el rector, la generalitat i les pràctiques democràtiques

Avui, mentre intentava trobar dades sobre les el.leccions universitàries d'ahir, he vist açò a la pàgina de la Universitat de València...

"Hui, divendres 28 de novembre (11:30 hores), se celebra a l’edifici històric de la Nau el solemne acte acadèmic de lliurament de la Medalla de la Universitat de València a les Corts Valencianes"

El nostre amic Paco Tomàs lliurava aquesta medalla després que ho aprovara per unanimitat el consell de govern de la universitat. En principi, l'ensabonament mutu es una cosa normal, res d'extranyar entre els estaments apoltronats, es la recerca d'honors que legitimen les seves empastrades.

El que si que resulta curiós, es el perqué d'aquesta medalla, els 25 anys d'una institució que, segons el rector i el consell de govern “ simbolitza i representa l’autogovern lliure i democràtic del poble valencià”.

Que passa doncs amb tot el que ha estat fent la generalitat? Com es pot donar un premi per simbolitzar "llibertat i democràcia" a una institució que...
- atura totes les iniciatives per processar a un energumen com Fabra
- utilitza l'educació com a eina d'acció política (quan es tracta d'altra de les bases d'una democràcia; la formació de ciutadans crítics capaços de pensar per ells mateixos)
- limita la llibertat d'expressió eliminant Tv3 de molts llocs del País Valencià (a València no es pot vore...)
- un llarg etc. de despropòsits

Entre els factors que defineixen una democràcia, hi ha la llibertat d'expressió i la informació (no es pot votar lliurement si no es disposa d'informació sobre els candidats). Ens trobem doncs davant dos especialistes de la desinformació que s'ensabonen mutuament remarcant el seu caràcter democràtic.

La cosa no es queda així...seguint amb l'esquizofrènia del seu discurs de "bones intencions", el rector afegeix;

"ambdues institucions tenim una gran responsabilitat a l’hora de fer pedagogia sobre el sentit més profund de la democràcia: la deliberació, l’argumentació, la racionalitat, el diàleg i el consens en tot el que constitueix el bé comú i l’interés general, més enllà del partidari”

Quan parla de "pedagogía de la democràcia" es refereix a l'ennumeració anterior o si està pensant amb el seu pròpi comportament.

El rector de la universitat també utilitza els seus mitjans per donar la versió oficial. Al "nou dise" (un diari que segons quins temes pren un estil de NouDo), es dona certa veu als que protesten contra bolonya, però sempre per donar un últim apunt, la guinda, que desautoritza els revoltats i dona la versió del rector.... que tot es un malentés, que no es mercantilitzarà la universitat... pamplines.

Si el seu concepte de llibertat i democràcia els porta a condecorar a les Corts Valencianes, crec que tot allò que va dir al debat es cert; que l'únic problema no es una falta de sinceritat i competència, es tracta d'altre dels problemes de comunicació que trobem en el món de la política; apliquem l'elasticitat concèpte "democràcia" a altres concèptes, cavall de lluita de la revolta... "mercantilització", "beca", "privatització", "...

Quan parla de la "participació" potser es refereix a la que dona als estudiants de la seva pròpia universitat, a eixa participació limitada i simbòlica que donen "les vies de participació establertes".

Ens trobem al davant d'una operació intel.lectual, que baix aquest pretext de l'europeització i "l'interés general" facilitarà la penetració de l'empresa en el món universitari. Es en definitiva el món en el que viurem demà.
Per fer-nos una idea del que estem parlant, podem pensar en allò que va dir Sarkozy als professors universitàris francesos; "Ha arribat el moment de la refundació. I a aquesta refundació us convide. La guiarem junts. Ja hem esperat massa" (público 28-11-2008), fent referència a la "mort de l'esperit del 68'.
En la mateixa linia, les Nuevas Generaciones del PP del Madrid d'Aguirre proposen "sin complejos" animalades com; desaparició dels sindicats, no regulació del salari mínim, privatització de la sanitat pública... totes aquestes coses no tenen cap rel.lació amb els inconvenients del EEES?

cap on ens porta aquest cami?

Manifestació contra Bolonya a València

Ací teniu un altre video on podreu vore imatges de la manifestació contra el procés Bolonya que va tindre lloc el passat 20 de novembre.


El rector ha desallotjat les facultats baix el pretèxt de les el.leccions, pareix que els PSOEsialistes de Campus Jove ja no confíen amb els seus condons i piruletes (del consell de la joventut...diners públics) i veuen que els podría afectar el seu suport a la mercantilització de l'educació...
ja vorem com queda la cosa.
aturem bolonya!

Fragments del debat amb el rector

Ací teniu alguns trossets del debat amb el rector, que va tindre lloc el passat 5 de novembre a l'aula magna de Filosofia...
es una llàstima que s'acabara la cinta just quan començaren les preguntes dels estudiants...
salut!

Video d'una xarrada informativa sobre el Procés de Bolaonya a la UPV

Ací teniu en tres talls la xarrada que va preparar l'assamblea del politècnic (http://asambleaupv.blogspot.com/) per informar a la gent d'aquesta universitat, malgrat els intents de la mateixa universitat de silenciar la xarrada; van arrancar tota la publicitat al mateix temps que es penjava i, quan van saber quin era el tema que es tractaria, van retirar la sala d'actes d'agronòms que havien reservat (es per això que estan a la locomotora, amb tot el soroll de fons)
Trobe que els companys es van informar molt be, per a tots els qui no vareu poder assistir, ací la teniu...

salut!

Que passa amb Bolonya??

Ací teniu un video del que esta passant aquestos dies amb els tancaments a les facultats de l'universitat de València...




i ací els enllaços de les assemblees on hi ha el manifest i informació sobre el que suposa el Procés de Bolonya (mercantilització, privatització i beques prestec que es retornen quan s'acaba el periple de masters...) una vergonya.



http://assembleageohist.blogspot.com/



http://aeftc.blogspot.com/



http://www.aefv.org/drupal/



http://assembleacontrabolonya.blogspot.com/

ontinyent...

El riu

Carrer mort amb vida


contes vells i novells


el temps


diversitats


qui passeja a...


carasol



...

... pont de santa maria

imatges de crisi

en venda


economia sense mercat

Isla da flores i la història de les coses, dues crítiques al sistema.

Ací teniu un parell de curts que plantejen una crítica magistral al funcionament del sistema capitalista.
Al primer "una història de les coses", es fa un seguiment del procés de producció i els seus efèctes sobre el planeta, de forma senzilla es barreja una xarrada amb dibuixos que il.lustren el seu discurs, i acaba plantejant alternatives a tot.
El segon curt "Ilha da Flores" (1989) es una altra obra mestra, amb el seguiment del recorregut d'una tomaca en la seva producció, transport, venda, deixalla... despulla el funcionament del capitalisme amb un montage i guió bonissims que li valgueren gran quantitat de premis en el seu moment.

Una història de les coses

Ilha da flores

Mostra de cinema Palestí

Del29 d'Octubre al 9 de novembre es celebrarà a València, Palma i Barcelona la 1ªMostra de Cinema Palestí.
La programació està molt be i gira entorn la dona, la vida baix l'ocupació i la Nakba (com anomenen els palestins al desastre de 1948) i podem trobar titols com "Domicilio privado" "Jenin Jenin", "Route 181", "paradise Lost", "Palestina Blues", "Frontiers of dreams and fears" ...

Ací teniu el cartell i la programació, si us interessa, al link podreu trobar la pàgina de Palestina Lliure on hi ha les sinòpsis i filmografíes dels directors...
http://www.nodo50.org/palestinalliure/article.php3?id_article=933

29 D’OCTUBRE (Filmoteca IVAM)

18h (NAKBA)
Route 181 (1) 85’ Michel Kheifi, Eyal Sivan

20h (VIURE SOTA L’OCUPACIÓ).
Palestina Blues 72’
Amb l’assistencia del seu director Nida Sinnokrot

30 D’OCTUBRE (filmoteca Ivam)

18H (NAKBA)
Route 181 (2) 103’
Michel Kheifi, Eyal Sivan.

20h (DONES)
Frontiers of Dreams and Fears 56’
Mai Masri

Paradise lost 56’
Ebtisan Mara’Ana

22:30h (VIURE SOTA L’OCUPACIÓ)
Jenin Jenin 52’
Mohammed Bakri

Desde que te fuiste 50’
Mohammed Bakri

31 D’OCTUBRE

22h (NAKBA)
Route 181 (3) 85’
Michel Kheifi, Eyal Sivan.
LLoc: FILMOTECA (IVAM)|

8 NOVEMBRE

20h ((VIURE SOTA L’OCUPACIÓ)
Domicilio Privado 90’
Saverio Costanzo
LLoc: FILMOTECA (RIALTO)

9 NOVEMBRE

18h (VIURE SOTA L’OCUPACIÓ)
Domicilio Privado 90’
Saverio Costanzo
LLoc: FILMOTECA (RIALTO)

Els espigoladors i l'espigoladora

En aquest interessant documental, l'autora fa un viatge per l'art d'espigolar, aquella antiga costum que aprofita allò que queda als camps una vegada s'ha fet la collita. Aquesta pràctica apareix encara avui, com un recurs per a la supervivència dels menys afavorits, planteja una crítica a una societat que desaprofita recursos sense cap trellat.
En aquest viatge, no sols s'espigola pels bancals, aquesta activitat es duta a l'ambit urbà, des d'un mercat de fruita que s'ha acabat fins els mobles i electrodomèstics que la gent tira a les escombreries.

