Mariano Vivancos.... a la puta calle!

Mariano Vivancos, el Talibàn de Consellería, ha estat destituït de forma fulminant per la consellera d'educació després de la brillant actuació que va tindre a Ontinyent.
Vos deixem amb la resta d'intervencions del acte, que no tenen desperdici.


Aquest element, que va formar part del Think Thank del PP que va el.laborar el programa electoral de la darrera majoría absoluta, és incapaç de fer-li front a un estudiant, primer el suspén, i després no li admet que diga com està el seu centre. Ell sap perfèctament l'estat de tots els WC's de tots els centres educatius del País Valencià (inclòsos els de xiques).

Ell està suspés pel 36% de fracàs escolar, per els sobrecostos i per tindre un nivell de discussió de parvulari "yo no he mentido, las mentiras las has dicho tu", "mi formación no és equiparable a la suya", "y digo yo que algo estaremos haciendo bien cuando les paramos los pies a algunos talibanes que estan en los centros educativos"....

També està suspés en matemàtiques; els més de mil milions de sobrecost de les arts i les ciències no poden ser un 0% de res, amb aquestes habilitats matemàtiques no és d'extranyar que després arriben factures impagables.
Malgrat l'increïble nivell formatiu,Vivancos suspén també en religió, perque la "envidia" que volen provocar amb les seues infraestructures i grans esdeveniments és un pecat capital.

Si tinguera d'estudiar no sabem com es pagarà la matricula, ara que està a l'atur i pujaràn els preus de les matricules a aquells que en catejen alguna (que vejent com vas, t'en enduràs un cabàs).

Encara que segurament el retiraràn de la primera linia i el posaràn a redactar discursos, programes electorals i estudis científics que demòstren que amb 60 alumnes per aula i una Nintendo DS fent de talibàn és milloraría el nivell educatiu.

A la puta calle!

Campanya responem a Ontinyent

Ahir vam poder assistir a la gala de presentació de les retallades que havia preparat el PP a la sala Multiusos. La rebuda no va ser tan multitudinària com el dia del hospital, però al final hi havia més o menys un empat tècnic entre afiliats i indignats.


Res de xiulets, tambors ni pancartes a la porta, la protesta estava a dins i va prendre forma de participació activa en el debat, o, com diria el ponent Mariano Vivancos, "conatos de mala educación".
Però clar, quan arribes a un lloc per dir que no hi han retallades, que són millores, i que la qualitat de la educació i l'assistència sanitària no es van a ressentir de cap forma, és, com molt be diu l'estudiant del IES Jaume I, "un insult a la inteligència de les persones".

Els assistents van interròmpre en repetides ocasions la conferència, aplaudint les mesures de retall més   perjudicials i interrogant al ponent quan les barbaritats que soltava s'en eixien de mare. El fet de renunciar al nostre paper d'espectadors i subvertir les regles del joc (aplaudir quan toca, respectar la unidireccionalitat del discurs...) és vist per la clec pepera com un acte de mala educació.

Però per a mala educació la que ens donaràn. Quan es juga amb la salut de les persones no es pot esperar menys. De fet, és decepcionant que amb la situació que hi ha per ací i el calat de les "millores" que estàn fent al sistema, no estaguera la sala a rebentar de gent fins els nassos.

Som i serem, un poble de borregos.

Manifestació per una educació pública

Recull d'opinions d'alguns dels participants en la manifestació comarcal per l'educació pública que es va fer el passat 23 de Maig a Ontinyent


Les reformes van a tota llet, si mirem el que passa vorem que ja s'han tornat realitat moltes de les coses de les que ens advertien els qui protestaven contra el procés Bolonya; la educació superior deixa de ser un dret per a ser un luxe a l'abast de pocs.

Les retallades però, estàn afectant també a l'educació bàsica, que ja tenia uns resultats d'abandonament i fracàs escolar d'aupa. Ara, amb l'increment de ratios i l'eliminació de l'atenció a la diversitat no pareix que vajen a millorar les estadístiques (no som humans, som com números, que diria Ovidi).

