provocacions

Pareix que a Corea del Nord han fet una prova nuclear que ha inflamat el teatre de les relacions internacionals...

No soc partidari d’aquest tipus de proves i armaments però fa molta gràcia la forma en que es planteja la informació que passa ràpidament de notícia a opinió, que adjunta l’adjectiu correcte a cada nova informació, per fer-nos més fàcil l’encasellat (el de bons i dolents, sense aquell gris confús que no saps per on camina...)

“Desafio nuclear” (¡!!!!!) que pareix el nom d’un telefilm cutre sobre la guerra freda. Pareix?

Creix l’alarma; Japó i Corea del Sud protesten, als mitjans diuen que aquesta explosió hauria tingut la mateixa potència que la Bomba llançada per a Hiroshima al 1945... amb això no volen insinuar que la seva potència siga prehistòrica (comparada amb el que deu hi haure guardat per ahi), ni (menys encara) que EEUU ha estat l’unic país en utilitzar aquest armament contra població civil...

La percepció mediatitzada ho interpreta ràpidament com una provocació, com un tanteig cap a EEUU (a vore que fa Obama...). Ara be, tenim exèmples d’aquesta tensió nuclear en el passat, i cal preguntar-se quin es el paper d’aquest armament (la por, la diplomàcia i la pau)

Sembla curiós rel.lacionar l’armament més destructiu amb la pau, però anem a vore com funcionà durant la guerra freda;

Les grans potències, armades fins les dents, mantenien una retòrica agressiva de cara a la galería. Això va dur a la « por nuclear », una tupida cortina de fum que fou molt útil a la classe política.

Al mateix temps que els arsenals es plenaven de bombes nuclears, va apareixer el concepte de “destrucció mutua assegurada”, és a dir, la guerra nuclear tindria un cost (en % de població) inassumible per a cap estat.

L’armament nuclear va fer que aquestes potències mai s’enfrontaren directament en una “guerra total”, el seu paper va passar a ser diplomàtic, una eina de pressió, una amenaça pendent sobre qualsevol opositor que no en tinga...

Com pot ser un desafiament als EEUU si l’abast dels missils que estan provant els coreans apenes apleguen fins Japó?

Corea és un dels estats del “eix del mal” (terme que tracta de recordar a l’altre “eje”), però des de que va apareixer aquest eix l´únic agressor malvat que hem vist ha estat l’inquisidor; bloquejant econòmicament, envaint miltarment, utilitzant armament “il.legal” contra població civil, obviant les convencions i aplicant tortures...

Però no, això no és vist com a provocació per els nostres tertulians i periodistes de PACOTILLA...pareix que de tant vore pelis d’inevitable bandera creuen que aspanya es una més de les estrelles i ansien vore els marines repartint llenya