Una obra mestra que amaga baix una aparent simplicitat, una profunda crítica al sistema, sense quedar-se amb l'anecdotàri que n'hagueren fet els de "callejeros".

Los espigadores y la espigadora (Les glaneurs et la glaneuse)
Agnés Varda, any 2000

El decreixement i el creixement (in)sostenible

La paraula crisi es arreu dels mitjans, ha aconseguit entrar dins les nostres vides a través dels mercats, encarint cadascuna de les nostres relacions econòmiques.

Però que signifiquen les crisis dins del funcionament del capitalisme?

Una crisi es el sotrac que necessita el sistema per seguir rodant, les crisis tenen sempre dues cares, i susciten contradiccions que ara no venen al cas. Normalment, de cada sotrac, el sistema sobresurt encara més enfortit, la seva eficiència serà major.

Això està molt be no? Però quin es l’objectiu que te aquest sistema? Assegurar una vida digna a cadascun dels pobladors del planeta? Per desgràcia aquesta no es cap història dels germans Grimm i al final tot es redueix a l’economia, més concretament als rendiments dels accionistes i al que s’arriba a fer per incrementar-los. Perquè sinó es més fàcil trobar el “PIB” d’un país que no pas el “IDH”(Index de desenvolupament humà) a qualsevol llibre escolar?.

Les mesures dels estats per respondre a la crisi (l’injecció de liquidesa a les “pomes podrides” de les finances) estan recolzant econòmicament una política d’endeutament que pretén mantindre un creixement insostenible del consum. Com podem fer compatible un discurs de sostenibilitat amb altre de creixement il.limitat.

Aquest creixement s’ha mantingut amb una deliberada « obsolescència programada » ; els aparells es trenquen ràpid o n’apareixen de « molt millors » per tornar a comprar-los, la « moda » canvia vertiginosament i el consum no en perd el ritme...

Ara be, quina es la viabilitat d’aquest model? Una enorme maquinària que necessita d’un creixement infinit a dins un món finit?. Es un dilema on la banca sempre guanya i encara que es plantejen cimeres amb el “canvi climatic”, no s’arriba mai a l’arrel del problema, a un qüestionament des de la base del mateix sistema...

Si be els sistemes socialistes plantejaven aquesta crítica, aquestos mantenien una fe en el progrés i el desenvolupament, que tenien idèntics resultats sobre el medi ambient.

En rel.lació a aquesta qüestió ha sorgit una corrent que recolza el “decreixement”, aquesta idea aprofundeix el camí del “creixement sostenible” tenint en compte la insostenibilitat del mateix creixement.

La idea de decreixement no es simètrica al nostre concepte de creixement, es un “eslogan polític amb implicacions teòriques”[1]. Es un canvi de paradigma que abandona la fe de l’economia, el creixement, el progrés i el desenvolupament.

Com que aquest desenvolupament no te per objectiu una satisfacció de necessitats, sinó la perpetuació del mecanisme (consum-creixement) no s’atura davant la satisfacció d’una necessitat...en crea una de nova.

Per a aquest decreixement, cal una mentalitat distinta, que mene cap a una forma de vida més senzilla i austera, on la “satisfacció consumista” siga substituida valors més satisfactòris (viure per treballar o treballar per a viure). Reduir les hores d’un treball esclau del consum i gaudir del temps lliure, es a dir, millorar la qualitat de vida.

Algunes de les mesures que s’han proposat per al decreixement, inclouen la relocalització d’activitats (el transport de mercaderies genera gran despesa energètica), reduir el malbaratament d’energía, penalitzar les despeses publicitàries i decretar una moratòria sobre la innovació tecnològica que reoriente la recèrca científica i tecnològica (cap a coses realment útils, i no a armament i telèfons mòvils).

Una de les qüestions que ens fa reflexionar sobre la validesa d’aquestos plantejaments, es el càlcul de la petjada ecològica. Aquest indicador (sovint impossible de calcular), considera les necessitats que tenim (transport, alimentació, energía...) i calcula la quantitat de terreny que faría falta per cobrir aquestes necessitats de forma sostenible.

