En aquest context de precarietat laboral generalitzada, hi ha que dur a terme una tasca higiènica, la d'airejar i exposar a la llum les misèries, assenyalar amb el dit els qui exploten miserablement als seus iguals, per a que els seus veïns ho sàpien.
Una "acció" de lo més senzilla, que ha inquietat al encarregat fins al punt que trucara a la policia per que vinguera a identificar als alborotadors, i ha mediatitzat la conversa de totes les ueles que compraven al supermercat d'enfront, que no parlaven d'altra cosa.
No son molts els qui s'atreveixen a fer això, de denunciar públicament els abusos en comptes d'acceptar-los i donar les gràcies pel treball de merda.
dissabte, 7 de desembre del 2013
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada