Amb la llum de hui es podia vore el mal;bona part del tossal, la penya llarga... i ves a saber el que haurà passat als barrancs de darrere, on els mitjans d'extinció ho deuen tindre magre per arribar.
I la font del llop, un racó de món que em pareixía màgic de xiquet amb les històries de llops i raboses que contava el tio Sento.
- Però hi ha un llop de veres??
- si si...
Quan Sento s'en va anar encara hi havía tots els arbres. Ara ja no, na part del racó s'ha salvat, però ha quedat rodejat de cendra. Llevat d'una fila de blancaletes que s'han socarrat, les seues oliveres han sobreviscut (milacre de sant vicent!) i voràn ressorgir altra vegada les castigades serres mediterrànies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada