benefici dels interessos dels promotors i urbanitzadors, i no amb correspondència amb els legítims drets dels propietaris particulars ni tenint en compte el fràgil entorn social o ecològic”.

En el seu informe remarquen la dificultat per reunir-se amb Esteban Gonzalez Pons, aleshores Conseller d’Urbanisme de la Generalitat. A la reunió, el Conseller es va presentar “flanquejat i recolzat pel responsable de la Consellería de Turisme, promotors immobiliaris, urbanitzadors, agents de la propietat immobiliària i agents de viatges” que “van criticar la seva visita i defengueren la legislació urbanística valenciana i activitats de la industria de la construcció”[3].

Tot això mostra de forma descarnada fins a quin punt arriben les connivències entre els interessos econòmics i la política valenciana, aquestos afirmaren que cadascuna de les tres visites d’aquesta comissió de la UE havia costat a la “Comunidad Valenciana” 200 milions d’euros en pèrdues turístiques i que, segons ells, el Banc d’Espanya havia declarat una pèrdua de 1.000 milions d’euros en inversions. A més a més, desacreditaren les peticions presentades des de la societat civil, tot dient que eren falses o “un mero producto de la imaginación de la delegación”.

Aquest model urbanitzador però, ha anat penetrant durant els últims anys a l’interior del territori degut a diversos factors.

D’una banda hi ha l’esgotament de la costa, on s’està urbanitzant de forma “salvatge” des dels anys 60’, i la substitució d’aquest turisme de sol i platja estacional per altre de residencial, que està fent de moltes poblacions autèntics geriàtrics d’immigrants d’altres països de la unió europea que venen a la recerca d’un clima més favorable i un menor cost de la vida.


Recentment va aparèixer al Levante-EMV una notícia que destapava altra vegada la connexió entre política autonòmica i immobiliàries. Pareix ser que els constructors promocionaven la venda de vivendes al Regne Unit amb l’atenció mèdica a tots aquells que no tenien dret a rebre-la de la Seguretat Social britànica, l’únic que calia era estar empadronat... es doncs també un turisme sanitari, que aporta un sector de la població molt més necessitat d’aquestos serveis i saturen encara més la sanitat pública.

La millora de les comunicacions es altre factor a tenir en compte pel que fa al cas que anem a estudiar (La Vall d’Albaida), la construcció de diverses vies de comunicació (com l’autovia a Gandía o el desdoblament del túnel de l’Olleria) han acurtat els trajectes a la platja. Alguns dels PAI més voluminosos es situen a prop d’aquesta carretera. Aquesta proximitat a les vies de comunicació també la podem trobar en el projecte de camp de golf amb urbanització i hotel que han projectat a Alcoi, a la zona dels Plans- Serra del Retonar, que estaria a tocar de l’autovia cap a Alacant.

Els camps de Golf, projectats sempre dins un “pack” (amb urbanitzacions pròximes i algun hotel o allotjament rural “de qualitat”) també han penetrat des de la costa i es troben a molts dels projectes urbanitzadors. Podem trobar fins 11 camps de golf projectats per a les comarques de la Vall d’Albaida, L’Alcoià i el Comtat; Bocairent, Terrateig, Albaida, Fontanars, Alcoi (2 camps de golf), Penàguila, Xixona i Castalla (2)...

L’altre gran impulsor dels projectes era el context econòmic, que feia rentable qualsevol d’aquestes urbanitzacions gràcies a uns preus inflats per la demanda especulativa i uns marges de benefici fabulosos.

Enfront d’aquestos beneficis, ens trobem amb els inconvenients als que dona lloc aquest model de creixement. D’entre aquestos podem vore la manca de recursos hídrics, la destrucció de paratges naturals (directa o indirectament), la saturació dels serveis públics tals com la sanitat, la gestió de residus, l’educació...

[1] El Pais 1-7- 2005

[2] Levante EMV 4 d’abril del 2006

[3] Documento de trabajo sobre la misión de investigación en Madrid, la Comunidad Valenciana yAndalucía del 27 de febrero al 3 de marzo de 2007.Comisión de Peticiones.