Salvem el tren tallant el carrer Xàtiva

El dissabte es vam afegir a la manifestació per la línia de tren Alcoi-València, la que vertebra les nostres comarques. Quan més l'he utilitzat ha estat quan estudiava, en els dies punta de la setmana de vegades et toca anar plantat, gràcies a l'abundant oferta horaria.

L'altre dia es va tallar un ratet el trafic del carrer Xàtiva, enfront de l'estació del Nord, perque ells també estàn perdent la possibilitat d'anar a la Mariola o el Benicadell, també estàn perdent la possibilitat de vindre a estudiar a Ontinyent o Alcoi, o de coneixer unes comarques amb prou més riquesa paisatgística que el pilot de cement on viuen i una aigua que encara es pot beure.

S'ha aconseguit un compromís per un any, però un any passa ràpid, i el procés de privatització en el que es troba renfe, a la llarga, passarà la pilota als operadors privats. El model privatitzador que s'està duent a terme és calcat al que varen dur a terme els anglesos, amb la separació de la gestió de les vies i infraestructures (ADIF) i la del operador (RENFE). Als anglesos els va eixir com el cul, ací sumeu-li la tradició del "per aon passa banya" i la alegría de l'alta velocitat, acabarem pitjor que el tren aquell dels germans Marx al far west.

Caldría preguntar-se però, on estaven tots els qui l'utilitzen setmanalment amb maletes plenes de roba bruta i carmanyoles de paella, i tanta altra gent a la que també li afecta.

Recull de contes, cançons i jocs populars d'Agullent

Fragments del video sobre cultura popular d'Agullent que es va estrenar la setmana passada a l'auditori Josep M Bru.

Concentració a Ontinyent- setmana de lluita per l'educació pública

Concentració per les retallades i desgavells educatius dins la setmana de lluita per l'educació pública.

#25S Ocupa el congrés

Del 25 de Setembre a Madrid es va parlar molt abans, però la intervenció policial, pròpia d'una dictadura, ha deixat aconseguit tapar el que es demanava, i, sobretot, el que s'estava aprovant al congrés, els pressupostos teledirigits des de Brusseles i els nostres drets més bàsics xafats en nom del poder financer.
Aci podeu vore algunes de les motivacions que han dut a la gent a prendre el carrer i el desmesurat dispositiu policial que havien muntat. La por és seua perque saben que s'en estàn passant, van massa ràpid i cada dia som més els que estem fins els nassos.

Els va fer falta la tasca dels "compañeros" per començar a carregar amb el sadisme característic. La càrrega es va produir quan tot estava tranquil a la plaça, i el "compañero" encaputxat que es posa a pegar amb la bandereta, no comença fins que han format tres o quatre fileres d'antidisturbis (un minut abans estaven en fila d'a un.

Juguen amb el terror, però ells tenen més por.