Un assassinat en directe...

Ràbia, impotència, un sentiment indescriptible d'amargor que recorre les entranyes.

L'exèrcit israelià ha assassinat Basem Abu Rahme, mentre es manifestava pacíficament a Bil'in. Ja són 18 els palestins assassinats mentre protestaven contra la construcció del mur de l'Apartheid,
10 d'ells teníen entre 10 i 17 anys.

Com cada divendres els habitants de Bil'in realitzen la seva marxa de protèsta. En aquesta marxa tracten d'arribar fins a la tanca de separació que ha deixat al poble sense prop del 70% de les terres de cultiu.
Tot i ser una manifestació pacífica, on participen ancians, xiquets i minusvàlids, l'exèrcit sempre els dissol amb gas llacrimògen i bales "de goma".

Al video podem vore a Basem segons abans de morir, no està avançant cap a la tanca, ni fent cap gest amenaçador. Tansols observa als soldats a l'altra banda de la tanca com un divendres qualsevol.
Un soldat dispara un projectil de gas llacrimogen de 40 mm "special/long-range" que va directe al seu cos, escoltem un crit esgarrifador...

Segurament diuen que era un accident, però no és cap accident. El mes passat un d'aquestos projectils va deixar en estat crític a Tristan Anderson, un activista nord americà, quan li va pegar al cap des d'una distància de 60 metres.
En que es pensa quan es disparen aquestos projectils contra les persones? per als llacrimògens també tenen granades de mà i altres projectils menys potents (que si t'agafen et fan una bona blaura....).
Quin era el perill que suposa per als soldats un grapat de manifestants pacífics? A Bil'in han arribat a fer manifestacions de minusvàlids (amb cadires de rodes) i els soldats han actuat sense miraments... no tenen vergonya ni la coneixen.

Quants noticiaris ha obert aquest assassinat en directe? que passaría si en comptes d'estar entre les oliveres de Bil'in haguera estat a Genova, londres o madrid...?