Jornades banca ètica a Ontinyent

El proper 10 de març al teatre Echegaray d'Ontinyent es celebraràn unes jornades sobre banca ètica i economia amb diverses xarrades sobre el desgavell econòmic i algunes iniciatives bancaries distintes a les imperants...

democràcia

Reflexions de Carlos Taibo sobre la farsa d'un sistema democràtic que darrere la façana de pluralitat de partits amaga un poder real que està en mans del poder econòmic. no te desperdici, veient els temps que corren. A Grècia ja estàn renunciant a la seua sobiranía per posar-la en mans dels prestamistes. Ací Rajoy "recomana"!! als banquers aplicar la "dación en pago".

La ventafocs no creu en prínceps blaus

Un altre conte del espectacle "acò ací no passa, no passa ni poc", d'Almudena Francés.

el dia que queien homes de la lluna

El dia que queien homes de la lluna, és un dels contes que formen part del espectacle "això ací no passa, no passa ni poc!" d'Almudena Francés. Un conjunt de contes per a adults i notíces que remouen la consciència i qüestionen normalitats incòmodes. En aquesta veiem reflexat el problema de la xenofòbia amb una paràbola que reflèxa actituds i situacions qüotidianes amb una reflexió final que molts hauríen d'aplicar-se, sobretot aquells que emigraren (no fa tants anys) i els que ara els està tocant seguir el camí d'europa per trobar alguna cosa que fer.

Jurat popular...i tant!

El veredicte d'avui ha demostrat que el jurat era popular fins la mèdula, era un fidel reflex d'una societat valenciana que segueix votant per grans i escandaloses que siguen les evidències de corrupció. L'èxit és tal que està sobrevisquent al naufragi del projecte, ara que veiem com fa aigues la flamant comunitat dels bufadors de caldo gelat. Una generalitat arruinada que ha estat abandonada pel capità quan la música ha deixat de sonar, és el borratxo del Costa Concordia. 

Ara que s'ha "demostrat" la seua inocència ( o "No culpabilitat") que farà? tornarà a assumir la presidència? o aprofitarà per retirar-se de la vida pública i anar a alçar la rajola on haja amagat el farcellet?.

Per desgràcia, d'amigos de l'alma en tenien molts i és entre tots han endeutat hipotecant fins i tot la salut pública, repartida com un pastís entre mútues privades i Caixes d'estalvi ara inexistents.

Enhorabona a tots i totes, tenim el que es mereixem, ara, a menjar merda.

Retallades didàctiques

Intercanvi d'impresions amb els directors dels centres educatius CEIP Martinez Valls i IES l'estació a la concentració contra les retallades en educació a Ontinyent. Expliquen com estan afectant les retallades al funcionament dels centres i la situació d'impagaments a la que s'han vista abocats arrossegats per la insolvencia de consellería que no els fa arribar els diners que estaven pressupostats (on estan?).

Per si fora poc, el programa el.lectoral del PP legitima avançar cap a la privatització de la gestió de centres públics.

Cursa de pingüins 2011

Cinquena triatló de Pingüins al Pou Clar celebrada el passat 29 de febrer a Ontinyent amb una temperatura de 7 graus i novetats en la prova, enguany els concursants havien de dur un flan com a testimòni, que era consumit pels matieixos en el transcurs de la cursa... no vos pergueu els esbarons i eixides de pista dels més intrèpids.

Visita Turística a les Obres de l'Alta Tensió

video proocional de la visita d'aquest diumenge a les "magnífiques" torres plantades per Iberdrola a la nostra serra 
Amb la teua presència, vine a dir NO A L'ALTA TENSIÓ!!
diumenge 11 desembre
9:30h des de la Creu Roja d'Albaida
10h des del cementeri municipal d'Ontinyent

més informació www.crematsensefils.blogspot.com

Ibertrola, ilumina tu vida

Deixem un parell de videos sobre la línia d'alta tensió que està construïnt-se a la nostra comarca.

El primer és un recull d'imatges de la construcció de la infraestructura i les protestes que han tingut lloc a peu d'obra els darrers mesos. El segon es un spot contrapublicitari que aprofita les flors que es tiren en les seves campanyes de rentat d'imatge.

Ens han imposat una infraestructura, passant per damunt de la voluntat de tots els afectats per beneficiar una empresa privada, però entre tots podriem fer que s'arrepentixquen de la jugada. Només cal buscar les sol.lucions que han trobat altres abans que nosaltres. És tan fàcil com canviar de subministrador, per a reduir els seus beneficis, de fet, si els ajuntaments afectats canviaren de companyia, les pèrdues per a iberdrola seríen milionaries (i qui ho dubte que revise els pressupostos municipals i que vaja sumant rebuts de la llum).
L'únic problema és que alguns arrosseguen un deute prou gran amb l'empresa que redueix l'espai de maniobra . No volem ni saber el deute que deu tindre la generalitat que, després que l'empresa avançara la nòmina dels funcionaris (davant la falta de liquiditat de la generalitat), va fer un intent de reformar la legislació per permetre la construcció d'infraestructures "d'interés públic" a zones devastades.
L'interés públic pervertit, de fet els PAI que aparegueren com bolets per la comarca eren "d'interés públic"... l'interés que pot tindre un poble per triplicar la seva població de colp a repent, sense tenir en compte l'impacte sobre el territòri o la i-lògica urbanística de les urbanitzacions petroleo-dependents del american dream particular del levante feliz.
Tot plegat, reflexos d'un "progrés" irracional que fagocita tot allò susceptible d'èsser , rentabilitzat  explotat,exprimit, fins que només quede una pellorfa i búsquen altre lloc d'on treure més i més.

l'os pepe al pont de Sant Vicent!

