aci us deixe una remescla de discurs eclesiastic...
L'esglesia catòlica és una de les institucions més poderoses i duradores de la història. Mitjançant el seu sistema de franquicies s'ha anat extenent "d'aquella manera", deixant un rastre d'intolerància, guerra i ignorancia.
Encara avui ens intenten imposar una forma de vore el món construida a base de rellegir contes de fa 2000 anys, guardians de la veritat i salvadors per a l'eternitat... les creences són respectables, i alguns missatges de son bons, però no s'ajusten del tot al comportament que tenen alhora d'imposar a tota la societat la seva forma de vida.
La religió que la cultive cadascú en el marc de la institució religiosa, i que cadascú faça el que crega convenient... els catòlics ja saben que tenen que fer per arribar a la vida eterna.
Tot i ser la paraula de moda, el creixement sostenible és una il.lusió, un truc publicitari al darrere del qual s’amaguen els majors sapastres... empreses del sector energètic destaquen en la particular cursa de sant silvestre a la que s’han abocat tots.
A les seves webs és fàcil trobar l’apartat de compromís amb l’entorn, Iberdrola es manifesta contra el canvi climàtic, gas natural es compromet a “contribuir al crecimiento global sostenible”, repsol parla del seu compromís amb l’ “energía sostenible”; per a Endesa, “desarrollo sostenible significa crecimiento”...
British Petroleum (BP) ha tingut fins i tot una visió ( a l’estil de Moisés el alpinista, o mahoma fent espeleo) on “La preocupación por el medio ambiente constituye uno de los valores asociados a nuestra marca” i farden d’una estació de servei que tenen a alcalà d’Henares on reguen la gespa amb goteig funciona amb energía solar, eòlica i “ geotermica” (¡!!!) (al ritme que van acabarant amb un nobel de la pau i tot!)
A cap lloc apareixen informacions com la següent...
De tota l’energia que fem servir per alimentar les fàbriques, traslladar-nos, escalfar-nos, il·luminar, etc., un 77%
l’obtenim cremant carbó, gas o derivats del petroli (els combustibles fòssils); específicament del petrolin’obtenim un 44% (revista opcions, nº 10)
.La meitat del petroli mundial es destina al transport,
El mateix passa amb els productes d’alimentació; son els responsables dels problemes de gestió de residus (fins al punt que els seus lobbies modificaren el projecte d’una legislació sobre els envasos on el reciclatge passava de ser obligatòri i responsabilitat de les empreses a ser “possible” i pagat per l’estat...).
Aci deixe algunes dades per pensar ....
Al 1960 produiem 126 kg d’escombreries anuals per persona. Al 2004 en prodim 524 kg. En els últims deu anys els paisos europeushan augmentat el volum de residus per capita un 60% .
El 70% d’aquestos residus es podríen reciclar però nosaltres llancem a les escombreries sense separar
El 59% del vidre
37% del paper i cartró (del cartró que es recicla, només un 17% procedeix de la recollida urbana, la resta es recollit per les empreses)
44% dels metalls
80% dels plastics.
(al estat espanyol)
Actualment entre un 80% i un 90% dels materials que utilitzem són no-renovables.
El cicle de vida dels productes, és cada cop més curt i els residus son alguna cosa més que envasos... En cadascuna de les etapes del sistema productiu estem alliberant contaminació i residus al mèdi ambient com si res..
Al darrere de cada producte sol hi haure també un viatge de centenars (o milers) de kilometres
Al any 2002 es van consumir 622.381,15 TM d’envasos de plastic d’ús domèstic; només es van recuperar 106.023 TM (un 17%)
Per 1kg de plastic reciclat estalviem 1’5kg d’emissions de CO2
El reciclat d’una llauna d’alumini estalvia el 90% de l’energía per a fer una de nova (i 9kg d’emissions de co2 per kg d’alumini).[1]
1kg de vidre reciclat --> 300 g CO2
1kg paper reciclat --> 900 g CO2
El paper i cartró representen un 21% del CO2 emés a l’estat espanyol[2]. Més del 40% de la fusta “talada” s’utilitza per fer paper[3].