La mitjana mundial es troba en 2’3 hectarees per habitant (la població i tamany del món actual sols permetría 1’8 hectarees per habitant ), la del estat espanyol es de 5’4 Ha... es a dir, ens farien falta tres mons per seguir amb el nostre ritme de consum sense eixir escaldats.

Calcula la teva petjada ecològica

---

[1] Xavier borràs, L’Ecodiari 14/4/2008

Spiderman, la ciència i un bonometro.

L'altre dia mentre eixia d'una estació del metro em van encolomar un dels pamflets més curiosos que he vist ultimament (que no es altre que el que podeu vore ara mateix...
està clar que no supera al "mago adivinador" que cura a distància i tira mal d'ull als enemics, però si es parem a observar-lo, no podria ser millor.

Vaig a deixar de banda la pessima opinió que mereix la organització i continguts del museu de la ciència i tractar d'entendre quina ha estat l'associació d'idees que ha conduit al director del museu a programar "això".
En primer lloc es interessant l'apelació a l'aventura que suposa el museu (una autèntica aventura de botons i colors que s'aproxima més a "las vegas" que a cap experimentació divulgativa).

La mateixa exposició fa publicitat de "Marvel" ( i supose que el contingut sols "analitzarà" els super-poders Marvel). Un Spiderman en ple vol ens suggereix...
vive los comics!
vive la ciencia!

una associació d'idees curiosa, com si a base de juxtaposar les idees amb entusiasme (i posar-les en boca d'Spiderman), les fera certes... com si posant "vive las fallas, vive la ciencia" fera del ninot indultat un premi novel.

Si, el museu de la ciencia s'ha converit en una altra part del espectacle de circ, amb quadrigues, atraccions de fira i barquetes, una peça més d'un peculiar Disneyland que viu per la pompa i l'espectacle.

Una vegada fet el despropòsit, no m'extranyaría trobar a la programació futura del museu exposicions tan interessants i científiques com " la ciencia y los clasicos Disney" on podríem vore els fonaments científics del vol de Peter Pan i transformar una carabassa en una tartana.
i podríem posar atraccions temàtiques, restaurants de menjar rapid, ... ... ...

(In)civisme

en color, una dona embraçada que no ha arribat a temps per agafar un seient al tren de linia València-Alcoi.

en grisos... la gent que va estar mes de mitja hora veient la situació i va ser incapaç de cedir el seu seient.

les ciutats grans no tenen cares, però açò ho sobrepassa tot... "education for citizenship and human rights"??? si home si...
com pots seguir amb l'MP3, els apunts o el diari com si res, com si ho veieren en una fotografía... es l'egoisme en estat pur... "que s'alce una altre"

Rondalles valencianes: Hui, la "llibertat d'expressió"

aquest es un escrit que he recuperat (no se ni com) del anterior fotolog... tot el de tv3 ha acabat be (de moment...) però el problema segueix sent el mateix..

En aquestos d’obscurantisme i connexions adsl entre poder polític,
econòmic i mitjans de comunicació, en nom de la pluralitat es
tanquen mitjans, desapareixen publicacions incòmodes de grans
superfícies (com el llibre sobre Zaplana que, misteriosament, ha
desaparegut del Corte Inglés)....
Es l’art de tergiversar les normatives i avanços que s’ens
presentaven com una obertura per que tots tinguerem veu... passa el
mateix que amb les lleis d’urbanisme; d’una mesura “socialista”, on
la terra d’interés públic podía ser expropiada acabem trobant la
política del PAI i la inviolabilitat del interés privat.
Ara trobem la mateixa perversió en la concessió de llicències
d’emissió de televisons (amb les radios passa exàctament el mateix..)
Canals que obtenen llicencies que obtenen els mitjans de comunicació;

- Libertad Digital (Federico Jiménez Losantos); 4 llicències a
zones de concentració urbana.
- Unedisa (el Mundo) les 4 que demanava
- Homo Virtualis (d’un grup presidit per Julio Ariza; exdiputat del
PP) 4
- TV CS (Família Miralles Troncho, col.laboradora en l’homenatge a
Fabra Corleone) 3 llicències a Castelló
- Produccions informatives La Plana; 3 llicències
- Canal 37 d’Alacant (del grup Tabarca, presidit per l’ex directora
de TVV Genoveva Reig)
- Uniprex Valencia (onda cero i Antena 3) 1 a torrent
- Canal 34 (dels empresaris comarcals a Oriola-Torrevieja)
- Telecomarca SA 2 de 3 (Canal 7)
Dels “altres” trobem dos llicències per a l’empresa que edita
Levante-EMV, Localia TV (PRISA) que obté sols una llicència de les
5 a les que optava (curiós?) i altres a canals locals que ja duien
recorregut...

(font informacions; http://blog.lafacultad.net/2007/12/el-partido-
popular-denuncia-la.html )

Es TV3, es la teva informació, es la tele que entra a totes les
cases, es la ignorància i la credulitat.. son els vots que els
donaràn el poder...
Un dels elements que defineixen la democràcia es la informació
sobre el que passa, el que es pretén... i com es pot evaluar la
gestió política si el teu món consisteix en l’ABC, la Razón, la
Cope i aquest rastre de satrapíes comunicatives on desapareixen els
escàndols, malversacions, amiguismes... ja que per ells sería tirar
pedres a la seva teulada

I després acusen de estar revivint guerres civils... però; qui crea
odis contra els altres (catalans i bascos al punt de mira), qui
crea pors i intenta mantindren’s en l’estat de shock que permet
passar-se per la funda’ls ous els drets civils???
Volem les lleis patriòtiques i el NODO per saturació??? La
capacitat d’el.lecció consisteix en això, en el.legir, però no
entre opcions tancades, sinó entre totes les existents...
Però si, tanquem TV3..
a la merda els debats intel.ligents i sense escots, a la merda la programació en la nostra llengua
a la merda un dels pocs canals que impedía llançar la tele per la
finestra...
visca Cristina Tarrega, LLuis Motes i tota la fauna de xupòpters de
fabulosos a costa de cagar per la boca...

Para los hijos de tus hijos.

L’altre dia, perdent el temps cara al televisor va eixir, d’entre tots els anuncis que promocionen aquest individualisme hedonista tan nostre, va eixir un anunci preciós, on es succeïen les bones proposicions al ritme d’una fotografía impecable. Em vaig deixar portar per l’anunci... fins que em vaig adonar que era un anunci, i la complaença va deixar pas a una gran curiositat per saber que collons ens pretenia vendre. Esperava que sortira alguna empastradeta del tipus “Forum” o “Expo de saragossa”, o inclús havera estat acceptable com a publicitat institucional d’aquella que ens fan els ministeris per gastar diners en imatge en comptes de donar-los un bon ús.

Però no, era un anunci d’Endesa... ací la curiositat es va convertir en mala sang i la fel em convidava a defenestrar directius, creatius publicitaris i fins i tot al becari que clava els videos dels anuncis...

Era aquesta la mateixa empresa que ha expulsat als Mapuches (ells parlen de “recolocació”) i destruint un ecosistema on podem trobar 77 espècies en perill d’extinció. La raó? Construir una presa que inundarà 3.500ha de bosc verge, pastures i territòri dels indigenes Pehuenche que inclòu cementiris i llocs sagrats. Durant el procés, es van produir pressions sobre la població que anaven a expulsar, amb soborns, amenaçes dirèctes, falsificació d’informes ambientals... encara hi ha dirigents mapuches empresonats arrel de les protestes contra la despossessió.

Al 2005 iniciaren altra empastrada de les seves, també a Xile, que afecta una reserva natural i enfonsaría baix les aigues la ciutat de Cochrane...

He tractat d’informar-me a la seva web, per vore si era tansols un truc per fer acudir a la gent i mostrar-se tal com son en realitat, però no, resulta que al damunt feien ostentació de que formaven part del “Pacte Mundial” (que sona un poc a “Premi en el camp de la Exelència”) que signaren al 2001 per a “adoptar, apoyar y promulgar diez principios básicos universales relacionados con el respeto de los derechos humanos, las normas laborales, el medio ambiente y la lucha contra la corrupción y el soborno.”

Para los hijos de tus hijos

Una terra perduda, de pobles desposseits

Para los hijos de mis hijos

El meu compte corrent

I la mort del naixement per a les espècies en perill d’extinció...

Que tornen als anuncis idiotes i, com a mínim deixen de presentar-se com algú amb consciència i preocupacions per el medi ambient i els drets humans, en cas contrari, algú tindría clavar-los aquest decàleg de principis per el cul i pegarli foc.

I es que després, quan apareix algún cap d’estat amb el trellat suficient per limitar l’expoli de les transnacionals sobre el sector públic, si que podem trobar els nostres polítics eixint en defensa dels “nostres interessos”... que resulten ser les accions dels qui tenen diners i no els drets humans dels menys afavorits.

Ací va una mostra del que vol endesa per als fills dels que no son accionistes...

el que veiem


el que passa...