Manifest |
Aquest és el missatge que ens llança, des de l'experiència i la reflexió, per vore si obrim els ulls d'una vegada.
Pròleg
Stehpane Hessel |
D´aquestos principis i valors avui tenim, mes que mai, necessitat. Tenim l´obligació tots junts de vetlar per aquelles coses que encara ens fan sentir orgullosos de tenir una societat humana.No volem una societat amb persones sense papers, ni amb expulsions ni gent sospitosa a priori.
No volem una societat on es qüestionen les jubilacions, els avanços en Seguretat Social.
Vetlar contra els mas-media que estan en mans de poderosos. Nosaltres som els hereus del Consell Nacional de la Resistència.
A partir de 1945, després d´un drama atroç, naix una ambiciosa resurrecció en la que les forces del Consell de la Resistència juguen un paper importantíssim. En eixa época es va crear la Seguretat Social amb l´ambició d´assegurar a tots els ciutadans mitjans per a viure en el cas de que siga impossible donar-los treball: ``una jubilació que permeta als treballadors majors acabar dignament la seua vida´´.
Les fonts d´energia, l´electricitat i el gas, el carbó i els grans bancs van ser nacionalitzats.
La idea de retornar al país, els grans mitjans de producció monopolitzats fruit del treball comú, de les fonts d´energia, de les riqueses del subsòl. Era instaurar una veritable democràcia económica i social fent botar el feudalisme econòmic i financer de la direcció de l´economia.
L´interés general deu estar per davant de l´interés particular. El repartiment just de la riquesa creada sobre el poder dels diners.
La Resistència proposa una organització racional de l´economia assegurant la subordinació dels interesos particulars a l´interés general.
Una democràcia de veritat té necessitat d´una premsa independent; la Resistància ho sap, la exigeix defenent la llibertat de premsa, el seu honor i la seua independència del control de l´Estat, del poder dels diners i de les influències estrangeres.
La Resistència crida a ``la possibilitat efectiva per a tots els nostres xiquets de beneficiar-se d´una educació avançada, sense discriminació però les reformes del 2008 van contra estos principis.
Molts joves mestres es van negar a aplicar-la i van vore com els seus salaris foren reduits com a càstig. Senzillament es van oposar a una educació allunyada de l´escola republicana massa al servei d´una societat dels diners sense esperit creatiu i crític.
1 comentari:
Que tio més ben parit!
Publica un comentari a l'entrada