Les retallades no són cosa de la crisi, a València ho tenien al programa el.lectoral amb el que 20 imputats entraren al parlament (la cessió de centres públics a la iniciativa privada). Amb la precarització i elitització de l'educació, estem fent un pèssim favor a la democràcia, deixant a la ciutadanía sense les eines d'anàlisi que li permeten entendre i interpretar allò que passa al seu voltant.
La ignorància farà més fàcil que ens prenguen el pel, ens posa un vel que ens impedeix veure més enllà. Hi ha diverses formes de mirar d'eixir de la crisi, nosaltres hem triat convertir-nos en ma d'obra barata i ara estem adeqüant el sistema per a que produeixca ciutadans dòcils i poc qualificats, que vejen com una benedicció tindre l'oportunitat de ser explotats per algún pocavergonya.

més informació sobre les movilitzacions per la defensa de l'educació pública a la web de la plataforma per l'educació pública a la vall d'Albaida; elmestredotos.blogspot.com

Documental: "Sanitat Balensiana"

Presentem el documental " Sanitat Balensiana" que aborda el procés de privatització de la sanitat pública i les reformes estructurals que ens venen al damunt.

Les recents reformes han deixat fora de la cobertura sanitària diversos col.lectius i la generalitat ha dit que privatitzarà la gestió de tots els centres públics. Hem anat a parlar treballadors i coneixedors del àmbit sanitàri per que ens expliquen els problemes que veuen en el sistema sanitari i com ha estat funcionant l'experiment privatitzador al País Valencià. També ens parlen dels efèctes que ja estan tinguent les retallades en sanitat i de les alternatives que tenim davant el que està passant.

Ací el teniu;

Versió 55' (subtitulos en castellano)

Versió 96 minuts

Amb això pretenem desmontar algunes de les idees que constantment ens repeteixen als mitjans de comunicació afirmant que la sanitat pública és cara i insostenible. Estem veient cada dia com els mateixos polítics que retallen en la nostra qualitat de vida, llancen cabassos de diners en rescats, condonacions fiscals i faraòniques infraestrutctures.
Estàn jugant amb la nostra salut, amb les nostres vides. Gran part de la sanitat valenciana està en mans d'empreses asseguradores i finançeres; la CAM i Bancaixa (o el que en quede, que estàn mirant de posar-ho en mans d'algún fons d'inversió).

Per a entendre millor el que ha passat amb el negoci de la privatització, recomanem la sèrie d'artícles " Sanitat Valensiana" publicada per Arrop i Tallaetes a "la Paella Russa", on s'expliquen amb més detall les triquinyueles de la gestió privada i les perspectives que s'obren amb la privatització de la gestió de la resta d'arees de salut (Capio, CVC, Atitlán.... ).

Les reformes encara no s'han aplicat, però una vegada implantades, seràn molt difícil de revertir... hem de quedar-nos mirant atònitament o hem de reaccionar com a societat?

Resum de les jornades de teatre a Ontinyent

Resum de les actuacions que es feren al Echegaray durant les primeres jornades de teatre organitzades per l'assamblea meruts. Enregistrat entre el 30 de marc i l'1 d'abril.
Les actuacions foren;
Cataclown- Galaad Torró, Carles Sanchis
La mort em vol- Sergi Tebar
Yo Judas Iscariote- ivan Maestre
Ultrashow- Miguel noguera
Fimosi i altres històries de terror- Simó
Dani Miquel (cantacançons) a la trobada d'escoles en valencià
més informació http://merutsfestival.com/

per que cal una vaga general?

Recull d'opinions sobre la reforma laboral a la manifestació que es va fer el passat dia 29, dia de vaga general, a Ontinyent.
Com afecta la reforma als drets dels treballadors? A quí beneficía? quines conseqüèncie pot tindre sobre el sector tèxtil?.
La reforma facilitarà els acomiadaments i la deslocalització de les empreses.

Els bancs, espills de la societat capitalista

Xarrada d'Alberto Martínez, d'Attac, sobre el sistema financer i la gestió que s'està fent de la crisi, enregistrada durant la jornada sobre banca ètica i economía que es va celebrar el passat 10 de Març al teatre Echegaray d'Ontinyent.
Fa algunes reflexions prou útils per saber cap on anem.

Plantant hortalisses en terra erma

Jornada de sembra i plantació de planter a l'hort comú de l'ateneu d'albaida. Vorem com planten les primeres hortalisses de la temporada d'estiu i quines coses cal fer quan es planta el planter al bancal.

On van els nostres estalvis?, Jornades Banca Êtica

Xarrada "on van els nostres estalvis? les injustícies arreu del món" que va fer Vicent Guerola a la Jornada sobre Banca ètica i economía del passat 10 de març.
Vicent és llicenciat en psicología i treballa des de fa 26 anys a Caixa Ontinyent, una de les dues caixes d'estalvis que queden a l'estat espanyol.
A la xarrada analitza en que han invertit les caixes d'estalvis de l'estat espanyol durant els darrers anys, destacant el seu paper en la destrucció del medi ambient, l'especulació urbanística, el comerç d'armament i altres negòcis poc clars.

Plantant creïlles en terra erma

Es hora de plantar creïlles i  hem anat a Albaida a vore com sembren els companys de l'ateneu d'albaida en l'hort col.lectiu que fan cada any quan comença a fer bon temps.  Ens expliquen com s'organitzen per dur endavant l'hort comú i com va sorgir la idea de recuperar un tros d'horta erma per abastir d'aliments la casa. De moment ja duen 5 anys cultivant hortalisses biològiques i estàn ampliant l'hort amb arbres fruiters.
En els temps de crisi que corren, iniciatives com aquesta, a part de recuperar la terra que s'està deixant perdre, es produeixen uns aliments que generen estalvi i redueixen l'impacte sobre el medi ambient; no han de vindre amb camions, envasos i cambres frigorífiques des de la quinta forca i tampoc utilitzen productes tòxics que malmeten l'ecosistema i acaben al nostre organisme.

Tot un exèmple del que es pot fer amb la terra erma i les mans ocioses més encara com s'estàn posant les coses.

Aquesta primavera,torna el gris.

Testimòni de la brutalitat policial from anmorsigol on Vimeo.
Testimòni d'Ivan, un company de l'assamblea meruts, al qui la policia nacional va agredir i detindre el passat dimarts 28 de febrer a l'estació d'Ontinyent mentre penjava uns cartells per a un concert.

 Ivan  és una de les persones més treballadores i voluntarioses que conec, mai li he vist ni escoltat cap mostra de les actituds violentes que li imputen els agents.
Resulta prou inverosímil que es donara a la fuga al vehicle policial des del centre del poble fins a l'estació (tot costera amunt) tenint en compte que estava encartellant amb una bicicleta (cola, cartells...). De fet, si anara fugint de la policia caldria que explicaren com es possible que faja "fuga" a dos agents en vehicle i que no la faja a una agent de paisà des de l'estació (on si que hi ha una bona costera cap avall...)

L'agent que el va agredir declara que estava mirant, el que mirava com l'agredien, ha declarat que va ser agredit i la agent que el va identificar en primer terme deia que no estava present. Els testimònis dels estudiants que ho varen vore contradiuen la versió dels agents.


Aquest tipus d'actuacions, dirigides contra una persona significada en les protestes del 15M local, unides a les notícies de pallisses indiscriminades a València fa unes setmanes, conviden a reflexionar sobre la infiltració de violents, indignes de l'uniforme i els valors que hauríen de representar, entre les forces i cosos de seguretat de l'estat.

Jornades banca ètica a Ontinyent

El proper 10 de març al teatre Echegaray d'Ontinyent es celebraràn unes jornades sobre banca ètica i economia amb diverses xarrades sobre el desgavell econòmic i algunes iniciatives bancaries distintes a les imperants...

democràcia

Reflexions de Carlos Taibo sobre la farsa d'un sistema democràtic que darrere la façana de pluralitat de partits amaga un poder real que està en mans del poder econòmic. no te desperdici, veient els temps que corren. A Grècia ja estàn renunciant a la seua sobiranía per posar-la en mans dels prestamistes. Ací Rajoy "recomana"!! als banquers aplicar la "dación en pago".

La ventafocs no creu en prínceps blaus

Un altre conte del espectacle "acò ací no passa, no passa ni poc", d'Almudena Francés.

el dia que queien homes de la lluna

El dia que queien homes de la lluna, és un dels contes que formen part del espectacle "això ací no passa, no passa ni poc!" d'Almudena Francés. Un conjunt de contes per a adults i notíces que remouen la consciència i qüestionen normalitats incòmodes. En aquesta veiem reflexat el problema de la xenofòbia amb una paràbola que reflèxa actituds i situacions qüotidianes amb una reflexió final que molts hauríen d'aplicar-se, sobretot aquells que emigraren (no fa tants anys) i els que ara els està tocant seguir el camí d'europa per trobar alguna cosa que fer.