“un problema no es resol amb les mateixes maneres de pensar que l’han creat”
albert einstein
[1][1] Recomanacions de la OMS a la llista d’accions paliatives contra les emissions de Co2 2008
Tashkenti és una barreja de rumba, reggae, fanfarria... ací podeu vore com toquen, i si teniu més curiositat els podeu trobar a www.myspace.com/tashkentiband i a www.tashkenti.es . El proper divendres tocaran altra vegada a la OTK d'ontinyent...
La rumba catalana
ací hi ha la llista de reproducció amb tot el concert...
Creia que després d'un pont tan llarg i simbolic alguna conquesta faríem, però no, el repelent Costa ha tornat de parlar amb Santiago pujat al seu cavall i amb la cara ben alta...segurament ha passat per la "puerta del perdón" de la catedral.
Es catòlic, no creu en la evolució però si en el perdò divi... deu haurà canviat les comptabilitats i els regals...
quan parla de la veritat alçant-se davant de tots un pensa en una aparició de la Verge
i per a tanta tranquilitat farà falta creure en els miracles
. Però després del primer (arxiu del TSJV) i veient com es gesta el segon (la dimissió impoluta, que ve a ser com la verge embraçada) jo també començe a creure en els miracles.
I mentrestant vivim en el món de la confiança i la il.lusió
un món ple de regals, amics invisibles, i cares de cartró pedra.
(Dellat.illusĭo, -ōnis).1. f. Concepto, imagen o representación sin verdadera realidad, sugeridos por la imaginación o causados por engaño de los sentidos.2. f. Esperanza cuyo cumplimiento parece especialmente atractivo.3. f. Viva complacencia en una persona, una cosa, una tarea, etc
Lealtad: 3. f.p. us. Legalidad, verdad, realidad.
dádiva.(Dellat.datīva, pl. n. dedatīvum, con infl. dedebĭta).1. f. Cosa que se da gratuitamente. loc. verb. Intentar o pretender cohecho o soborno.
Corrupción:4. f.Der. En las organizaciones, especialmente en las públicas, práctica consistente en la utilización de las funciones y medios de aquellas en provecho, económico o de otra índole, de sus gestores.
delito.(Dedelicto).1. m. Culpa, quebrantamiento de la ley .3. m.Der. Acción u omisión voluntaria o imprudente penada por la ley.
sinvergüenza.
2. adj. Dicho de una persona: Que comete actos ilegales en provecho propio, o que incurre en inmoralidades. U. t. c. s.
Ací tenim a Camps en acció, parlant clarament del afer dels trajes i les adjudicacions... està tot fora de context però crec que parla més clar que quan ho diu tot d'una.
Ara ja l'heu vist en acció, com es presenta com la víctima, primer ell, després el seu partit i per últim la "comunitat".... Ell és la personificació, la essència, i quan s'investiguen les irregularitats no és per fer funcionar millor aquesta comunitat, no. Tot això té per únic objectiu destruïr el prestigi d'una "comunidad que no quieren que funcione". Però la víctima de cop es torna forta, s'arma de raó i orgull i a base de repetir les bajanades del seu argumentari i l'infinitat d'adjectius optimistes (ilusion, esperanza, confianza...) tornen el desastre en una pel.lícula de disney...
Aquest 18 d'agost a Ontinyent podrem disfrutar d'aquest cartell... Es un festival que ha estat organitzat poc a poc i entre molta gent, a base de fer pro-meruts i barres per ahi i que enguany arriba amb Svaters i Chispazo. Sobretot per Chispazo, on Javi Chispes (maniática, Banda Jachis, la furia) repassarà la seva trajectòria aci en deixe un parell de bones...
Pareix que a Corea del Nord han fet una prova nuclear que ha inflamat el teatre de les relacions internacionals...
No soc partidari d’aquest tipus de proves i armaments però fa molta gràcia la forma en que es planteja la informació que passa ràpidament de notícia a opinió, que adjunta l’adjectiu correcte a cada nova informació, per fer-nos més fàcil l’encasellat (el de bons i dolents, sense aquell gris confús que no saps per on camina...)
“Desafio nuclear” (¡!!!!!) que pareix el nom d’un telefilm cutre sobre la guerra freda. Pareix?
Creix l’alarma; Japó i Corea del Sud protesten, als mitjans diuen que aquesta explosió hauria tingut la mateixa potència que la Bomba llançada per a Hiroshima al 1945... amb això no volen insinuar que la seva potència siga prehistòrica (comparada amb el que deu hi haure guardat per ahi), ni (menys encara) que EEUU ha estat l’unic país en utilitzar aquest armament contra població civil...
La percepció mediatitzada ho interpreta ràpidament com una provocació, com un tanteig cap a EEUU (a vore que fa Obama...). Ara be, tenim exèmples d’aquesta tensió nuclear en el passat, i cal preguntar-se quin es el paper d’aquest armament (la por, la diplomàcia i la pau)
Sembla curiós rel.lacionar l’armament més destructiu amb la pau, però anem a vore com funcionà durant la guerra freda;
Les grans potències, armades fins les dents, mantenien una retòrica agressiva de cara a la galería. Això va dur a la « por nuclear », una tupida cortina de fum que fou molt útil a la classe política.
Al mateix temps que els arsenals es plenaven de bombes nuclears, va apareixer el concepte de “destrucció mutua assegurada”, és a dir, la guerra nuclear tindria un cost (en % de població) inassumible per a cap estat.
L’armament nuclear va fer que aquestes potències mai s’enfrontaren directament en una “guerra total”, el seu paper va passar a ser diplomàtic, una eina de pressió, una amenaça pendent sobre qualsevol opositor que no en tinga...
Com pot ser un desafiament als EEUU si l’abast dels missils que estan provant els coreans apenes apleguen fins Japó?
Corea és un dels estats del “eix del mal” (terme que tracta de recordar a l’altre “eje”), però des de que va apareixer aquest eix l´únic agressor malvat que hem vist ha estat l’inquisidor; bloquejant econòmicament, envaint miltarment, utilitzant armament “il.legal” contra població civil, obviant les convencions i aplicant tortures...
Però no, això no és vist com a provocació per els nostres tertulians i periodistes de PACOTILLA...pareix que de tant vore pelis d’inevitable bandera creuen que aspanya es una més de les estrelles i ansien vore els marines repartint llenya
Ahir es va cel.lebrar la final de la “copa del Rey” al Mestalla. Pareix ser que en sonar l’himne nasional les aficcions dels dos finalistes es posaren a xiular com a protesta; tot un esdeveniment separatista presidit per Juanca....
Un “error humà” va impedir que es veiera el que va passar durant l’emissió segons un comunicat emés per TVE. És un error que silència disconformitats, errors humans encadenats que arriben en el moment just;
La sort, la fortuna, el destí (qui sap?), si ens passara a qualsevol de nosaltres podríem malpensar, indagar en les raons de tanta casualitat, inclús caure en la conspiranioa... però som plebeus i ignorem la sort dels reis taumaturgs. El rei naix amb una flor en el cul, ell és el paradigma de la sort ( coneixeu algú amb més sort que un rei?)...
I sols després de pensar en la cadena d’errors humans que ho fan possible podem ser conscients del stock d’atzar que porta per aura; De repent tots els càmeres van deixar “fora de plano” la majoria dels aficcionats per centrar-se justament en els més paraets ( de seguida s’en adonaren del seu error ja que a la resta del partit si que enfocaven l’exaltació i hooliganisme valorats en tot esdeveniment futbolístic...) Per una extranya raó, les pistes d’audio de TOTES les càmeres del estadi van quedar inutilitzades; l’excés de soroll sobrepassà el llindar sensitiu dels equips... L’equip tècnic i els comentaristes (que es veu que mai havíen vist una final de res) no sabien res del himne ( hem d’agraïr que després de la primera errada els comunicaren lo de l’entrega de les copes...) i van decidir fer unes connexions en dirècte que ja estaven preparades...
Errors humans, res més.... i ara mira, han creat polèmica d’una simple anècdota (com quan cremaren les fotos del rei a Girona) apagant el foc amb gasolina...