Tornem amb altre capítol de les increïbles aventures de l'os Pepe, el groupie incondicional dels populars valencians. Feia molt de temps que no s'el veia per ahi, alguns dien que havia fet la tàctica del Petxuga amb els fons del PEPO i estava per Cancún fentse baticaos, una senyora va afirmar a manto de estrellas que l'havia vist en l'autobús de Línia que uneix Villar del Rio amb Villar del Monte. No eren més que especulacions i ànsies de protagonisme. Sense més dilacions vos deixem amb l'infern personal que ha patit Pepe durant els últims mesos.


Fa poc hem sabut que l'hospital no es farà, el que va passar al centre cultural caixa Ontinyent va ser una representació teatral, una farsa, ja que sabien perfectament que la caixa estava buida. El protagonista, brodant el paper de "trilero" va arribar a afirmar que ell "mai faria un hospital per guanyar unes el.leccions"... efectivament, hem vist que no li fa falta fer un hospital per arrassar a les urnes imputacions inclòses.

Volem donar el suport a totes aquelles persones que s'han vist intimidades per la presa de pèl del nou hospital, aquell dia es va endur un cabàs d'adjectius; ara s'en pot afegir una altre: MENTIRÓS.

Els que aquell dia ballaven al ritme de la música, li van dir a Pepe que " tu fas el oso, mosatros farem l'hospital" després es vàren sentir intimidats per la multitud que protestava a les portes.
Es natural, que diria el carnicer de Malaga, es la indignació que et trobes quan dus un president amb molts amics que ve a presentar per segona vegada un projecte en visperes d'el.leccions, després de vore les teranyines créixer al cartell durant dos anys.

Retallem en tu, la privatització de la sanitat pública

Vos deixem una interessant xarrada sobre el que està passant amb la sanitat pública a Catalunya (i arreu del estat) amb les retallades que ens venen al damunt i l'estratègia de privatització encoberta que es troba a dins d'un paquet de reformes neoliberals que ens estan endossant a presses i correcuita la banda de lladres que tenim per governants.

Al calor de la crisi aprofiten per imposar unes reformes de calat, que són urgents i imprescindibles... no fa ni un any encara estaven despilfarrant alegrement amb els plans d'inversió estatal ( no, zapatero no és Roosevelt i aquest "deal" és prou convenient per alguns pirates). I aquestes retallades urgents, per pagar el deute i tranquilitzar els mercats, passa al davant dels nostres drets més bàsics.

A València ja fa temps que han començat, fent del Hospital de la ribera el seu model de negòci, amb el sector de la rajola invertint ( i gestionant) la sanitat. A la paella Rusa hi ha un article que ho explica amb pels i senyals.

A l'ull de l'huracà; la crisi del deute a la unió europea.

Xarrada d'Éric Toussaint, sobre la crisi del deute extern dins l'unió europea, celebrada dins el cicle "la democràcia segrestada" organitzat per attac-acordem per denunciar l'ofensiva neoliberal que està retallant a marxes forçades els serveis públics que han configurat les darreres dècades l'estat de benestar.

Éric Toussaint, doctor en ciències polítiques, és un dels fundadors del CADTM, el Comité per l'anulació del deute del tercer món. També es membre del consell científic d'ATTAC França i va formar part de la Comissió presidencial per l'auditoria integral del deute (CAIC) de l'Equador.


Fixeu-vos en l'anàlisi que fa de les mesures que vàren adoptar a l'amèrica llatina per "sol.lucionar" les crisis de deute extern als anys 80 ( a qualsevol hemeroteca en podreu trobar els desastrosos resultats per a la població i els profits que n'han tret alguns pocavergonyes de tot plegat). El procés és calcat al que ens ve al damunt mentre els lobotomitzats conciutadans miren des de la distància... encara estem a temps, ja esta be d'arreglar el món a la barra d'un bar... tros d'hipocrita.

El proper 15 d'octubre tots i totes al carrer!!!

Manifestació pel dret a la vivenda digna del 25 de setembre.

Un any després del foc...

Un any després del foc la natura rebrota, es regenera,
mentre la humanitat la torna a xafar sense miraments.

Agricultura- Producció biològica a l'horta de València

Us deixem amb un altre capítol on es tracta la producció biològica d'aliments a l'horta de València, on alguns agricultors ens mostren com treballen de forma distinta la terra enmig d'un entorn que abusa dels productes químics (fins al punt de malbaratar els aqüífers). L'horta de València és un dels espais més productius del país i ha conformat l'imaginari tradicional del "cap i casal", actualment però, aquest espai es veu amenaçat pel desenvolupament urbà i les infraestructures. a més a més, la situació de l'agricultura com a professió planteja un futur ben negre  tant a nivell econòmic com humà; si no es produeix un relleu generacional, l'agricultura s'extingirà "per raons biològiques", que dirien alguns.