Ara veiem els opinolegs esportius dient que fou un comportament vergonyós per part de les aficcions ; que si és una manca de respècte a la resta d’aficcions del estat, qué si açò és futbol i s’ha de mantindre la política al marge... Com tenen la cara tan dura? De quina falta de respècte estem parlant? De la de xiular un himne que no et representa? Sabieu que a Euskadi els referendums no van acceptar la constitució espanyola ni l’entrada a l’OTAN?
Cucharas con hondas y una sonrisa
I perqué li falten el respècte a la resta d’aficcionats? Acàs sonava l’himne del Almería? si la política no te res a veure amb el futbòl... perqué es diu copa del Rey i abans era del “Generalisimo”?
Tot acte públic on algú és aclamat i aplaudit implica una possibilitat que sovint passem per alt, la desaprovació, la disconformitat... el xiulit. Però estem massa idiotitizats per decidir, per ignorar aquell cartell lluminos que ens diu “aplauso”. Al 1931, les principals ciutats espanyoles van deixar d’aplaudir i el rei va fer les maletes, ahir no van poder fer res per evitar l’escarni, però aquesta serà una de les poques ocasions en les que els xiulets són capaços d’esquivar la censura, els filtres, i la vida de Mr Marshall, de benvinguda en benvinguda, on tot són flors i bones paraules, l’aplaudiment al rei taumaturg que amb la sola presència exalta les masses sense tindre cap més habilitat ni qualitat personal que la sang que corre per les seves venes.
Ací teniu l'estrena del curt documental "Nablus Humanitarian Army" que enregistrarem mentre treballavem amb l'ISM a aquesta ciutat de Cisjordània... podreu vore els efectes de l'ocupació militar israeliana en la vida quotidiana dels palestins (controls militars, ocupació de cases, incursions i tocs de queda...)
També podeu trobar-lo al youtube
El que veieu a aquestes imatges no està enregistrat durant cap "guerra", es tracta del dia a dia al que es troben sotmesos.
dedicat a tots els palestins que ho viuen i a tots els que es neguen a vore-ho.
Ràbia, impotència, un sentiment indescriptible d'amargor que recorre les entranyes.
L'exèrcit israelià ha assassinat Basem Abu Rahme, mentre es manifestava pacíficament a Bil'in. Ja són 18 els palestins assassinats mentre protestaven contra la construcció del mur de l'Apartheid, 10 d'ells teníen entre 10 i 17 anys.
Com cada divendres els habitants de Bil'in realitzen la seva marxa de protèsta. En aquesta marxa tracten d'arribar fins a la tanca de separació que ha deixat al poble sense prop del 70% de les terres de cultiu. Tot i ser una manifestació pacífica, on participen ancians, xiquets i minusvàlids, l'exèrcit sempre els dissol amb gas llacrimògen i bales "de goma".
Al video podem vore a Basem segons abans de morir, no està avançant cap a la tanca, ni fent cap gest amenaçador. Tansols observa als soldats a l'altra banda de la tanca com un divendres qualsevol. Un soldat dispara un projectil de gas llacrimogen de 40 mm "special/long-range" que va directe al seu cos, escoltem un crit esgarrifador...
Segurament diuen que era un accident, però no és cap accident. El mes passat un d'aquestos projectils va deixar en estat crític a Tristan Anderson, un activista nord americà, quan li va pegar al cap des d'una distància de 60 metres. En que es pensa quan es disparen aquestos projectils contra les persones? per als llacrimògens també tenen granades de mà i altres projectils menys potents (que si t'agafen et fan una bona blaura....). Quin era el perill que suposa per als soldats un grapat de manifestants pacífics? A Bil'in han arribat a fer manifestacions de minusvàlids (amb cadires de rodes) i els soldats han actuat sense miraments... no tenen vergonya ni la coneixen.
Quants noticiaris ha obert aquest assassinat en directe? que passaría si en comptes d'estar entre les oliveres de Bil'in haguera estat a Genova, londres o madrid...?
Ací us deixe el nou spot de promoció de la "comunidad valenciana".... el primer el protagonitza camps i el segon el paga ell... vosaltres direu quin us agrada més;
